Reindustrialitzar la Comunitat Valenciana: de l’ecosistema fragmentat a verticals d’alt valor afegit

Recuperar i superar el pes industrial dels anys 2000 no és només desitjable, és estratègic.

Trabajadores en la fábrica de Ford de Almussafes (Valencia) / ROBER SOLSONA / EUROPA PRESS

Treballadors en la fàbrica de Ford d’Almussafes (València) / ROBER SOLSONA / EUROPA PRESS

Durant les últimes dues dècades, la Comunitat Valenciana ha vist com la seua indústria perdia pes front al sector serveis. A començaments dels anys 2000, representava aproximadament el 22-23% del PIB regional; hui apenas arriba al 15-16 %. Aquesta caiguda relativa no significa necessàriament que es produïsca menys, sinó que l’economia ha derivat cap a activitats de menor intensitat tecnològica i valor afegit. El resultat: menor productivitat, salaris més baixos i menor capacitat per a competir internacionalment.

El model industrial valencià actual té característiques molt definides: atomització i mida reduïda de les empreses. La regió està formada per milers de petites i mitjanes empreses (pimes) altament especialitzades, àgils i adaptables, capaces de competir en nínxols internacionals. No obstant això, la seua mida limita la inversió en I+D, la industrialització de nous productes i la capacitat de generar economies d’escala. Aquesta fragmentació ha sigut històricament un avantatge per a la flexibilitat, però hui representa un fre per al creixement industrial estructural.

Paral·lelament, la Comunitat Valenciana compta amb un ecosistema de coneixement robust. Cinc universitats públiques formen anualment milers d’enginyers, científics i professionals capaços d’alimentar processos d’innovació industrial. A aquest capital humà s’afegeixen instituts tecnològics sectorials, molts d’ells integrats en la xarxa REDIT, que treballen en projectes de desenvolupament aplicat, proves de producte i certificació, connectant ciència i empresa de manera directa. Aquest ecosistema proporciona la base per a traslladar coneixement a aplicacions industrials concretes, però necessita articular-se de manera més estratègica.

En el model valencià és l’associacionisme industrial i els clusters sectorials. Sectors com ceràmica, agroalimentació, calçat, tèxtil tècnic, metalmecànica i automoció han desenvolupat estructures associatives consolidades. Aquestes associacions faciliten la cooperació, la transferència de tecnologia, l’estandardització de processos i la formació de personal especialitzat. Són una eina essencial per a coordinar esforços, reduir costos i escalar iniciatives col·lectives.

De la fragmentació a l’estratègia per verticals

El repte de la reindustrialització consisteix a integrar aquestes tres dimensions pimes, coneixement i associacionisme, en projectes estratègics capaços de generar valor afegit, nous productes i empreses més grans i competitives. La proposta és organitzar la indústria valenciana en quatre verticals estratègiques i una vertical transversal habilitadora, cadascuna amb potencial d’alt valor afegit:

1. Energia avançada i electrificació industrial

Inclou electrònica de potència, emmagatzematge energètic, hidrogen, xarxes intel·ligents i eficiència industrial. La regió ja disposa de capacitats tècniques i tecnològiques que podrien consolidar-se en solucions industrials exportables, convertint aquest sector en un motor de productivitat i competitivitat internacional.

2. Tecnologies mèdiques i salut industrialitzada

Dispositius mèdics, equipament hospitalari, solucions biomecàniques i digitalització de la salut combinen marges elevats amb estabilitat estructural. Universitats i instituts tecnològics poden transformar coneixement científic en productes industrialitzables, generant ocupació qualificada i reforçant el teixit empresarial.

Planta d’Argenta Ceràmica.
Una fàbrica de ceràmica. Foto: Argenta.

3. Materials avançats i industrialització de l’habitatge

El cluster ceràmic pot evolucionar cap a materials estructurals avançats i sistemes constructius industrialitzats, incloent prefabricació i panelització. La industrialització de l’habitatge converteix la construcció tradicional en indústria manufacturera, amb major valor afegit i potencial exportador.

4. Tecnologies duals i sistemes intel·ligents

Sistemes autònoms, sensors, electrònica avançada i materials tècnics amb aplicacions civils i de defensa representen un sector estratègic. Aquesta vertical permet industrialitzar capacitats avançades i orientar-les cap a mercats d’alt valor afegit, generant innovació i exportacions.

Vertical aglutinadora: digitalització industrial i indústria 4.0

Automatització, robotització, intel·ligència artificial, bessons digitals i ciberseguretat industrial habiliten i potencien totes les altres verticals. La digitalització és la palanca que permet que les empreses cresquen, escalen i generen major productivitat.

Empreses verticals: motor d’integració i creixement

Perquè aquestes verticals es convertisquen en motors de creixement, es proposa la creació d’empreses conjuntes públic-privades, una per a cada vertical. La seua funció doble seria:

  • Desenvolupament de productes i serveis innovadors: identificar oportunitats de mercat, coordinar investigació universitària i tecnològica, i facilitar la industrialització mitjançant empreses existents o noves companyies creades ad hoc.
  • Creixement empresarial i consolidació de cadenes de valor: impulsar aliances estratègiques entre pimes, promoure economies d’escala, facilitar l’expansió internacional i augmentar la capacitat d’inversió.
  • La mida importa. Empreses més grans generen més valor afegit, major capacitat tecnològica i competitivitat internacional. La combinació de coneixement, associacionisme i col·laboració estratègica és la clau per a superar la fragmentació històrica del teixit industrial valencià.

Finançament estratègic

L’èxit d’aquesta estratègia requereix recursos públics i privats coordinats: fons d’innovació, coinversió sectorial, capital pacient i programes vinculats a resultats mesurables. La finançament ha d’orientar-se a objectius clars: desenvolupament industrial, creació d’empreses, augment de mida empresarial i generació de valor afegit.

Impacte esperat

Si s’implementa correctament, l’estratègia pot:

  • Incrementar significativament el pes industrial en el PIB
  • Millorar productivitat i competitivitat de les empreses
  • Generar ocupació qualificada i millor remunerada
  • Enfortir clusters industrials i consolidar noves empreses
  • Augmentar la renda per càpita i estabilitat econòmica

L’efecte multiplicador seria ampli i sostenible, enfortint la resiliència de l’economia valenciana front a cicles externs.

Conclusió

La Comunitat Valenciana té tots els elements per a iniciar una nova fase de reindustrialització basada en coneixement, cooperació i verticals estratègiques. La integració de pimes, universitats, instituts tecnològics i associacions sectorials en plataformes públic-privades permet transformar la fragmentació històrica en avantatge competitiu: innovació industrial, creixement empresarial i generació de valor afegit.

Recuperar i superar el pes industrial dels anys 2000 no és només desitjable: és estratègic. Si s’actua amb visió, la regió pot crear una indústria robusta, tecnològica i exportadora, capaç de millorar la renda, l’ocupació i la competitivitat de tots els valencians.

Comenta el artículo
Vicente Quiles
Sigue al autor

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada

SUSCRÍBETE A ECONOMÍA DIGITAL

Regístrate con tu email y recibe de forma totalmente gratuita las mejores informaciones de ECONOMÍA DIGITAL antes que el resto

También en nuestro canal de Whatsapp