Entrevista a Juan Carlos Sanjuán (Casual Hotels): «Demanen 25.000 euros a l’any de lloguer per habitació a València. Abans de la Covid eren 10.000»

• El TSJCV tombà la moratòria als apartaments turístics de Català per un defecte de forma legal
• Gir en els hotels del Grup Bali: Joaquín Pérez relleva al seu fill David en la presidència

Juan Carlos Sanjuán és el fundador i president de Casual Hotels. D’origen humil, té una de les cadenes 100% valencianes més diversificada geogràficament amb establiments a València, Madrid, Barcelona, Benidorm, Bilbao, Cadis, Granada, Màlaga, Sant Sebastià, Sevilla i Eivissa a més de Portugal (Lisboa i Porto), Itàlia (Florència i Milà) i Grècia (Atenes).

Com es defineix Casual Hotels?

Som hotels ubicats al centre de les ciutats per a gaudir la ciutat. No ha de ser necessàriament urbà o vacacional. Som una cadena d’allotjament i esmorzar que no tenim res de restauració en què el client està en la millor zona de la ciutat. Pot ser ciutat com Milà, Eivissa o Berlín. Per estar en ciutats de sol i platja no ets un hotel vacacional.

L’objectiu, per tant, és no haver de tancar en cap moment de l’any. 

Exacte. Hi ha ciutats que haurien de tancar. Granada i Sant Sebastià ho passen molt malament a l’hivern. A Sant Sebastià generen la riquesa de l’hotel entre Setmana Santa i octubre però al gener l’estacionalitat és altíssima. De fet, hi ha hotels a Sant Sebastià que tanquen a l’hivern. 

Quina posició té València?

Té un posicionament molt potent encara que la gent ho critique. La Ciutat de les Arts i les Ciències, la Fórmula 1, l’America’s Cup i ara la SailGP han posicionat València al mapa. És cert que tenim un turisme de Ryanair molt ajustat. Si no existira Ryanair caldria inventar-lo perquè ha democratitzat el turisme. València té una estacionalitat cada vegada menor. Desembre s’ha convertit en un mes bo entre el pont i Nadal. Gener i febrer ja no són tan dolents. Abans era difícil arribar al 40% i ara se supera el 70 i el 80%. 

Com està funcionant el turisme ara?

Enguany, molt bé, hi ha ciutats com Màlaga, Barcelona, Madrid, València, Lisboa, Milà i Florència que tenen molt poca estacionalitat encara que el preu baixe una mica. Hi ha altres ciutats on això no passa com Sant Sebastià, Eivissa, Granada o Porto.

Com va ser 2025 per a Casual Hotels? 

Va ser un any de retrocés per la DANA. Nosaltres tenim cinc hotels a València que ens ha afectat molt. Des de setembre de l’any passat hi ha una correcció brutal. En 2026 estem batent rècords. Ara Portugal ho està passant malament per la falta de connectivitat aèria de Lisboa i Porto. La gent a Portugal no va en tren perquè no són d’alta velocitat. Ha crescut molt les places hoteleres i s’està repartint el mercat entre molts. Hi ha caigudes del 15 i el 25%. 

Visualitza aquest problema de vols en destinacions com València o Alacant?

Si seguim obrint hotels a València, Alacant i Benidorm i no podem rebre més vols, passarà. És cert que hi ha estudis perquè hi haja més línies a Alacant i València. A més, a València es podria vindre en tren des de l’aeroport de Castelló. Seria la solució per a donar-li potencial. Quan penses en aeroports com Gatwick, Orly o Malpensa són similars en distància al que suposa Castelló de València. Tindrem un problema si no avancem solucions.

Com és el procés d’obertura d’un nou hotel a la seua cadena?

El fonamental és la confiança. Hi ha dos tipus de clients. Nosaltres estem especialitzats en el particular, famílies que tenen un hotel i necessiten un tracte de confiança. Entenen el valor afegit de Casual Hotels, que és que no et dóna una garantia bancària sinó que si truca el client parla amb mi, que sóc l’únic propietari de Casual Hotels. No és el mateix que trucar al directiu de torn d’una cadena. Jo estaré sempre. Em poden trucar a posar-me vermell, una cosa que no permete perquè sempre complisc el que dic. I això dóna molta tranquil·litat. Nosaltres posem per contracte que el 10% del benefici es reinverteix a l’hotel i això li agrada a la propietat perquè veuen que està cuidat. 

