Asaja Alacant demana ajuda per a adequar els cultius al canvi climàtic.

L’aigua és el principal problema de l’agricultura de la província d’Alacant. El balanç agrícola presentat per Asaja Alacant l’identifica com el factor determinant i per això s’insta a les administracions a executar plans d’ajuda que permeten adequar els cultius al canvi climàtic tant per al benefici dels agricultors com dels consumidors, ja que incideixen que el cultiu de proximitat és més competitiu en preu i millor en qualitat.

Encara que les plagues també ocupen un capítol important en les preocupacions agrícoles, el missatge prioritari dels agricultors és que “les inclemències meteorològiques requereixen un pla a mitjà termini i abordar infraestructures hídriques per a garantir la supervivència dels cultius”.

José Vicente Andreu, president d’Asaja Alacant, va presentar ahir el balanç de l’any 2024 on els principals problemes van ser “la falta d’aigua i l’extrema sequera” seguida de “els baixos preus en origen i el gran desequilibri en la cadena alimentària”, que han suposat “una de les crisis més sonades de la història per al llimoner alacantí”.

A més, el tercer problema és “la política duta a terme per Brussel·les” pels “acords que penalitzen les nostres produccions i perjudiquen la rendibilitat del sector agrari”.

“Rebutgem l’acord UE-Mercosur perquè considerem que el nostre sector torna a ser moneda de canvi per a altres interessos econòmics i exigim la implementació immediata de clàusules mirall per a garantir reciprocitat en els estàndards de producció”, ha incidit el secretari tècnic de l’associació, Ramón Espinosa.

Amb estos problemes, les reivindicacions del sector són el “manteniment del transvasament Tajo-Segura” així com “un pla de xoc que implemente mesures urgents per a mitigar els efectes de la sequera”. Això s’uneix a la “reducció de la burocràcia per a alleujar als productors”, “mesures que eviten l’abandonament dels cultius” i “polítiques que milloren la rendibilitat de les explotacions”.

Encara que també hi ha crítiques al preu en origen, especialment després que es desplomara el del llimó, el discurs agrícola alacantí evoluciona a que no solament la variabilitat de la meteorologia és el factor que històricament ha marcat les campanyes i rendibilitat del camp sinó que el canvi climàtic ha reduït de manera estructural l’accés a l’aigua i que fan falta mesures i canvis estructurals per a adequar la producció a la situació actual del clima.

La investigació de noves varietats o de noves estratègies per a afrontar les plagues han guanyat protagonisme en les necessitats agrícoles que representa Asaja Alacant i per a ambdues és necessària la participació i implicació de les administracions públiques. En este aspecte, i després de les preguntes realitzades per Economia Digital, la valoració és oposada entre el Govern d’Espanya i l’autonòmic.

De José Luis Aguirre, el que fora conseller d’Agricultura quan Vox formava part del Consell, es guarda encara grat record, especialment entre el sector ramader encara que és precisament la rapidesa i eficiència en trasllat d’aigua en cubetes fins a la ramaderia quan Miguel Barrachina (PP), actual conseller d’Agricultura, es va guanyar l’aplaudiment del sector primari alacantí. Això va ocórrer coincidint amb el seu debut en el càrrec.

La valoració sobre Miguel Barrachina és: “És molt enèrgic i treballador. Va tindre una reacció molt ràpida amb la sequera i va ajudar al secà”. Ambdues dues qüestions estan entre les principals prioritats del sector primari alacantí, que és conscient d’on està i ha d’estar el focus polític ara. “La Conselleria està ara en l’afectació de la DANA de València i esperem que es normalitze la situació i tinguem una bona relació. No anem a parar de reivindicar el que necessitem. La reacció és fluïda“.

La valoració sobre el ministre d’Agricultura, Luis Planas, és: “Hem tingut mesos molt freds. 2024 passarà a la història per la mala relació amb el ministre Planas. No hi va haver actitud d’enteniment“.