La guerra de “zascas” entre Sanjuán (PSPV) i Bádenas (Vox) en la qual Grezzi (Compromís) va tindre saque nul.

Al marge dels assumptes que preocupen els ciutadans, amb el record agònic de l’incendi de Campanar de fons, els apartaments turístics o l’habitatge, que foren els tres principals temes del debat de l’estat de la ciutat, els que no són el partit que governa (PP) ahir buscaren com trobar el seu moment de glòria. Anhelen l’acció en xarxes socials més impactant encara que siga absolutament allunyada dels temes propis de la ciutat. Esta recerca del gran “zasca” ocorregut a València bé s’hauria pogut haver escenificat en qualsevol altre municipi d’Espanya.

El que intentà donar primer, Vox, arrancà amb una idea d’eixes que en el tercer pis del consistori, on estan els que no decideixen res rellevant, pareix genial. Des del galliner es viu en contínua autoafirmació que el disbarat propi és una gran idea. Creuen que el capbussó d’acceptació en el grup municipal suposarà un èxit en xarxes socials. Així ha ocorregut sempre. I com que ningú li contradiu al portaveu, va després i ho fa davant dels mitjans de comunicació i en el Ple.

Bádenas arribà al canutasso en un intent de crear misticisme. Anava amb roses blanques. Diverses vegades se li preguntà pel motiu però immers en el seu paper de recerca obsessiva per “petar” en xarxes socials no contestava. Tantes vegades li preguntaren per què eren les flors blanques i negà la resposta que es gastaren totes les bales. De fet, Bádenas decidí no acceptar més preguntes, del tema que fóra (en la informació d’ahir els pisos turístics opina PP, PSPV i Compromís i no Vox ja que no acceptà la pregunta que se li féu als altres tres).

Entre les empreses que formen part del lobby de Juan Roig i Vicente Boluda, una de les màximes en comunicació és que és millor explicar què fas tu en comptes que un altre al qual no controles ho faça. I al final del de les roses ho explicà l’esquerra. Borja Sanjuán, portaveu del PSPV, fou el que tingué el vídeo en què retrata i critica l’actuació de Vox. Passàrem d’una acció inexplicada de Vox a una demostració del PSPV de com aconseguir un “zasca” ben modulat i que evoluciona mentre el rival polític fuig amb pueril rabieta de l’hemicicle.

L’execució, en termes de “zasca”, compleix amb els “must”. Borja Sanjuán, que començà en política redactant discursos a Ximo Puig, i que ha anat ascendint fins a ser el número 1 del PSOE en la ciutat de València, està demostrant ser eloqüent. Ben expressat i assertiu. 0% d’implicació té el missatge en termes d’habitatge o pisos turístics, per citar les temàtiques de moda, o d’impostos o neteja, per a nomenar fins a temes que formen part de les competències bàsiques d’un ajuntament i que podrien arribar a ser el focus i objectiu de l’oposició.

https://x.com/borsanro/status/1835700363615166545

El vídeo dalt enllaçat de Borja Sanjuán, com no pot ser d’una altra forma ja que els zascas no transmeten mai una explicació mínimament completa del que ocorregué, requereix context. Més enllà d’un espai on l’oposició cultiva contingut per a xarxes socials, el debat de l’Estat de la Ciutat consisteix en un discurs sense límit de temps de l’alcaldessa, que li segueixen discursos de cinc minuts d’associacions de tot tipus que demanen participar i, finalment, els torns dels grups polítics.

Ahir participà València Acull, que recriminà els discursos d’odi assenyalant a la regidora de Vox Cecilia Herrero. El número 1 de la formació d’Abascal a València, Juanma Bádenas, saltà a crits del seu seient quan es vertien aquestes crítiques. Recordem que el ple havia començat amb l’intent de Vox de crear suspens amb les flors blanques, que resultaren ser un intent de mostrar-se com a pacífics i antifeixistes (Sanjuán digué que les roses blanques foren el símbol dels que lluitaven contra el nazisme). El grup polític de les roses blanques (color de la pau) és el que abans de tindre l’ús de la paraula ja anava a la gresca amb els seus crits.

I després Bádenas eixí de l’hemicicle. Perquè el de sortir del ple com a mostra d’enfado en Vox està més repetit que el de que Mónica Oltra manant a imprimir samarretes amb frases. Això sí, amb diferent èxit per a cada formació que ocupa els extrems ideològics.

En una d’eixes que eixí Juanma Bádenas amb Cecilia Herrero, i tal com presencià Economia Digital fora de l’hemicicle, els de Vox coincidiren en l’espai (i amb la Policia Local atenta però a distància) amb Ángela Pedraza, de València Acull. L’ONG ja tenia el seu vídeo per a les seues xarxes socials i ja no hi havia ganes de més bronca. Però Cecilia Herrero s’encegué. Arribaren les seues amenaces perquè, segons assegurà, la incitació a la violència amb les crítiques vertides des de l’ONG en el ple cap a ella, si acaben amb una agressió cap a ella, implicaria una responsabilitat de València Acull per haver impulsat l’odi cap a ella.

L’argument, que a més amb crits era més que complicat d’entendre, féu que Giusseppe Grezzi, el que fora regidor de mobilitat amb Compromís les legislatures passades, i salsa de totes les polèmiques gràcies als seus clàssics amb el carril bici, li costara fins i tot trobar el mòbil en la seua butxaca. Però fidel a l’estil dels assessors polítics que han crescut en els seus partits a colp de crear efervescent polèmica, el trobà. Botó roig. REC. En els seus ulls començà a brillar l’emoció…

El problema és que no li eixí rodó. Tenia a Vox allí davant barallant-se amb una ONG i abans que el vídeo estiguera editat i preparat per a volar per les xarxes ja li havia avançat Borja Sanjuán amb la seua resposta en la qual triturava a Bádenas des de l’atrill de l’hemicicle. Si pujava el vídeo hauria sigut un intent dolent en una partida perduda. La qüestió és que no el pujà.

“Com et va la vida, Giusseppe?”, li preguntà Economia Digital, al que contestà, amb pesadumbre, que vivia millor governant. Cert és que no tenia res a veure el que aconseguia amb un mer anunci d’un nou carril bici comparat amb el vídeo resum que ahir pujà, i en el qual destil·la el to apesadumbrat del que somia que en tres anys siga el que puga donar el gran zasca que pete en les xarxes socials. Esta vegada no li eixí bé la jugada.