Ford negocia amb la Xina en cotxes i contra la Xina amb Defensa

Ford té una doble estratègia a Europa. La marca americana, els seus emblemes automobilístics no tenen cabuda en el públic europeu, acumula anys d’incapacitat per a generar models líders en vendes. La seua capacitat ociosa la vol emprar per a fer cotxes amb tecnologia que sí que tenen demanda a Europa i per a construir material per a l’exèrcit, sector en auge. El problema és que el primer suposa aliar-se amb la Xina i el segon significa aliar-se contra la Xina. Això suposa que el discurs de Ford a Amèrica siga diferent del d’Àsia mentre que a Europa és una nebulosa.

Vol diversificar cap al segment de la Defensa de manera que no sols el Govern dels Estats Units li contracte material militar sinó que tots els països de l’OTAN es convertisquen en els seus clients. L’auge d’aquest potencial negoci està en l’enfrontament entre els Estats Units i la Xina. Trump va demanar un augment de la despesa militar i l’OTAN (excepte Espanya) ho va acceptar.

En l’estratègia republicana de “Make America Great Again”, el suport de les marques més purament americanes va ser el pas necessari. Ford va estar allí. Mary Barra, CEO de General Motors, i Jim Farley, CEO de Ford, van analitzar el passat mes d’abril les opcions que tenien les fàbriques d’automoció per a fabricar material militar.

Al maig, Ford va llançar una comunicació en la qual assegurava que “a partir de l’any passat, diversos governs de Nord-amèrica i Europa es van posar en contacte amb Ford per a analitzar com els nostres vehicles comercials d’alta capacitat i les nostres tecnologies d’avantguarda podrien satisfer les seues necessitats de defensa modernes”.

A finals de juny, l’exèrcit dels Estats Units va encarregar a Ford que desenvolupés tres prototips de vehicles tàctics pesats. La plataforma F-Series Super Duty estaria capacitada per al desenvolupament d’aquests vehicles per a la guerra. És a dir, Ford utilitzaria les fàbriques que fan pick-up o camionetes lleugeres d’entre sis i set metres de llarg per a realitzar aquestes unitats per a l’exèrcit. Aquests vehicles no caben a les fàbriques europees. El Kuga que fabrica Almussafes mesura menys de 4,7 metres.

El 2 de setembre, Ford va anunciar una aliança amb General Dynamics Land Systems-UK i Ricardo per a competir pel programa Light Mobility Vehicle del ministeri de Defensa de Gran Bretanya. La idea és convertir el Ford Ranger en una plataforma militar. Aquest vehicle, l’original americà del qual mesura 5,3 metres de llarg, tindria problemes per a passar per la línia de muntatge de la fàbrica d’Almussafes. El global d’aquest contracte se situa en els 2.000 milions de lliures.

On sí que podria tindre negoci la fàbrica d’Almussafes amb el Ministeri de Defensa britànic és amb els motors. A priori, aquests vehicles militars utilitzarien propulsors de la fàbrica de motors de Dagenham, que és un dels històrics rivals de la planta de motors d’Almussafes.

Si això es produïra, dins de la fàbrica d’Almussafes s’ajuntaria el desenvolupament de la tecnologia elèctrica xinesa que ha barrut la americana d’Europa i, fora de l’àrea d’actuació de Geely, és a dir, a la fàbrica de motors situada dins de les instal·lacions d’Almussafes, s’assemblarien els motors que acabarien en els vehicles preparats per a una hipotètica guerra contra la Xina.

Negociacions en paral·lel amb el rival

Mentre Ford ha anat anunciant cada pas del que va fent en Defensa, les negociacions amb Geely s’han emmarcat en un major secretisme fins al moment del seu anunci el passat 23 de juliol. Els precedents de Ford a Europa es resumeixen en indefinició i decisions errònies.

El mapa actual no té res a veure amb el d’ara fa 15 anys quan l’aliança amb Sollers a Rússia era un petit complement al triangle format per les fàbriques alemanyes de Saarlouis i Colònia i la belga de Genk amb la romanesa de Craiova i l’espanyola d’Almussafes com a satèl·lits.

L’últim tancament, el de Saarlouis, una vegada digerit l’error de deixar de comprar xips durant la Covid que va provocar una falta de subministrament que va paralitzar les fàbriques de manera intermitent durant dos anys, es va produir en un entorn en què Ford encara es creia capaç de crear cotxes per al conjunt dels europeus. Va adjudicar la plataforma GE-2 de vehicles elèctrics a València però la seua por a fracassar amb aquesta tecnologia l’ha portat a haver-se d’aliar amb la Xina, que sí que ha estat ferma en l’aposta, claudicant davant les deficiències tecnològiques que tenen els equips de desenvolupament de Ford.

El problema amb què s’enfronta Ford és que l’avanç dels contractes de Defensa és vigorós, per la qual cosa la seua aposta per això a Amèrica li permet ampliar clients als quals vendre. La possibilitat que el govern espanyol de Pedro Sánchez negocie amb el de Donald Trump la utilització d’Almussafes per a material militar és una quimera. Com també ho era fa uns anys que la Xina fora qui li demanara als Estats Units que respectara l’economia de mercat.

De fet, cal incidir que la resposta que Jim Farley va donar aquesta setmana a la carta del secretari de Transport dels Estats Units només es va centrar a defensar les actuacions de Ford amb la xinesa CATL en sòl americà sense fer cap defensa de l’aliança que té amb Geely per a l’explotació d’Almussafes.

Mentre tant Geely manté la seua fulla de ruta. Té clar el que farà a la fàbrica d’Almussafes i manté les seues visites com si els conflictes que té el que no ha sabut omplir de producció la fàbrica que va a exprimir no anaren amb ells.