Ribera, enemiga número 1 del camp

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha traït al sector agrari europeu, i especialment al mediterrani, en nomenar a Teresa Ribera vicepresidenta i comissària de Transició Neta, Justa i Competitiva i política de Competència.

És lamentable la forma tan vil en què Von der Leyen ha enganyat als agricultors i ramaders. En vespres d’eleccions va llançar uns missatges clars i uns compromisos concrets en defensa de l’agricultura europea, però el resultat posterior no és en absolut el promés.

Després de la vicepresidència de Frans Timmermans, creador d’un Pacte Verd Europeu d’esquenes al sector i destructor de l’agricultura mediterrània, ara toca el torn de Teresa Ribera, enemiga número u del camp espanyol i camí de l’europeu.

Malgrat els seus nefastos precedents en el Govern i de les nostres reiterades advertències, Von der Leyen li atorga totes les potestats perquè puga donar la punyalada definitiva a la rendibilitat agrària i, per tant, a l’autosuficiència alimentària europea.

Lamentem profundament que Brussel·les mente a la cara a la gent humil i treballadora del medi rural que, a més de proveir d’aliments a la societat, desempenya un paper crucial en la preservació del medi ambient.

Graves conseqüències

Ribera ja ha demostrat que actua contra els agricultors i ramaders, per la qual cosa el seu nomenament només pot significar que la Comissió Europea continuarà posant al sector agrari als peus dels cavalls, sense possibilitat de competir en igualtat de condicions amb la competència deslleial de les importacions procedents de països tercers, sense possibilitat de combatre les plagues i malalties perquè prohibeix cada vegada més matèries actives fitosanitàries, sense possibilitat de garantir una producció estable per falta d’infraestructures hídriques, sense possibilitat de compatibilitzar una població equilibrada de fauna salvatge amb l’activitat agrària, etc.

Enyorem a aqueixos polítics de tots els partits que parlaven d’apostar per l’agricultura europea. Els grans grups de la Comissió són còmplices. Els seus compromisos brillen per la seua absència. Els seus programes electorals són paper de vàter.

“La Comissió Europea continuarà posant al sector agrari als peus dels cavalls, sense possibilitat de competir en igualtat de condicions”

Potser van tenint raó els agricultors que ja estaven marcant un punt, com va començar als Països Baixos i està començant a ocórrer també en altres països com Espanya, perquè el món rural obri noves opcions polítiques menys aborregades i més fidels a l’electorat i el territori.

O els grups comencen a descarar-se a Brussel·les o haurà de ser la població rural la que alce la veu d’una altra manera. El que no pot succeir és aquest menyspreu als milions d’agricultors i persones que viuen en el medi rural que no pensen com els radicals ecologistes.

Seria bo que la societat prestara atenció al missatge de Manuel Pimentel (‘La venjança del camp’) i d’altres intel·lectuals, perquè la desconnexió política amb el medi rural europeu estaria cada vegada més a prop de provocar una gran revolta agrària. Quan explote la xispa, la Unió Europea estarà en caiguda lliure i els seus valors estaran molt lluny de ser conservats.