Garamendi (CEOE) va tallar el suport a Salva Navarro en la CEV quan Vicente Lafuente va preparar la seua candidatura.
La il·lusió de Navarro de succeir a Garamendi en la CEOE l'ha deixat sense suport de Madrid per a ser reelegit a València.
Garamendi y Navarro en Valencia
Comentarios
Antoni Garamendi, president de CEOE, ha sigut clau en la successió que es produirà en la CEV, patronal de la Comunitat Valenciana. Salvador Navarro va intentar que el suport del president de CEOE fora el seu ressort principal davant les eleccions autonòmiques però la resposta no va arribar. Vicente Lafuente no ha sigut frenat per Antonio Garamendi en els passos que ha anat donant.
Quan al carrer Diego de León, seu de la CEOE, es va conéixer l’opció que Vicente Lafuente podia fer un pas endavant, es va optar, de manera preventiva, per fer un pas enrere i no posicionarse a favor de Navarro. La por que es produïra un procés electoral com el de Cepyme terroritzava en la patronal.
Fonts de CEOE assenyalen que Salvador Navarro s’ha retirat de la reelecció en la CEV quan ha confirmat que Antonio Garamendi no li anava a sostenir. El precedent està a Alacant.
Navarro va pensar que les discrepàncies les tenia en la província al sud de la Comunitat Valenciana. Els xocs Salvador Navarro (CEV)-Carlos Baño (Cambra Alacant), pel sorollosos, eren els més comentats (la qual cosa en certa mesura ocultava altres discrepàncies latents). Per açò, des de l’entorn del president actual es va pensar que un acte a Alacant al costat de Garamendi escenificaria el suport de CEOE i desincentivaria als crítics.
Les veus que realment tenen més capacitat de mobilitzar vots a la Comunitat Valenciana sempre han comentat a Economía Digital que abans prefereixen estabilitat institucional a que la CEV tinga un o un altre president. “El més important és no reproduir Cepyme”, han comentat aquestes setmanes en les quals s’ha parlat de les eleccions en la patronal autonòmica.
Encapsulant el problema a Alacant i aconseguint Navarro un espaldarot en la província per part de Garamendi la teoria deia que s’acabarien els dubtes. No obstant això, l’entrevista d’Economia Digital a Cristóbal Aguado, president de AVA, que va posar de manifest les discrepàncies “a Castelló, a Alacant i també a València”, que es va publicar el passat dilluns junt la torpesa de Salvador Navarro d’abandonar als 1.000 empresaris de Cambra València el dijous al Roig Arena van allunyar encara més a Garamendi de Navarro.
Sobre aquest aspecte, s’ha posat èmfasi en els vincles polítics entre el PSOE i Navarro i les discrepàncies de l’empresari amb Mazón però les ferides que es van obrir no van ser aquestes sinó la desconnexió empresarial que el president de la CEV va tenir amb els sectors que també formen part de Cambra València.
Entre les persones més coneixedores de la fontaneria de la CEV, s’aporten algunes claus del procés. “Garamendi és amic de Vicente i té molt bona relació amb Salva”, assenyala. “La postura de Garamendi és que no vol conflictes. Està escocit amb Cepyme”, afig.
La fulla de ruta, per tant, era no repetir un procés electoral perquè hi va haver veus que van alertar que si hi havia dues candidatures, també hi hauria danys col·laterals. Per això, Vicente Lafuente s’ha mantingut amb el peu llevat de l’accelerador fins ahir i Salvador Navarro va haver de fer el mateix el dijous al matí a Castelló, on va veure que començava un avanç electoral per garantir-se el lloc just el dia que començava a perdre’l.
Un dels arguments que han pesat en la retirada de Salvador Navarro de la presidència de la CEV és que ara sens dubte serà recordat com el que va rescatar a les patronals i va refundar l’autonòmica amb rotund èxit. La seua gestió de la conversió de CEV de patronal provincial a autonòmica és qualificada per afins i díscols com a brillant. També l’augment de pes de l’empresariat valencià a Madrid, encara que això és una qüestió en la qual hi ha doblez.
Els seus esforços perquè València (i l’error també és obviar Alacant i Castelló) tinga major pes a Madrid es va convertir en una ensoñación que el feia candidat a succeir a Garamendi. Mai hi va haver un portatge públic al seu afany. Quan ha hagut de triar, simplement, ha sigut el descartat.
Sobre el guió semblava una bona idea postular-se. També ho de anunciar l’avanç de eleccions l’11 de setembre. Només han passat 12 dies des d’aleshores. No li ha anat bé. Fi d’etapa.
