Juan Roig (Mercadona) converteix la Marina de València en terra per a 13.000 llocs de treball i 1.000 startups
El front marítim que va deslumbrar el món en 2004 culmina la seua metamorfosi urbanística i productiva convertit en un rusc de corporacions, inversors i emprenedors que retornen la vida a les antigues bases nàutiques.
Comentarios
La façana marítima de València ha culminat la metamorfosi de la seua dàrsena històrica. Allò que a principis del segle XXI era un espai eminentment industrial, delimitat per una tanca duanera i dedicat al tràfic portuari de mercaderies i al pas de maquinària pesada, és hui el principal enclavament d’innovació i emprenedoria de la ciutat. La recent adjudicació de la base de Victory Challenge a Valencia Innovation District ha tancat el cicle d’ocupació de les infraestructures heretades de la 32a edició de l’America’s Cup, consolidant la transició d’un recinte esportiu a un complex empresarial i tecnològic.
El trajecte per a urbanitzar i obrir el mar als barris de El Grau i El Cabanyal va estar bloquejat durant les dècades dels vuitanta i noranta per les dificultats d’executar el projecte del Balcó al Mar. La designació de València com a seu del certamen nàutic al novembre de 2003 va precipitar les obres del recinte. L’arribada de dotze equips internacionals, com el campió suís Alinghi promogut per l’empresari Ernesto Bertarelli, va comportar la construcció d’una desena d’hangars d’operacions distribuïts entre la Marina Nord i la Marina Sud. Després de la conclusió del cicle competitiu en 2010 amb la victòria de Oracle Team USA i el trasllat de l’esdeveniment a San Francisco, la dàrsena va quedar condicionada amb infraestructures buides i un deute de 300 milions d’euros assumit amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), cancel·lat posteriorment per l’Estat.
El procés de cessió d’immobles a la iniciativa privada va començar a configurar el mapa actual en el sector nord. Les bases van començar a ocupar-se (excepte dues, les del China Team i el Luna Rossa, que van ser enderrocades). Aquelles que ocupaven els sindicats BMW Oracle, +39 Challenge i Team Shosholoza van ser unificades per a donar cabuda a Marina d’Empreses. Aquest pol de l’emprenedoria, impulsat pel president de Mercadona, Juan Roig, integra l’escola de negocis EDEM i l’acceleradora Lanzadera.
Les instal·lacions alberguen un equip directe de suport, docència i anàlisi d’entre 200 i 999 empleats, mentre que les més de 1.000 companyies accelerades en el complex acumulen un volum superior als 10.000 llocs de treball creats. Per a donar resposta a aquestes necessitats operatives, el pol emprenedor ha iniciat l’ampliació de la seua infraestructura sobre l’antiga base d’Alinghi, situada a la cantonada nord del canal, la qual cosa sumarà espai de treball per a 1.000 emprenedors addicionals. La previsió és que aquesta nova instal·lació obrisca al setembre.
Per la seua banda, la firma tecnològica Sesame HR, liderada per Albert Soriano, ha consolidat la seua presència en el recinte després d’ocupar la base d’Iberdrola, on manté una plantilla directa de 350 treballadors.
En el sector sud del canal, l’ocupació s’ha desenvolupat mitjançant la implantació d’acceleradores, fons d’inversió i sectors estratègics. La base 2, corresponent a United Internet Team Germany, alberga la instal·lació de l’espai d’innovació Innsomnia. Liderada per Rafael Navarro, la firma manté una plantilla directa d’entre 11 i 50 empleats i dóna cabuda en les seues zones de coworking a un flux constant d’entre 150 i 300 professionals de més d’una cinquantena de startups i empreses, entre les quals es troben Telefónica Tech i Siemens Mobility, i és seu habitual de múltiples esdeveniments tecnològics.
El sector biotecnològic i de ciències de la vida es concentra en l’antiga base d’Areva Challenge. Biohub VLC abasta 3.600 metres quadrats. El centre acull de forma contínua entre 10 i 20 companyies de salut i farmàcia, mobilitzant una comunitat d’entre 300 i 400 investigadors i directius.
En l’antiga base d’Emirates Team New Zealand coexisteixen l’activitat inversora i la indústria nàutica d’alta competició. L’edifici alberga la seu d’Angels Capital, el braç inversor de Juan Roig capitanejat per Pepe Peris, que compta amb una plantilla de fins a 50 professionals i acumula més de 38 milions d’euros invertits en 70 startups.
L’últim esdeveniment en la distribució d’aquests espais s’ha produït amb l’adjudicació de la base de Victory Challenge a la mercantil Valencia Innovation District. Aquesta firma, encapçalada per Quique Calabuig, aixecarà un centre enfocat a la formació, les startups i la tecnologia. Van ser els responsables també d’obrir en l’antiga Estació Marítima de Passatgers, el projecte The Terminal Hub. La posada en marxa d’aquest espai de 5.000 metres quadrats va requerir una inversió de cinc milions d’euros per a la seua rehabilitació i compta amb capacitat per a 572 llocs de treball. En les seues dependències s’han instal·lat seus operatives de multinacionals com IBM i presència acadèmica d’institucions com IE Business School.
Paral·lelament a l’activitat empresarial, l’Ajuntament de València i l’Autoritat Portuària de València han destinat sòl adjacent a la creació d’un Centre de Formació i Tecnificació Nàutica, la gestió del qual s’ha encomanat a les federacions autonòmiques de vela, rem i piragüisme adaptat.
Per la seua banda, l’edifici Veles e Vents, dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez per a donar cobertura social a les marques patrocinadores de la regata, inicia també una nova etapa de gestió. Després de la sortida de Heineken Espanya de la UTE concessionària durant la pandèmia, l’explotació gastronòmica va quedar a càrrec de Rescorval S.L —encapçalada per Javier Andrés des del Grup La Sucursal— juntament amb el Grup Porto Pinell S.L.
Recentment, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València ha aprovat la implantació d’un nou model d’usos per a l’immoble. Després de l’execució d’obres de conservació, la gestió del Veles e Vents serà assumida per l’Entitat Pública Empresarial Palau de Congressos de València. L’edifici articularà activitats d’investigació gastronòmica, promoció del turisme de reunions (MICE) i innovació tecnològica.