Com és l’altre tipus de client?

Empreses, fons d’inversió, family office i empreses hoteleres que volen deixar hotels per mil motius. Allí la cosa es complica més i només es parla de rendibilitat i l’aval. 

Quins plans d’obertura té enguany? 

L’any passat vam obrir tres hotels, dos familiars i un que era d’una empresa. Enguany estem plantejant obrir entre sis i deu hotels. Ara estem treballant a Àustria, Alemanya, Roma i Venècia a Itàlia i tenim propostes per a fer alguna cosa a Marroc, a República Dominicana i alguna cosa més a Barcelona. 

Quin és el problema per a tancar les operacions?

El que et demanen ara no és sostenible. Jo m’he criat en una família humil i no necessite complicar-me l’existència per a avançar. En la meua vida vaig somiar que tindria el que tinc, tinc una empresa que funciona, ens ho passem bé amb l’equip, la meua filla treballa amb mi i li encanta la feina. Estic moltíssim de temps amb la meua filla, i no necessite més. Si aconseguisc que els hotels arriben a acords interessants, doncs els firmarem, i si no, doncs no els firmarem. 

València s’ha encarit molt? 

València s’ha tornat boja. Espanya s’ha tornat boja.

Quines xifres es mouen? 

Demanen lloguers de més de 25.000 euros per habitació a l’any quan abans del COVID a València era una bogeria pagar 10.000. Hui dia hi ha business plan que suportarien pagar 20.000 euros de lloguer en hotels de tres o quatre estrelles però no 25.000. El problema és que no signes només per a hui sinó que et compromets a un lloguer de 20 anys. S’estan pagant aquestes xifres a València i després hi ha empreses que trenquen, com Sonder. S’han creat moltes cadenes. És una barbaritat.

Per què?

Perquè no són sostenibles en el temps. Un business plan d’un hotel té tres partides importants: El lloguer, el personal i les comissions que pagues a agències de viatges. El personal cada any puja i els lloguers cada any pugen. El 30% és lloguer, el 30% és personal i entre un 10 i un 15%, segons com faces les vendes, són comissions. La despesa en aigua, llum i gas és molt xicoteta. Amb la DANA el preu va caure un 20% i, mentrestant, el lloguer continua i el personal segueix cobrant. 

Pot morir d’èxit el turisme a Espanya?

Espanya ha de fer una reflexió. La notícia que tots els anys creixem en turistes per a mi és nefasta. El que cal dir és que el turista que ha arribat a Espanya ens ha deixat tants impostos i amb això hem fet això. Cal aconseguir que el turista gaste més, genere més impostos i genere més riquesa. Sobre la turismofòbia és curiós que molta gent turismofòbica després se’n va de turisme a altres països. Els polítics que ixen amb el no al turisme se’n van de turisme a donar la volta al món. És curiós. 

L’altre dia discutia amb un familiar sobre el Roig Arena. Ens ha donat un impuls. Una zona com el barri de la Plata, que estava degradat, l’ha posat de moda i s’estan construint habitatges allí. I els restaurants milloren, les botigues de la zona milloren. 

Hi ha un problema amb els apartaments turístics?

Hi ha un problema amb els apartaments turístics il·legals. És lícit voler guanyar diners però cal complir amb la legalitat. El client d’apartament turístic no és el d’un hotel. No és per competència, és que no és legal. La turismofòbia no ve pels apartaments turístics sinó perquè quatre persones que volen guanyar-se un minut de notorietat i no se sap explicar la riquesa que dóna el turisme. 

Estàs a favor o en contra de la taxa turística? 

Estic totalment en contra de la taxa turística.

Per què? 

