El SCRATS: La defensa del regant
El Tribunal Suprem ha donat la raó als regants front a la delimitació de les zones de regadiu aprovada pel Govern.
El president de Scrats, Lucas Jiménez, durant l’acte institucional ‘Alcaldes pel transvasament Tajo-Segura’. Foto: Edu Botella / Europa Press.
Fa uns dies coneixíem la sentència del Tribunal Suprem sobre la demanda interposada pel Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS). L’alt tribunal donava la raó als regants front a la delimitació de les zones de regadiu aprovada pel Govern per a determinar on podien cultivar els agricultors amb aigua del Transvasament Tajo-Segura, declarant nul·la aquesta acord al no haver-se tramitat conforme estableix la Llei d’Aigües.
Aquesta limitació de zones regables es va aprovar mitjançant acord del Consell de Ministres, el mateix que va donar llum verda a l’increment dels cabals ecològics de l’Alt Tajo en detriment de l’aigua que havia d’arribar a les terres valencianes a través del transvasament.
És a dir, aquell nefast 24 de gener de 2023 no sols va suposar una reducció de l’aigua destinada als agricultors alacantins; també es va restringir el seu dret històric a l’ús i cultiu d’una part de les seues terres. Una conseqüència que va quedar en segon pla front a l’afront de deixar-nos secs juntament amb l’enorme impacte dels retalls hídrics, però que no per això resulta menys greu.

A Alacant, aquella decisió del Govern va significar una reducció propera als 30 hm³ anuals del Tajo-Segura i la pèrdua de 6.782 hectàrees de regadiu amb drets històrics entre la Vega Baixa i el Camp d’Elx, exactament el 12,6 % de la superfície regable vinculada al transvasament Tajo-Segura. Tot un greuge per al camp alacantí que ara el Tribunal Suprem obliga a corregir.
La sentència és clara: la superfície regable no pot fixar-se mitjançant un acte unilateral de l’Administració, sense participació dels regants i sense respectar els drets històrics reconeguts per la mateixa Llei d’Aigües. En poques paraules, l’Estat es salta les seues pròpies lleis i castiga els agricultors amb acords i decisions que hui la Justícia declara nul·les.
Durant aquest temps han estat molts els agricultors sancionats injustament i milers d’hectàrees les condemnades a l’abandó. Ara correspon reparar el dany i compensar les pèrdues ocasionades pel mateix organisme que els va sancionar.
El SCRATS representa la unió i la defensa dels agricultors valencians. Sense aquesta fermesa i sense la capacitat de resposta que ofereix una institució cohesionada, aquesta injustícia hauria quedat sense contestació i milers d’agricultors haurien vist vulnerats els seus drets sense cap mena d’empara.
Diuen que la unitat fa la força. Els fets ho demostren. Llarga vida al Transvasament Tajo-Segura i al seu Sindicat Central de Regants.