El preu de l’habitatge nou dobla el seu valor a València des de 2019.

L’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al tercer trimestre de 2025, revela de nou una dada alarmant: el preu mitjà de les habitatges noves s’ha duplicat des de 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

El valor mitjà de venda supera ja els 3.700 €/m² a la capital i arriba a més de 4.500 €/m² en municipis de primera corona com Godella, Almàssera o El Puig. “La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però s’esvaida d’accessibilitat”, adverteix Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra.

L’informe assenyala que l’oferta efectiva d’obra nova s’ha reduït més d’un 80% en sis anys. Huit districtes de la ciutat manquen de promocions actives i les poques que existeixen es dirigeixen a compradors d’alta renda o inversors internacionals.

Els salaris, en canvi, només han crescut un 10% des de 2019. Avui l’esforç mitjà per adquirir una habitatge supera el 45% dels ingressos nets d’un llar tipus, molt per damunt del llindar d’accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.

“El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible”, ha explicat Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra Observatori de l’Habitatge UPV. “Les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari”, ha afegit.

València lidera l’encariment del lloguer a Espanya

La tensió es reprodueix en el mercat del lloguer. València lidera en 2025 l’encariment del lloguer a Espanya, amb un augment interanual del 17,1%. El preu mitjà mensual arriba als 1.674 euros, la qual cosa converteix l’arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove.

“El 35 % dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre el lloguer de llarga durada es redueix per la inseguretat jurídica i la retirada d’oferta després de la Llei d’Habitatge 12/2023”, ha remarcat Cos-Gayón.

A més, el director de la Càtedra ha assenyalat que aquesta situació “cronifica l’arrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure a la ciutat on treballen”.

El 84% dels nous residents, estrangers

Espanya va assolir l’1 de gener de 2025 una població total de 49,08 milions d’habitants, superant per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual de 2024 va ser de més de 458.000 persones, degut íntegrament al saldo migratori positiu. La Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població va créixer un 5,5% des de 2022, i el 84% d’aquest augment va provindre de població estrangera, segons dades referenciades en l’informe.

Aquest creixement, encara que positiu, segons l’Observatori “agreuja la pressió sobre un parc d’habitatges ja insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions”.

La barrera del cost de construcció de les habitatges

L’informe identifica el cost de construcció com un “obstacle determinant”. Els materials, l’energia i la mà d’obra han encarit l’edificació fins a fer-la “inviable” en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s’han multiplicat per quatre en l’última dècada i la fragmentació empresarial impedeix assumir grans promocions públiques o privades.

“Continuar edificant amb mètodes tradicionals és insostenible”, afirma Fernando Cos-Gayón. “El sector necessita industrialitzar-se per recuperar escala, reduir costos i tornar a produir habitatges a un ritme acord amb la demanda real”, menciona.

La construcció industrialitzada permet reduir els terminis d’obra, estabilitzar costos i garantir qualitat. L’exemple històric del primer edifici de la Universitat Politècnica de València, dissenyat per Joaquín Hernández i construït en només dotze mesos entre 1969 i 1970 amb un sistema totalment prefabricat, demostra que la rapidesa i la durabilitat poden conviure. Cinquanta-cinc anys després, aquell edifici segueix operatiu, recordant que la visió tècnica i la planificació industrial són compatibles amb la permanència i l’excel·lència.

“Espanya necessita redefinir la seua política d’habitatge”

L’informe conclou que Espanya necessita redefinir la seua política d’habitatge. La denominada “habitatge assequible viable” ha de ser digna, sostenible i replicable, però també econòmicament possible. No es tracta de competir amb les habitatges lliures, sinó d’oferir llars a qui avui estan exclosos del mercat.

“Les dades no són destí, sinó mapa”, ha conclòs Cos-Gayón. “I el mapa de 2025 assenyala un rumb clar: industrialitzar per construir més, redefinir l’habitatge assequible i retornar a les ciutats la seua funció essencial: ser llocs d’acollida, no d’expulsió”, conclou el catedràtic.

La Marina i els nòmades digitals

Sobre l’expansió residencial de la capital valenciana es va pronunciar la setmana passada, Quique Calabuig, CEO de The Terminal, qui va demanar al Port de València, l’Ajuntament i a la Generalitat Valenciana que es coordinen per accelerar el creixement de la Marina, que necessàriament han d’anar més enllà de la primera línia d’aigua i créixer cap a la zona que va ocupar el circuit urbà de Fórmula 1.

«En la Marina queda molt per fer. Les administracions públiques estan més facilitadores però han de tenir major projecció i estar alineades amb el pla que té la ciutat», va explicar Calabuig.

«Tenim un bon pols del que està ocorrent a la ciutat», va assenyalar la presidenta del hub, Ángela Pérez, que va afegir: «Vénen molts nòmades digitals i ens interessa que es desenvolupen ací».

Llegir més: The Terminal ofereix una inversió de tres milions per transformar l’última base de la America’s Cup

Amb aquesta anàlisi de situació, la conclusió de Quique Calabuig va ser: «Necessitem més metres d’habitatges perquè es puguen desenvolupar els perfils internacionals que estem intentant captar i retenir».