José I. Ramón (Laboratoris Belloch): «La IA ens calcula l’impacte de la pujada de cost en cada producte»

José Ignacio Ramón és el CEO de Laboratoris Belloch, que compleix 75 anys amb marques com Nelly. És Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de València. Ha treballat a Leader Techna i Texas Instruments fins a incorporar-se en 2022 a Laboratoris Belloch, primer com a controller financer i actualment com a CEO, sent tercera generació d’aquesta empresa familiar. La seua missió s’ha basat en la professionalització de l’equip humà i la modernització tecnològica de la planta i els processos productius, així com la inversió en eficiència energètica, entre altres.

La companyia té marques pròpies, marca de distribuïdor i marques per a perruqueries. La facturació se situa en els 30 milions d’euros i la plantilla s’apropa a les 150 persones. Compten amb cinc plantes de producció: una d’aerosols, amb tres línies de producció; una planta de tints, on tenen tres línies d’envasat, una per a professional i dues per a gran consum.

La part de perruqueria, que té un model de comercialització punt a punt, suposa cinc dels 30 milions de facturació i de la resta, el 20% és fabricació per a tercers i el 80% per a les marques pròpies. “La que més pes té és la nostra marca principal, que és Nelly, i a més és la que més està creixent i la que més ha crescut aquests últims anys”, explica Juan Ignacio Ramón.

¿Amb quines cadenes treballeu?

Pràcticament amb totes les grans superfícies del país. Treballem amb Druni, hem treballat amb Mercadona, amb Dia, Aldi, Alcampo, Lidl…

¿Depeneu molt d’algun client concret?

No depenem d’un en un percentatge molt alt. En aquest sector sí que hi ha moltes empreses la facturació de les quals depén en un 80% o un 90% d’un client i a més de la seua marca, però aquest no és el nostre cas. En aquest sentit som bastant lliures.

Dins del negoci propi, el gran pes és Nelly. Quin percentatge suposa?

Moltíssim més de la meitat de tota la facturació de la companyia.

I quines altres marques teniu a més de Nelly?

El que no és Nelly seria i7, que és la marca que tenim per a corporal, i Freshfield, que és la marca de primer preu per a aquells mercats on els productes de rang mitjà no encaixen.

Com evolucionen els productes de la marca Nelly?

En la marca Nelly tenim tota la família de lacs, que és pel que històricament som més coneguts. També tenim part corporal, gels de bany, tota la part capil·lar més especialitzada, complements de fixació i substitutius de fixació. Tenim gomines, escumes, aigües d’estilisme, tota la part de coloració, tints amb amoníac, tints sense amoníac, coloració temporal, retoc arrels o mascaretes de color. Tenim un portfoli completíssim quant a capil·lar i, en corporal, el bàsic.

Com és el mercat cosmètic? És un mercat creixent o madur?

Ambdues coses. És un mercat que continua creixent perquè la gent continua preocupant-se pel seu aspecte i això no va a menys, de fet va a més. Ho vèiem fa uns anys quan l’home començava a cuidar-se una mica més. Les generacions més joves també ho fan cada vegada abans. És un mercat que creix i, conforme creix la població a Espanya, també creix.

Però és madur en el sentit que està quasi tot inventat. Van eixint novetats cada any: xampús secs, nous formats de fixació com les gomines en pot o els sticks de fixació que estan molt de moda. Es continuen inventant coses, però realment és un poc el mateix reinventat d’una altra manera.

Noteu que cada vegada gent més jove entra en el món de la cosmètica?

Sí. Abans, probablement, amb 14 anys tenies el que hi havia a casa i ja està. Ara, amb l’auge de les perfumeries molt acolorides i molt cridaneres per a la gent jove, van i es compren un lac petit o un bàlsam de llavis. La gent jove és més consumista del que era abans probablement.

Teniu productes específics per a aquest públic?

Nosaltres no sabem exactament a qui estem venent perquè no som nosaltres qui venem directament al consumidor però sí que és cert que quan vam fer el canvi d’imatge fa uns vuit anys de tot el portfoli de Nelly vam intentar modernitzar la imatge i convertir-la en una imatge més per a tota la família. Li vam donar més color, la vam fer més cridanera, un poc amb l’objectiu d’ampliar el target de consumidor. Per exemple, tenim línies Kids per a xiquets i funcionen molt bé. El desenredant Kids es ven tremendament bé i tot el que llancem amb la línia Kids funciona molt bé.

Cap a on dirigiu ara el creixement? És una qüestió geogràfica o de nous segments?

Al voltant del 20% del que facturem és internacional i ahí és on tenim el major potencial de creixement. Comparat amb el que és el món respecte a Espanya, ahí està la gran oportunitat. En el mercat nacional, amb Nelly, tenim una penetració molt alta. Estem pràcticament en tots els punts de venda, encara que siga amb una referència.

Tota la producció està ací, a Paterna?

Tota. Ací tenim la fabricació i després, a un quilòmetre d’ací, en el polígon Tàctica, tenim l’emmagatzematge de producte acabat i des d’allí fem tota l’expedició tant nacional com internacional. Allí preparem contenidors per a exportació o comandes per a clients espanyols.

