El repte dels xips: «Les nostres universitats es porten pitjor amb les empreses que les d’USA o Xina»

El sector dels semiconductors a Espanya enfronta una disjuntiva clau per al seu desenvolupament: consolidar un ecosistema que no sols fomente la investigació i el desenvolupament, sinó que aconseguisca una col·laboració més estreta entre les universitats i les empreses. Este tema va ser l’eix central de la taula rodona celebrada en el marc de Chip Nation, el Congrés Nacional de la Indústria dels Semiconductors, que va tindre lloc a València.

Roi Villar, consultor expert en talent en Tragsatec, va llançar una reflexió que va marcar el debat: “Les nostres universitats s’entenen pitjor amb les empreses que amb les dels EUA o Xina. Ara hem posat una bona pedra amb les càtedres chip, però és clau que deixem a les empreses i universitats fluir de manera natural”. La declaració va subratllar la necessitat de millorar les connexions entre l’acadèmia i la indústria per a garantir la sostenibilitat del sector a llarg termini sense el suport constant de l’administració.

Un futur incert que necessita planificació

Les càtedres chip, impulsades pel Perte Chip, han sigut un primer pas crucial en la creació d’un ecosistema tecnològic, però els participants van destacar la importància de planificar “el dia després”. Salvador Coll, vicerector d’Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València, va assenyalar que “és fonamental pensar en una estratègia de manteniment de les càtedres. Potser no amb la mateixa intensitat, però hem de garantir un estímul per a continuar formant enginyers i generar un flux de vocacions”.

Rosa Donat, vicerectora de Transferència i Innovació de la Universitat de València, va reforçar esta idea destacant que “les càtedres han ajudat a establir confiança i llaços entre el sector privat i l’acadèmia, però és essencial que l’ecosistema creisca per a atraure perfils que s’havien anat del país i retindre el talent local”.

Fora de l’ecosistema valencià, Enrique Márquez, vicerector de Transferència i Transformació Digital de la Universitat de Màlaga, va emfatitzar la necessitat d’adaptar les càtedres a les demandes específiques de les empreses, proposant fins i tot “generar títols específics enfocats a les necessitats industrials”, el que es coneix també com a microcredencials que poden ser finançades per la pròpia empresa sol·licitant.

El talent ha de ser una prioritat nacional

El debat també va posar de relleu el papel clau de les universitats per a retindre i atraure talent en un sector on la competitivitat internacional és feroç. Salvador Coll, vicerector d’una de les politècniques més importants a nivell nacional, va subratllar que la confiança de les empreses en la formació acadèmica és crucial perquè aquestes vulguen invertir més en talent local: “Si volem exigir-li més a la indústria, hem de demostrar que val la pena. Guanyar eixa confiança és vital”.

En esta línia, Villar va destacar que Espanya compta amb avantatges competitius importants, com un sistema educatiu superior ben valorat. No obstant això, va assenyalar com un dels grans errors que cal impulsar “vocacions emprenedores” i fomentar habilitats que permeten al talent local competir globalment.

Així mateix, Donat va afegir que l’emprenedoria ha d’integrar-se com un pilar essencial de la formació: “Quan els estudiants troben alguna cosa que els interessa i les empreses posen bones condicions, el talent es reté. L’emprenedoria ha d’ensenyar-se com un llenguatge propi dins de les universitats, i en això hi ha marge de millora”.

Un potencial que encara s’ha de treballar

El consens entre els ponents va ser clar: el sector dels semiconductors a Espanya té un enorme potencial, però encara enfronta importants desafiaments. Entre ells, van destacar la necessitat de mantindre i enfortir la col·laboració públic-privada, ampliar les dotacions pressupostàries i garantir una planificació a llarg termini que transcendisca iniciatives puntuals com les càtedres chip, ja que s’acabaran per al 2027.

Salvador Coll va resumir esta visió afirmant que “hem de demostrar que Espanya pot donar la talla i que les nostres estratègies funcionen. Només així podrem consolidar la nostra posició en un sector tan competitiu com el dels chips”. Només en 2024, Xina ja ha construït més de quinze noves plantes, encara que les recents restriccions dels Estats Units complicaran la seua situació.

En xifres, el mercat dels semiconductors representa una de les indústries més dinàmiques i estratègiques a nivell global que el propi informe Draghi reflectix com una de les grans oportunitats per a Europa. Espanya, encara lluny de les grans potències, va donant passos significatius gràcies al Perte Chip, que mobilitza 12.250 milions d’euros per a desenvolupar este sector.

Els experts van coincidir en que l’èxit d’estes iniciatives dependrà de la capacitat de les universitats i les empreses per a treballar en sinergia, així com d’un compromís sostingut per part de l’administració. Espanya està en el bon camí, però el futur dependerà de que aconseguisca consolidar un ecosistema integrat, innovador i competitiu a nivell internacional.