El repte del segle XXI: La veritable tasca d’un líder.

En un món empresarial que evoluciona a un ritme vertiginós, la necessitat d’un lideratge efectiu és més crítica que mai. No obstant això, com bé assenyala John Kotter en la seua obra “Leading Change”, existeix una gran confusió entre el que és la gestió i el que és el lideratge. La majoria de les organitzacions estan “sobredirigides i subliderades”, amb gestors brillants i empleats que no aconsegueixen impulsar el canvi necessari per a la supervivència i el creixement. El problema ens trasllada Kotter, no és de talent, sinó de concepte.

La labor d’un líder no té a veure amb un “nou estil” o amb qualitats místiques com el carisma. Es tracta d’una substància, una forma bàsica de treballar que es contraposa, però al mateix temps complementa la gestió. Si la gestió s’encarrega de gestionar la complexitat, de mantenir el sistema funcionant a través de la planificació, els pressupostos i el control, el lideratge té la funció de gestionar el canvi. El líder és el catalitzador que permet a una organització fer salts qualitatius, adaptar-se i prosperar en un entorn competitiu i volàtil.

El lideratge, en essència, es manifesta a través de les persones i la cultura. És una força “suau i càlida” que es diferencia de la gestió, que és “dura i freda”, operant mitjançant jerarquies i sistemes. La tasca del líder és desenvolupar una visió, aconseguir el suport de la gent i empoderar els individus perquè facen realitat aquesta visió, superant els obstacles que sorgisquen.

Lideratge en acció: Un procés de 8 passos

El canvi no és un esdeveniment fortuït, sinó un procés complex que requereix una metodologia clara i disciplinada. Kotter ho desglossa en vuit etapes essencials que, si no es segueixen correctament, condemnen al fracàs, a qualsevol intent de transformació.

• Crear un sentiment d’urgència: El primer pas és crucial: despertar a l’organització de la seua complaença. No basta amb que uns pocs directius entenguen la necessitat del canvi. Es necessita que almenys el 75% dels directius estiguen convençuts que l’estatus quo és insostenible. Aquesta urgència és el que motiva la gent a moure’s.
• Formar una coalició conductora: El canvi no pot ser impulsat per una sola persona. És fonamental formar un equip de lideratge que siga prou poderós i divers en termes de posició, coneixements i relacions. Aquest grup, que sovint opera fora de la jerarquia formal, ha de tindre la capacitat i el compromís per dirigir la transformació.
• Formular una visió i una estratègia: Una vegada que es té l’equip, la labor és definir un rumb. Això no és el mateix que un pla detallat. Es tracta de crear una imatge del futur que siga clara, atractiva i fàcil de comunicar. La visió ha de ser tan sòlida que els clients, accionistes i empleats se senten identificats amb ella.
• Comunicar la visió: Una visió, per molt bona que siga, no serveix de res si no es comunica eficaçment. Això requereix més que un simple memoràndum o un discurs. Implica un flux constant de missatges a través de tots els canals de l’empresa i, el més important, predicar amb l’exemple. Les accions del líder han de ser coherents amb la visió, o de lo contrari, es genera cinisme i desconfiança.
• Donar poder als empleats per actuar: Els obstacles són inevitables. El líder ha d’identificar i eliminar les barreres, ja siguen estructures organitzatives rígides, sistemes de compensació desalineats o, el més comú, caps que es resistixen al canvi. Empoderar els empleats és vital perquè puguen prendre la iniciativa i moure’s en la direcció correcta.
• Crear triomfs a curt termini: El canvi és un marató, no un sprint. Per mantenir l’ímpetu, és essencial celebrar victòries a curt termini. Aquests triomfs visibles i tangibles serveixen per motivar la gent, demostrar que el canvi és possible i silenciar els cínics.
• Consolidar els assoliments i generar més impuls: Un triomf no és la victòria. El líder no ha de declarar la guerra guanyada prematurament. En lloc d’això, ha d’utilitzar la credibilitat guanyada per abordar problemes encara més grans i difícils. Aquest pas és crucial per evitar que el canvi es desvaneixi i l’organització torne als seus vells hàbits.
• Arrelar els canvis en la cultura corporativa: La transformació és permanent quan es converteix en “la forma en què ací fem les coses”. Els nous comportaments han d’arrelar-se en la cultura, les normes socials i els valors compartits. Això requereix temps i la garantia que la pròxima generació de líders també adopte el nou enfocament.

El poder en la xarxa de relacions

Una de les idees més reveladores de Kotter és que el líder no exerceix la seua influència a través de l’autoritat formal, sinó a través d’una complexa xarxa de relacions interdependents. Els directius amb èxit entenen que el seu treball depèn del suport de superiors, iguals, col·laboradors i fins i tot persones externes a l’organització sobre les quals no tenen control directe.

Per gestionar aquesta dependència, els líders adquireixen i utilitzen el poder de diverses maneres: a través de l’obligació (fent favors), l’habilitat (demostrant ser un expert), la identificació (inspirant a altres) o el control de recursos (fent que altres depenguen d’ells). Aquesta noció desafia la visió tradicional d’un gestor que simplement dóna ordres. En canvi, els líders eficaços passen el seu temps preguntant, persuadint, halagant i negociant. Les seues converses són sovint breus i fragmentades, però estan guiades per una agenda mental i una xarxa de relacions que els permet aconseguir resultats de manera oportuna i eficient.

Un nou paradigma per al lideratge

En un món de canvi constant, la gestió per si sola no és suficient. Les organitzacions necessiten un lideratge fort que inspire, motive i dirigeixi el canvi. Això no és alguna cosa mística o reservada per a uns pocs. Es pot aprendre i desenvolupar. Kotter ens mostra que el camí cap al lideratge no està en les grans decisions heroiques, sinó en la construcció d’agendes i xarxes, en la gestió de les dependències i en l’habilitat per manejar un procés de transformació pas a pas. La veritable labor d’un líder és crear una cultura on el canvi siga una constant i on tots, en tots els nivells, se senten empoderats per liderar. És una labor ardua i contínua, però és l’única que assegura la supervivència i l’èxit en el segle XXI.