Carne de conill: de la crisi a l’esperança

En deu anys hem perdut la meitat del sector cunícola de la Comunitat Valenciana. Els alts costos de producció, els baixos preus en origen però, sobretot, el descens del consum de carn de conill -al voltant d’un 10% anual- expliquen el drama silenciós de desenes d’explotacions que es veuen obligades a tancar. Granges en la seua majoria familiars, amb gran presència de treball femení, que sustenten l’economia d’àrees interiors amb risc de despoblament rural.

Donar escalofris pensar en la possible desaparició d’una carn que és protagonista de joies gastronòmiques com la paella valenciana, el gaspatxo manxec, el conill escabetxat o el conill a l’allioli. I, no obstant això, cada vegada estem més a prop de perdre aquest patrimoni culinari i cultural.

Amb la finalitat de fer front a aquesta crisi de consum, el sector cunícola està prenent la iniciativa i aguditzant el seu enginy. D’una banda, la indústria busca formats que acosten el conill al consumidor com una carn de consum setmanal, facilitant el seu cuinat en temps de presses i ampliant la seua versatilitat. La peça sencera embolicada continua sent el format referent en els supermercats, encara que el mig conill trossejat avança poc a poc. En aquestes dues presentacions es manifesta el xoc generacional: la tradició front a noves formes de consum que no acaben de consolidar-se.

D’altra banda, els productors intentem mantenir instal·lacions modernes, que combinen una labor delicada amb una tecnologia precisa, per obtenir una carn d’alta qualitat al menor cost possible. Però no podem oblidar que competim amb carns més eficients en el que a conversió de carn es refereix: el pollastre i el porc principalment. És cert que el conill pot usar certs forratges i residus agroalimentaris, com la polpa de remolatxa o torta de gira-sol, per transformar-lo en carn d’alta qualitat biològica amb evidents avantatges ecològics. Malgrat això, no hi ha rendibilitat per a treballar amb una qualitat de vida digna.

Dins de la nova junta directiva de AVA-ASAJA, sóc l’encarregat d’impulsar la sectorial de cunicultura a fi d’aglutinar als productors valencians i traslladar davant les administracions totes les mesures de suport que necessitem. A més de la part reivindicativa, també presideixo a nivell nacional INTERCUN, la interprofessional que uneix els diferents eslabons de la cadena i que està centrada, naturalment, en sostenir el consum i respaldar al sector davant els múltiples desafiaments tècnics i burocràtics.

Gràcies al suport de fons públics, la interprofessional duu a terme la seua última campanya de promoció, sota el nom “Avis Influencers”. La idea és senzilla: els nostres avis són la nostra inspiració. En general tenen millors hàbits nutricionals, cuinen més i millor que els joves, i consumeixen molta més carn de conill que els seus fills i néts. Saben com cuinar-la i treure l’ànima a una carn que, possiblement, siga la millor de totes.

En uns temps en què les dietes proteiques gaudeixen de gran acceptació, la carn de conill encaixa perfectament en aquesta tendència: és rica en proteïna d’alta qualitat, molt baixa en greix i calories. Les seues virtuts nutricionals són de sobra conegudes. Així que els més joves, que l’han oblidada de la seua cistella de la compra, poden incorporar-la per a guanyar en salut. Queda l’esperança que, amb reivindicació, esforç publicitari i unió estratègica, aconseguim sustentar a un sector tan nostre, amb una carn tan sana i amb una activitat econòmica tan necessària per al medi rural.