El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha advertit que la retallada en el transvasament del Tajo a la conca del Segura suposarà la pèrdua de 6.100 llocs de treball. Durant la IV edició de la jornada ‘Comunitat Valenciana cap al futur’ organitzada per Europa Press, Llorca ha concretat que la retallada del 20% de l’aigua transvasada que prepara el govern de Pedro Sánchez “suposa la pèrdua de 9.100 hectàrees de cultiu i 6.100 llocs de treball mentre es financen transvasaments al Marroc”.

Durant l’atenció als mitjans de comunicació, el president de la Generalitat ha incidit que “a Espanya hi ha un problema amb l’aigua, hi ha regions que no la tenim i que necessitem la solidaritat d’altres territoris. Hem de tindre un govern que pense en tots, que no pense en estratègies electorals, sinó que pense en el bé comú, que és tot el país”.

Al respecte, Llorca ha incidit que “la Comunitat Valenciana és pionera en la reutilització de l’aigua. Gairebé la meitat de l’aigua que es recicla a Espanya es recicla a la Comunitat Valenciana, especialment a la província d’Alacant. Som els més eficients d’Europa”.

En aquest sentit, ha asseverat: “És incomprensible que ací el govern d’Espanya pose excuses polítiques basades en un medi ambient que no és cert i que després considere ací que un transvasament pot ser perjudicial per al medi ambient i que al mateix temps estiga finançant transvasaments en altres països com el Marroc”.

L’anàlisi de política internacional de Llorca ha continuat dient: “El que no puc entendre és que davant un gran competidor de l’hortalissa, de les fruites i les verdures d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, com és el Marroc, si se’ls financen a ells els transvasaments, i ací no”.

348 milions de finançament al Marroc

El nou finançament que ha rebut el Marroc des d’Europa ascendeix a 3.700 milions de dirhams (348 milions d’euros) que, segons explica la delegació de la Comissió Europea al Marroc, suposa una aliança sense precedents, que opera sota l’enfocament d’«Equip Europa», aprofitant les subvencions de la Unió Europea i els préstecs en condicions favorables de tres institucions financeres europees (d’Alemanya, Itàlia i França).

Aquest suport se suma al que ja va comprometre Pedro Sánchez, que va implicar les institucions espanyoles al Marroc després de la reunió d’alt nivell que es va produir el 4 de desembre de 2025.

La política de l’aigua té dos camins oposats. Mentre la Unió Europea acaba de concedir 348 milions d’euros de finançament a Marroc per a assegurar el seu pla d’obres hidràuliques, el Govern d’Espanya està redactant un nou retall al transvasament Tajo-Segura penalitzant l’agricultura d’Alacant, Múrcia i Almeria.

Mentre el ministre marroquí d’Equipament i Aigua, Nizar Baraka, assegura que «qui no controla l’aigua, no controla el seu destí», el president d’Asaja Alacant, José Vicente Andreu, incidia de nou la setmana passada en «acabar amb les decisions que han posat en risc el transvasament Tajo-Segura» per a garantir el futur de l’agricultura de la conca del Segura.

El nou finançament que ha rebut Marroc ascendeix a 3.700 milions de dirhams (348 milions d’euros) que, segons explica la delegació de la Comissió Europea a Marroc, suposa una aliança sense precedents, que opera sota l’enfocament d’«Equip Europa», aprofitant les subvencions de la Unió Europea i els préstecs en condicions favorables de tres institucions financeres europees (d’Alemanya, Itàlia i França).

Aquest suport se suma al que ja va comprometre Pedro Sánchez, que va implicar les institucions espanyoles a Marroc després de la reunió d’alt nivell que es va produir el 4 de desembre de 2025.

Els objectius del nou acord són «ajudar Marroc a implementar un marc de política pública de l’aigua», estructurat al voltant de quatre prioritats: millorar el coneixement dels recursos hídrics davant els efectes del canvi climàtic, enfortir la gestió d’esdeveniments extrems com les sequeres i inundacions, preservar les aigües subterrànies i consolidar les capacitats de les institucions responsables del sector».

La Comissió Europea reconeix que «davant la sequera, Marroc ha optat per l’anticipació i l’acció, transformant radicalment el seu model de gestió de l’aigua. Aquest programa amplia aquest impuls nacional enfortint la resiliència i garantint la preservació sostenible dels recursos hídrics davant el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems. Així mateix, forja una veritable aliança d’habilitats i experiència».

De fet, Dimiter Tzantchev, ambaixador de la Unió Europea a Marroc, va declarar: «Aquest programa demostra el compromís de la Unió Europea de donar suport a Marroc i a la regió mediterrània en la gestió sostenible dels recursos hídrics».

Aquest és un aspecte en què incideix la Comissió Europea, que assegura que «Marroc, igual que la resta de la regió mediterrània, s’enfronta a una pressió creixent sobre els seus recursos hídrics, agreujada pels efectes del canvi climàtic. Davant les sequeres recurrents entre 2017 i 2025 i la creixent demanda d’aigua, Marroc ha posat en marxa una ambiciosa política per a la gestió sostenible dels seus recursos hídrics».

Després de l’afirmació del ministre marroquí d’Equipament i Aigua, Nizar Baraka, sobre que «qui no controla l’aigua, no controla el seu destí», la premsa marroquina interpreta l’acord de la següent manera: «Gràcies a aquest finançament europeu, Marroc està reforçant els seus esforços per a afrontar l’escassetat d’aigua i accelerar la implementació de la seua estratègia nacional hídrica. Des de la dessalinització i les preses fins al regadiu i l’abastiment d’aigua en zones rurals, el problema va més enllà de la mera infraestructura: impacta directament en la seguretat hídrica, agrícola i social del país».

La resposta d’Europa a les sequeres i a la «creixent demanda d’aigua», que és causa de l’augment de la superfície de cultiu que competeix amb la ja implantada a la resta de la costa del Mediterrani, contrasta amb la que està desenvolupant el Govern d’Espanya.

El delegat del Govern a Castella-la Manxa, José Pablo Sabrido, va desvetlar ahir que l’Executiu de Pedro Sánchez està redactant un nou decret per a regular el transvasament Tajo-Segura després que el Tribunal Suprem rebutjara els recursos que es van presentar contra els nous cabals ecològics. La resolució judicial implica un retall significatiu dels volums que poden derivar-se cap a la conca del Segura a través del transvasament, cosa que suposarà una menor producció agrícola i una menor autosuficiència alimentària.