Ford a Europa: seguirà el camí de GM o recuperarà terreny?

L’indústria automobilística europea està vivint una revolució. L’electrificació obligatòria, el pols amb regulacions més exigents i l’arribada de nous competidors, especialment xinesos, han transformat completament el tauler. Davant d’això, Ford es troba davant d’una disjuntiva decisiva: ¿apostar per pocs vehicles de marge alt o recuperar el volum que alguna vegada li va consolidar al continent?

Ford ha experimentat una dràstica reducció de vendes a Europa. En 2024 va vendre 426.307 vehicles a la UE, EFTA i Regne Unit, lo que suposa una caiguda del 17 % respecte a l’any anterior i la seua quota de mercat es va reduir al 3,3 %, front al 4 % anterior. En 2023, les vendes encara eren major, amb aproximadament 518.400 unitats. L’eliminació de models emblemàtics com el Fiesta i el Focus ha deixat a Ford sense presència en segments clau que, històricament, asseguraven volum i visibilitat.

Rendibilitat per unitat front a volum massiu

L’estratègia actual de Ford és clara: centrar-se en SUV, elèctrics grans i furgonetes lleugeres amb major marge. L’empresa considera que els alts costos de desenvolupament elèctric només se justifiquen amb productes premium. No obstant això, el mercat europeu està canviant: encara que demanda vehicles renovables, també exigeix accessibilitat. Models elèctrics que superen els 45.000 € de mitjana són inaccessibles per a moltes famílies, mentre que el preu que els europeus estarien disposats a pagar està al voltant dels 20.000 €.

La realitat és que Europa necesita vehicles elèctrics assequibles, no només tecnologia avançada. Marques com Dacia, Renault —o fabricants xinesos com BYD i MG— estan guanyant terreny al oferir cotxes elèctrics accessibles, situant-se entre els 15.000 i 25.000 €.

Europa no és EE.UU. on dominen els SUV i pick-ups. Ací segueix havent-hi demanda forta de cotxes urbans, compactes i assequibles, fins i tot elèctrics. La mobilitat assequible segueix sent crucial. Models com el Citroën ë-C3, Renault 5 elèctric o el Dacia Spring ho demostren. Mentrestant, la quota de EV ha pujat un 28 % en el primer trimestre de 2025 gràcies a opcions més accessibles. L’última moda d’elèctrics xinesos també empèn preus a la baixa.

El dilema estratègic: Volum front a marge: la paradoxa europea

Un dels dilemes més evidents de Ford a Europa és el xoc entre la seua estratègia de rendibilitat i la realitat de les seues fàbriques. Mantenir una xarxa industrial tan àmplia —amb plantes a València, Colònia, Craiova o Turquia— requereix un volum elevat de producció. Sense ell, els costos fixos s’enlairen i l’equilibri econòmic es torna molt fràgil.

Fins fa uns anys, Ford aconseguia sostindre aquesta estructura gràcies a un volum de vendes superior al milió d’unitats anuals. Hui, amb menys de mig milió, la situació és distinta: les plantes es veuen obligades a funcionar molt per sota de la seua capacitat màxima. Això redueix l’eficiència i posa pressió addicional sobre els marges, precisament l’aspecte que Ford busca protegir.

Ací es genera la gran contradicció. Per assegurar marges, la companyia aposta per menys models i de major preu. Però en reduir la seua gamma, perd clients i volum, lo que dificulta mantenir l’escala necessària perquè les fàbriques seguixen sent rendibles. El risc d’un cercle viciós és real: menys models → menys volum → excés de capacitat → més pressió sobre costos → més necessitat de retallar.

Si Ford no aconsegueix resoldre aquesta tensió, haurà de prendre decisions doloroses: tancar plantes, vendre actius o fins i tot replantejar-se la seua permanència a Europa.

Conclusió

Ford es troba en un punt d’inflexió a Europa. La companyia ha de decidir si vol seguir una estratègia de marges alts i productes premium —arrisquant-se a perdre el volum necessari per a mantenir la seua estructura industrial— o si, per contra, opta per recuperar el terreny perdut amb models més accessibles que responguen a el que realment demana el consumidor europeu: vehicles elèctrics assequibles i eficients.

El dilema no és menor. Apostar només per rendibilitat a curt termini pot empènyer a Ford cap al mateix eixida que va protagonitzar GM fa pocs anys. No obstant això, donar un pas decidit cap al volum, fins i tot sacrificant marges, implicaria reposicionar-se front a rivals que ja han agafat avantatge en el terreny dels elèctrics econòmics.

La pregunta central és si Ford vol seguir sent un actor rellevant a Europa o limitar la seua presència a un niu. La resposta marcarà no només el futur de la companyia al continent, sinó també el de milers de treballadors, proveïdors i concessionaris que depenen d’ella. El cert és que, en un mercat cada vegada més competitiu i en plena transformació, mantenir-se immòbil equival a retrocedir.