Cosco abaixa preus front a Maersk i MSC
La naviliera xinesa deixa a zero des del 22 d’agost el recàrrec de temporada alta per als contenidors de 40 peus amb origen Espanya, mentre els seus principals competidors mantenen suplements per a tràfics equivalents.
Comentarios
La naviliera estatal xinesa Cosco Shipping Lines redobla la seua aposta comercial per Espanya només uns dies després de reforçar les seues connexions a través del Port de València i en ple debat sobre la dependència estratègica de la Xina en les infraestructures portuàries espanyoles.
La naviliera ha decidit eliminar des d’aquest 22 d’agost el recàrrec de temporada alta per als contenidors de 40 peus enviats des d’Espanya cap als Estats Units, front als 300 dòlars que cobra Maersk i els 400 dòlars de MSC per a tràfics equivalents.
Amb aquesta modificació, el denominat Peak Season Surcharge (PSS) queda en 100 dòlars per contenidor de 20 peus i en zero dòlars per als de 40 i 45 peus, en tots els tipus de contenidor contemplats per la tarifa. Es tracta d’un suplement comercial que les navilieres afegeixen al preu del transport marítim en determinats moments de major demanda o tensió de capacitat.
La decisió col·loca el recàrrec publicat per Cosco sensiblement per davall del d’alguns dels seus principals competidors en el corredor entre Espanya i els Estats Units, especialment en el contenidor de 40 peus, un dels formats estàndard del transport marítim internacional i utilitzat per a mercaderies industrials, productes de consum, maquinària o productes agroalimentaris, entre altres càrregues.
Maersk cobra 300 dòlars i MSC, 400
La segona naviliera del món, Maersk, manté publicat un PSS de 300 dòlars per contenidor de 40 peus per als tràfics amb origen a Espanya, Itàlia i Portugal i destí Estats Units. Per als contenidors de 20 peus, el suplement és de 150 dòlars, mentre que els de 45 peus també suporten 300 dòlars.
La companyia danesa havia previst inicialment aplicar aquests recàrrecs des de juny, encara que posteriorment va retardar la seua entrada en vigor a l’1 de juliol de 2026. La tarifa publicada especifica a més que els 300 dòlars s’apliquen igualment als contenidors refrigerats de 40 peus.
La diferència és encara major respecte a la primera naviliera a nivell mundial, MSC. La naviliera suïssa va anunciar per als tràfics des del Mediterrani occidental i l’Adriàtic cap als Estats Units, Canadà i Mèxic un recàrrec de temporada alta de 250 dòlars per als contenidors de 20 peus i 400 dòlars per als de 40 peus, tant secs com refrigerats. La mesura també va entrar en vigor l’1 de juliol passat i roman vigent “fins a nou avís”.
Així, per a un contenidor de 40 peus, Cosco deixa el seu recàrrec en zero dòlars front als 300 dòlars de Maersk i els 400 dòlars de MSC.
Un nou moviment després de reforçar València
L’ofensiva tarifària de Cosco es produeix pràcticament en paral·lel a un altre moviment de la naviliera xinesa per reforçar els seus serveis a través de València. Cosco Shipping Lines i la seua filial Diamond Line han ampliat la capacitat del servei MWAX (West Africa Express) amb la incorporació dels vaixells SLS Jade i Limarko Breeze.
La companyia assegura que el reforç permetrà incrementar la capacitat, millorar la fiabilitat dels horaris i mantindre sortides setmanals, a més de potenciar la connexió entre Àfrica Occidental, el nord d’Europa i el Mediterrani a través de València i Algesires, als quals identifica com dos dels hubs principals d’aquesta xarxa.
Els dos moviments arriben després que el Ministeri de Defensa haja posat el focus sobre el pes dels operadors estrangers en els ports espanyols. El Quadern d’Estratègia 234, Ports de l’Estat i la defensa nacional, publicat per l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics i editat per Defensa, aborda específicament la inversió estrangera des del punt de vista de l’autonomia estratègica.
L’informe assenyala expressament que “l’empresa xinesa COSCO controla les principals terminals de contenidors a València i Bilbao” i adverteix que la creixent presència d’empreses estrangeres en la gestió portuària genera un debat sobre l’autonomia estratègica nacional.
El document reconeix que aquestes inversions “han millorat l’eficiència i la competitivitat dels ports”, però alerta al mateix temps del risc que determinades decisions estratègiques responguen a interessos externs i sosté que existeix “un factor clar de dependència estratègica”. Defensa afegeix que, malgrat els mecanismes de supervisió de les inversions estrangeres impulsats per Espanya i la Unió Europea, existeix una dependència que qualifica de “difícil d’avaluar”.