Cap a on exporteu?

Literalment a tot el món. L’únic continent al qual no venem és l’Antàrtida. Venem a Austràlia, Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica. Els mercats més grans serien probablement Colòmbia, Mèxic, Marroc, l’Iraq, Israel, Austràlia i Aràbia Saudita.

Sorprén que no menciones França, Alemanya o Estats Units.

Estats Units té una regulació cosmètica molt diferent de l’europea, tant d’etiquetatge com de formulació. Això fa que exportar allí siga més complicat perquè necessitaríem fórmules específiques i etiquetatge específic. En canvi, en molts països sud-americans podem mantindre l’etiquetatge en castellà i la formulació no suposa problema. I en altres mercats, com Àsia, Orient Mitjà o Austràlia, la normativa europea serveix, per això és molt més senzill.

Us estan afectant les tensions geopolítiques dels últims anys?

Per descomptat. Tenim clients importants a Israel i quan hi ha un pic de conflicte tot es frena. Quan sembla que la situació s’alleugereix, reprenen i fan moltes comandes de cop. En vendes no necessàriament afecta molt, però en compres sí. Allí és on ve el problema més gran.

On ho esteu notant més?

Sobretot en els derivats del petroli. Ara mateix el problema és el preu, no tant la disponibilitat. El gas propel·lent de l’aerosol o l’alcohol isopropílic han pujat molt. També han crescut els costos de transport i, en menor mesura, tot la resta.

Això us obliga a pujar preus?

En alguns casos sí i en altres ho absorbeixem. Ningú vol pujar preus. Mai és interessant pujar. És un problema amb clients, amb el consumidor i desposiciona el teu producte. Analitzem molt en detall l’impacte sobre els nostres escandalls i, si la pujada és tan gran que no podem absorbir-la, pugem. Si no, intentem absorbir-la.

Quina inversió teniu prevista enguany?

Dos milions d’euros. Estem incorporant etiquetadores noves, molta més digitalització, sistemes MES, nous magatzems per a matèries primeres i producte acabat, ampliació de la platja de càrrega i preparació de comandes. Inversions tenim més de les que podem fer. Sempre hi ha coses a millorar.

Heu incrementat molt el ritme inversor?

Sí. Jo porte ací quatre anys. El primer any vam invertir mig milió d’euros, el següent un, després un i mig i enguany ja estem en dos milions.

Quan totes les empreses parlen de digitalització, què significa realment en la pràctica?

La digitalització engloba moltes coses. Per exemple, sistemes de business intelligence per a poder veure bé el que està passant en totes les àrees del negoci. També afegir sensors a les línies, tindre sistemes MES per a veure en temps real la productivitat, mesurar parades i poder atacar problemes. Pot significar muntar un Data Warehouse potent que siga el centre de dades de l’empresa o digitalitzar parts del procés de formulació: que l’aigua es dosifique automàticament, que determinats ingredients entren per canonades o automatitzar controls de qualitat. Fins i tot substituir processos fets en Excel per programari específic fet in-house.

Tothom parla ara d’intel·ligència artificial, però quan vas a una fàbrica de veritat, per a què serveix?

Ara mateix la intel·ligència artificial és molt útil per a programar coses senzilles i eines molt específiques. Per exemple, fa poc vam muntar un calculador d’escenaris de pujada de matèries primeres en què la IA ens calcula l’impacte de la pujada de costos en cada producte. Tu alimentes el sistema dient que el cartró pujarà un 3%, el gas un 40%, determinades caixes un 5%… i el sistema et calcula l’impacte econòmic total i per família de productes. Abans això es feia en Excel i portava molt més temps. Ara, en tres dies, hem aconseguit muntar un programa que et guarda escenaris i et permet comparar-los.

A qui se li va ocórrer?

Tenim ací un equip molt bo d’OPEX, Operational Excellence, que es dedica bàsicament a millorar processos. Quan tens una necessitat et preguntes com resoldre-la. Abans de muntar aquesta eina ja havíem estat treballant amb IA i enteníem un poc el potencial. També estem muntant eines internes per a gestió de sol·licituds. Per exemple, abans algú trucava al magatzem per a demanar una botella. Ara tenim una eina interna on cada persona pot fer la sol·licitud i el magatzem la gestiona des d’un dashboard. Això ens dóna més control i també li treu pressió al magatzem.

I l’última qüestió: l’absentisme. Com ho viu Laboratoris Belloch?

L’absentisme és un problema gran a tota Espanya. Estem més o menys en la mitjana nacional. Hi ha absentisme justificat, òbviament, però després també existeix un absentisme no del tot justificat o gent que directament no es presenta a treballar. Això ocorre hui en dia i és un problema. Després parlem que Espanya té una productivitat baixa. Clar que té una productivitat baixa. Si tenim un problema d’absentisme tan gran, com anem a millorar la productivitat? Nosaltres tenim les mans lligades en aquest sentit.

Pots intentar canviar la cultura d’empresa, fomentar el companyerisme i fer que la gent siga conscient que, si un dia no apareix, el problema l’ha de solucionar un company. Però és un problema.