Sòl i agilitat en llicències: la ‘carta als Reis’ en habitatge de la CEO de Grup Tesela.

Laura López, CEO del Grup Tesela, dibuixa en esta entrevista amb Economia Digital un sector de la construcció que avança, però amb el fre de sempre: la falta de sòl i la lentitud de les llicències. Encara que el mercat de la construcció i l’habitatge manté símptomes de creixement i la Comunitat Valenciana conserva un to econòmic favorable, la directiva ha advertit que el desequilibri entre oferta i demanda continua tensionant preus i terminis, en un context de costos a l’alça i una demanda que segueix ahí, però decideix amb més prudència.

Amb la vista posada en 2026, la CEO de Tesela es mostra optimista i situa el focus en habitatge de lloguer, terciari i projectes sostenibles, però insisteix que la ‘carta als Reis’ del sector passa per dues mesures concretes: digitalitzar i agilitzar la tramitació urbanística amb terminis clars, i accelerar la habilitació de sòls urbanitzables mitjançant fórmules de col·laboració públic-privada.

Com descriuríeu el moment actual del mercat de la construcció i l’habitatge a Espanya i a la Comunitat Valenciana? Com ha evolucionat en l’últim any?

El mercat de la construcció i l’habitatge travessa un moment de transformació. Encara que es detecten símptomes de creixement sostingut, també hi ha desequilibris entre oferta i demanda. A la Comunitat Valenciana, el context econòmic continua sent positiu. Segons BBVA Research, manté un ritme de creixement que es pot sostindre en 2026.

La Generalitat ha impulsat un acord per l’habitatge per fomentar la promoció d’obra nova i rehabilitació. No obstant això, el repte continua sent traduir aquest marc en agilitat administrativa i major disponibilitat de sòl.

Quina evolució esteu observant en la demanda i en el ritme d’arrancada de projectes? Més consultes, més cautela, més retards, més tancaments?

L’interès i les consultes es mantenen, però existeix una major prudència en la presa de decisions. En Grup Tesela estem notant que es prioritzar, cada vegada més, la previsió de costos, la definició de terminis i les garanties d’execució. Això està afavorint models integrals com el design & build, on es minimitzen riscos i s’optimitza la coordinació entre disseny, tramitació i obra.

Quins són ara mateix els principals colls d’ampolla del sector: llicències i tramitació, disponibilitat de sòl, costos, subministraments, mà d’obra qualificada, o coordinació de subcontractes?

Podríem dir que els més rellevants són la tramitació urbanística, que continua sent un dels grans frens per la demora de les llicències. Un altre factor a tenir en compte és l’escassetat de mà d’obra, que limita el ritme d’execució dels projectes.

Per últim, tindríem la disponibilitat de sòl. Segons la Cambra de Comerç de València, en 2030 es necessitaran 228.000 habitatges, però al ritme actual només es podrà cobrir el 30%.

“Els costos han seguit creixent en els últims anys, especialment en materials, energia i mà d’obra”

Com estan evolucionant els costos de construcció (materials, subcontractació, energia, transport) i quina capacitat real està tenint el sector per repercutir-los?

Els costos han seguit creixent en els últims anys, especialment en materials, energia i mà d’obra. Segons, el Ministeri de Transports i Agenda Urbana, entre gener i juliol de 2025 es va produir un augment acumulat del 0,25% en la construcció no residencial. A més, l’INE xifra l’increment del cost laboral en un 4,3% interanual en el segon trimestre.

En general, el sector ha pogut repercutir els increments. En el nostre cas, hem aconseguit mitigar l’impacte mitjançant una planificació més precisa, acords amb proveïdors i una gestió eficient de la cadena de subministrament. No obstant això, el context requereix una revisió contínua, especialment en fases primerenques de projectes.

“En 2026 es preveu un creixement del volum d’activitat, especialment en habitatge de lloguer, terciari i projectes amb enfoc sostenible”

Mirant a 2026: quin és el vostre escenari base per al sector (més activitat/igual/menys) i quins són els dos riscos principals que més us preocupen?

Es preveu un creixement del volum d’activitat, especialment en habitatge de lloguer, terciari i projectes amb enfoc sostenible. Aquest dinamisme vindrà reforçat per una reactivació del cicle promotor, els plans d’inversió pública, el turisme internacional i l’impuls de fons europeus orientats a la rehabilitació, eficiència energètica i regeneració urbana.

Quant als riscos, per a nosaltres els dos principals serien: l’excés de burocràcia urbanística, que continua penalitzant els temps d’execució i l’escassetat de talent tècnic.

Malgrat això, el nostre enfocament és optimista. Veem 2026 com un any de consolidació i expansió, si el context normatiu i formatiu acompanya.

Si poguéreu demanar dues mesures concretes a l’administració per millorar l’accés a l’habitatge i accelerar l’oferta, quines serien?

La digitalització i agilització de les llicències urbanístiques amb terminis clars i, també, l’acceleració en la habilitació de sòls urbanitzables i promoció públic-privada.

“Els preus continuen pujant per una combinació d’oferta limitada i augment de costos”

Existeix una bombolla immobiliària? Hi ha sostre per als preus i continuaran pujant?

No estem davant una bombolla com en 2008, perquè la financiació està molt més regulada. No obstant això, els preus continuen pujant per una combinació d’oferta limitada i augment de costos.

En el vostre mix actual, què pesa més: habitatge nou, reforma/rehabilitació, interiorisme, o projectes de terciari (oficines, retail, hospitality)? Quines línies estan creixent i quines estan més planes?

Actualment, la línia amb major pes en la nostra activitat és l’execució d’espais terciaris, especialment en el sector de hospitality, amb hotels urbans i turístics, on desenvolupem tant projectes d’obra nova com renovacions. Exemple d’això són el nostre treball actual per a cadenes com Olympia Grup.

En restauració, com els restaurants de Magic World, on hem combinat arquitectura, execució i disseny de marca; en oficines, tant en nova planta com rehabilitacions per adaptar espais a models híbrids de treball. També ha guanyat rellevància la rehabilitació integral i les promocions. Treballem en rehabilitacions tant d’habitatges particulars com d’edificis complets.