Actualizado
Entrevista Sesame: «La reducció de jornada laboral presuposa que no ens agrada treballar, que és dolent»
El CEO i fundador de Sesame creu que Espanya, en comparació amb la resta d'Europa, "no va gens malament" quant a productivitat.
Albert Soriano, CEO de Sesame
En esta segona part d’esta entrevista a Albert Soriano, CEO i fundador de Sesame, i Majo Castillo, COO, de la tecnològica valenciana, exposen la seua visió sobre el mercat laboral espanyol. En el cas de la productivitat, un dels ‘deure’ que habitualment s’atribuïx al mercat de treball del país, Espanya “no va gens malament” i es tracta d’un estigma que “ve heretat dels espanyols i les siestes i tot açò”.
Són molt més crítics amb la idea que consideren que s’està implantant a Europa i, en particular, a Espanya. “Comencem a tindre una sensació que treballar està malament i que és un mal necessari que cal fer per a tindre diners per a viure i açò és un concepte erroni”, exposa Soriano, amb el que Castillo coincideix plenament.
En línia amb este argument, la posició dels directius de Sesame quant a la reducció de la jornada laboral i la regulació del dret a la desconnexió digital no pot estar més allunyada de la legislació impulsada pel Ministeri de Treball de Yolanda Díaz.
Un dels grans problemes històrics d’Espanya és la productivitat. Han detectat alguna deficiència en el model de treball espanyol que puga motivar-la? Veuen alguna solució?
La productivitat no l’hem entés mai. Creu que la productivitat en el seu moment s’entenia per hores treballades, però és que creu que ja tot açò ha desaparegut. Veníem d’horaris estructurats i d’això de calfar la cadira i açò s’ha acabat. Ja és alguna cosa que hem d’oblidar. Nosaltres estem treballant amb diferents països i et puc dir que Espanya no va gens malament. La sensació, treballant amb gent internacional, és que de cap manera som menys productius. El mercat laboral està més preocupat per la retenció de talent.
Ve heretat dels espanyols i les siestes i tot açò. Si ens comparem amb els europeus, estem igual, som igual de productius i traiem el treball molt bé. Si ens comparem amb els americans o els xinesos, sí que no té res a veure. Però no és només Espanya.
Comencem a tindre una sensació que treballar està malament i que treballar és un mal necessari que cal fer per a tindre diners per a viure, i açò crec que és un concepte erroni. Hi ha molts conceptes que crec que estem fent com a país i com a Europa totalment mal enfocats perquè ahí sí que estem perdent productivitat davant d’altres que no veuen el treball com alguna cosa dolenta. Al contrari.
“S’està parlant de l’equilibri entre la vida laboral i personal. Està malament. No cal estar equilibrats”
Aquí ara s’està parlant de l’equilibri entre la vida laboral i personal. Està malament. No cal estar equilibrats. Cal entendre la teua vida laboral com un camí en el que has de desequilibrar-te adrede.
Dels 20 als 30 són els millors anys, també per a viatjar però viatjar podràs viatjar tota la teua vida. Té més sentit que en els teus millors anys, on pots aguantar més, on estàs més motivat i t’estàs creant una carrera, tu desequilibre és la balança pel professional, et crees un bon lloc, aconsegueixes unes bones expectatives, treballa en el que vulgues, canvia, equivoca’t… I si fas açò és quan podràs desequilibrar, als 40 o els 50.
Podràs fer com jo ara faig, que entre quan vull, treballe el que vull, viatge el que vull… I en el moment en què treballe sóc la persona més productiva del món, però tot açò ha sigut guanyat perquè he desequilibrat la balança en un altre sentit.
En esta línia, sembla clar que no estan d’acord amb la reducció de la jornada laboral.
La reducció de jornada laboral pressuposa que no ens agrada treballar. És així de senzill. Que està malament. Et pose l’exemple d’una companyia com la nostra, on tota la gent que tenim és d’alt nivell. i la gent d’alt nivell, que sap que està en un moment òptim d’una companyia com esta, no vol que li digues ‘Tu has de treballar 37 hores i ja està’.
“Hi ha empleats que estan treballant hui en dia que seran milionaris quan es venga Sesame”
Perquè el problema a més, que ja ho veníem veient fins ara, que fins i tot amb les 40 hores tenim un problema que és que està prohibit que faça més de 80 hores extres anuals encara que te les paguen. Prohibit per llei, entres en un estat d’il·legalitat. Ni encara que te ho vullga pagar, ni encara que te pague mil vegades el que vals ara, no es pot. Però quin error. Volem currar.
Per a tots els que estan ací, açò pot suposar un canvi de les seues vides. Hi ha gent fins i tot que té accions en la companyia. Hi ha empleats que estan treballant hui en dia que seran milionaris quan es venga Sesame. Llavors, que vinga l’Estat i diga ‘Està malament que treballeu’ és un mal missatge, no crec que siga un enfocament correcte. Si vols treballar més has d’estar en la il·legalitat. Tampoc té sentit que siga la mateixa regulació per a totes les companyies i en tots els sectors.
Creen llavors que perjudica a l’economia espanyola?
Cal adonar-se ja a Espanya i a Europa que estem en un mercat global. Són coses que ens fan perdre competitivitat. Com a país, hem de canviar. El problema és que al capdavall prosperes malgrat tot açò. Però, com no ens aniria si no tinguérem esta mentalitat de la gent? Ací és acumular les hores i de seguida et done vacances. La gent té un munt de vacances. Però és que és heavy que eixa gent vulga currar i no puga.
Jo entenc totes les normatives quan es pensava que l’obrer era l’empresari explotador versus l’obrer, és el concepte de fàbrica. Llavors, aplicar un concepte de fàbrica, antic, al nou paradigma laboral, no aplica, és que és anar cap a arrere.
“No és positiu el missatge que cal regular les hores perquè treballar és dolent, que no cal treballar tant”
Hauríem d’anar al contrari. Al 90% de l’equip de programació hem d’obligar-lo a agafar-se dies de vacances quan no volen més dies de vacances. Volen agafar les que necessiten i quan les necessiten i la resta que se les paguen, però no es pot.
No és fàcil de contar o de dir, però no pensem que siga positiu el missatge que cal regular les hores perquè treballar és dolent, no cal treballar tant. El missatge que queda com a societat o com a país és una mica… Per a què? Estàvem malament? La gent estava explotada en este país? És un missatge que resta competitivitat. Després vindrà la de la desconnexió digital, que és una altra terrible.
Per què?
Doncs pel mateix. Que jo per llei estiga en la il·legalitat si li escric un missatge a les huit del matí quan em done temps a corregir. Però no jo, l’empresari, qualsevol persona de l’equip.
En una companyia com la nostra, és ridícul. Nosaltres ja tenim sistemes que desconnecten els avisos al mòbil. En estes companyies ningú abusa. No té sentit. Si algú abusa, te’n vas i denuncies perquè ja existeix una regulació per a açò. Són discursos d’anys enrere. Són mals avanços.