Llorca segueix els passos d’Ayuso i aprova un pla per a construir 240.000 habitatges

Juanfran Pérez Llorca ha seguit Isabel Díaz Ayuso en matèria d’habitatge i ha presentat una solució inèdita a Espanya. Mentre la presidenta de la Comunitat de Madrid presentava un pla perquè les declaracions responsables agilitaren els plans de construcció, el president valencià prepara una modificació legislativa que permetrà construir 240.000 habitatges en sòls dotacionals, és a dir, parcel·les reservades per a centres de salut, biblioteques o escoles infantils.

Llorca va dir ahir durant la seua conferència al Forum Europa: “El problema de l’habitatge s’ha de solucionar fent més habitatge“. És la postura del PP, que ha detectat dos problemes crítics: la lentitud en la construcció i l’escassetat en l’oferta de sòl. El primer obstacle és el que ha intentat esmenar Ayuso i els promotors estan retardant els seus projectes per a beneficiar-se de la nova llei madrilenya.

A més del pla simplifica de la Comunitat Valenciana, sobre el qual s’està aprofundint durant tota la legislatura, ara Llorca ha obert una altra forma d’augmentar l’oferta d’habitatge. Es tracta, segons va explicar ahir, que en sòl on estava previst realitzar “un centre de salut o una escola infantil” es construïsquen habitatges damunt de la dotació pública “deixant la planta baixa per a l’ús que estava previst” el solar.

La Generalitat Valenciana ha realitzat un estudi del sòl potencial que pot acollir aquesta figura a la Comunitat Valenciana. Segons les xifres que maneja la Direcció General d’Urbanisme i les que ha tingut accés Economia Digital, el sòl urbà que pot acollir futura habitatge ascendeix a 8.000.000 de metres quadrats.

Aquestes xifres permetrien construir en sòl urbà un total de 240.000 habitatges de 100 metres quadrats de sostre. Aquesta mesura es considera una “resposta directa a la crisi de l’habitatge” ja que permet al Consell demostrar capacitat d’actuació immediata davant un dels principals problemes socials i reforça el missatge que la Generalitat no espera grans plans urbanístics, sinó que activa eines ràpides per a generar habitatge.

Aquesta serà la mesura estrella del pla de Llorca, executat per Vicente Martínez Mus, el seu vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, i que formarà part d’una reforma legislativa que es debatrà a Les Corts Valencianes després de l’estiu.

Els eixos de la llei de sòl valenciana

La futura Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana entrarà a Les Corts al setembre amb una idea de fons: ordenar l’urbanisme valencià sense afegir més capes de complexitat a un sistema que, durant anys, ha acumulat normes, informes, tràmits i documents fins a convertir-se en una maquinària massa lenta. El govern valencià planteja una llei que no busca rebaixar garanties, sinó fer que cada tràmit tinga sentit i que cada administració intervinga només quan aporte valor.

El primer eix és regular millor, no regular més. La nova norma parteix de la constatació que cada regulació aprovada en els últims anys va poder tindre la seua lògica, però el resultat conjunt ha estat un model excessivament complex. L’aposta, per tant, no és eliminar controls, sinó depurar el sistema per a distingir entre allò que protegeix l’interés general i allò que simplement afegeix burocràcia.

El segon eix passa per recuperar un Pla General més estratègic. La proposta de la Generalitat és que els plans generals deixen d’intentar regular-ho tot i es concentren en l’essencial: el model de ciutat, el model territorial, les grans infraestructures, els espais protegits i els elements estructurals del municipi. Els detalls quedarien per a instruments posteriors més flexibles, amb l’objectiu d’evitar plans rígids, difícils de modificar i condemnats a quedar-se desfasats.

El tercer eix és la simplificació administrativa per a guanyar agilitat. La llei vincula l’agilització no sols a la reducció de terminis, sinó a la claredat dels procediments. L’objectiu és reduir càrregues innecessàries, ordenar millor els informes sectorials i facilitar que els ajuntaments puguen adaptar el seu planejament quan ho necessiten. La filosofia és que l’urbanisme servisca per a transformar la realitat, no per a bloquejar-la.

El quart eix aborda la protecció ambiental des d’una òptica de proporcionalitat. El text deixa clar que la protecció ambiental no es qüestiona, sinó que es pretén coordinar millor amb els procediments urbanístics. No tots els plans tenen el mateix impacte i, per tant, no tots haurien de suportar les mateixes exigències. La idea és mantindre garanties ambientals, però evitar tràmits innecessaris quan no aporten valor real.

El cinqué eix introdueix una visió territorial per a tota la Comunitat Valenciana. La Generalitat Valenciana defensa que no es pot planificar municipi a municipi sense una mirada de conjunt, perquè conviuen àrees metropolitanes, municipis turístics, zones industrials, territoris rurals, espais afectats per la despoblació i àrees d’alt valor ambiental. Aquesta planificació territorial, però, no pretén substituir els ajuntaments, sinó orientar, coordinar i ajudar.

El sisé eix situa l’habitatge com a prioritat i el seté reclama una nova cultura administrativa. La llei parteix que l’urbanisme no és l’única resposta al problema d’accés a l’habitatge, però sí una part del problema quan els plans triguen anys, el sòl no es desenvolupa o els procediments es bloquegen. Per això incorpora eines per a impulsar habitatge protegit —plans d’habitatge protegit, plans especials i projectes habitacionals locals— amb l’objectiu de posar sòl a disposició de forma més ràpida i amb garanties. Tot això s’acompanya d’una crida a treballar d’una altra manera: més col·laboració entre administracions, informes més útils, menys burocràcia i procediments comprensibles, especialment per als municipis xicotets.