Hauria de tindre una finalitat clara. Em semblaria bé si el 60% anara a la promoció de la ciutat i el 40% al que el turisme necessita com, per exemple, que hi haja més taxis o més serveis públics, en sanitat, per exemple. Volem tindre millors hospitals. Si fora així, estaria a favor però tant el que ha defensat el PSOE com ara Maria José Català, que està faltant a la seua paraula, de agarrar un impost perquè es gasten en el que vulguen no em sembla bé. Per a començar, jo no sóc recaptador de ningú. Si vols recaptar, et poses a la porta de l’aeroport. Per què ho hem de fer els hotels i no els taxis o els restaurants?

Què li fa falta al turisme?

Tenim un problema de taxis. Caldrà fer llicències temporals com han fet a Eivissa. Les cues en la sanitat són un problema. Tenim un problema amb els Tuk-tuk a València, que es paren davant de les Torres de Quart. A mi em sembla bé que tinguem Tuk-tuk, però caldrà habilitar-los llocs. No té sentit que tinguem creuers i parem els clients a 15 minuts de la Plaça de la Verge, perquè són persones majors. 

A més, hem de sobredimensionar el país per al que ens vindrà perquè anem a 50 milions d’habitants amb el que estan fent i ens venen 100 milions de turistes. El que passa és que tenim uns polítics amb mediocritat generalitzada en tots els partits, i no són capaços de dimensionar un país a deu anys vista. Els costa pensar-ho a quatre, que és per a què els han votat.

Casual Hotels està obrint en molts països. En què està millor i pitjor Espanya davant d’altres països?

Estem millor en serveis financers. A Itàlia pots passar un mes per a obrir un compte bancari i ací és molt més ràpid. Les aplicacions dels bancs espanyols estan molt més avançades que en altres països. Després hi ha altres països que posen moltes facilitats, com República Dominicana, que estan ajudant molt al turisme. El que tenim malament és la legislació, que és extremadament complicada. No hi ha cap empresa que puga comprar el 100% de les lleis, perquè cada dos per tres ixen coses noves. A més, hi ha molt poca flexibilitat. No dic baixar sous però sí poder tindre contractes a crida com tenen a Itàlia.

Com funciona?

Et permet cridar el personal amb 24 hores d’antelació. Garantixes 5 jornades al mes i li truques segons la demanda que tingues. Per a un pare de família no és bo però per a estudiants o persones que no volen treballar tant és genial. Et permet certa flexibilitat. S’han posat de moda les baixes per ansietat. Jo l’any passat em vaig gastar 300.000 euros en baixes. Que si una baixa és real i necessària, jo no tinc cap problema a pagar. Al contrari, segur mèdic als meus empleats. Quan un company està malalt, està malalt. No es pot fer res. S’ha permés que a l’empresari se li coaccione amb baixes per ansietat. Ací un empleat que vol pujar el sou et diu: Escolta, ¿em pujes el sou? No, doncs em coixe la baixa per ansietat. Això a mi m’ha passat.

Quin nivell d’absentisme tens?

Han pujat un 160%, a la meua companyia i a tot el sector.

Per què ocorre això?

Perquè ho han fomentat. 

Qui ho ha fomentat?

El Govern. Els governs, perquè el PP tampoc va fer res. Jo estic anant a favor d’un dret fonamental perquè el major dany el fan els estafadors de les baixes, igual que hi ha estafadors de pisos turístics.

Hi ha corporativisme en els empleats?

No. La gent no es complica la vida. Jo crec que ara hi ha dos tipus de persones. Les que donen i les que reben. Cada vegada hi ha més que reben, com els funcionaris, amb tot el respecte. Un funcionari és una persona que rep i no genera riquesa. Evidentment, un pensionista és una persona que rep, que no dubte que és una persona que ha donat. I després estan les pagues i les baixes. Hi ha molta gent que viu de baixes. 

Són els sindicats col·laboradors d’aquesta situació?

Portem set anys sense una vaga general. S’està perdent la major capacitat econòmica del país. I els sindicats on estan? Els sindicats, mentre governe l’esquerra, i jo em considere socialdemòcrata, estan callats. Ara quan governen altres partits, que esperem que canvie, eixiran al carrer i faran vagues per les pensions. Els sindicats ni estan ni se’ls espera.