La factura agrària d’Iran

Els agricultors i ramaders tenim molt a perdre en l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, amb el focus en l’estret d’Ormuz, i l’actual clima de tensió comercial amb la Casa Blanca. Sempre dic que les guerres no són bones per al camp; són l’enemic número u per als nostres productes agraris, especialment aquells peribles com les fruites i hortalisses. Aquesta vegada, en situar-se en una zona del planeta on es concentra la producció i comercialització de nombroses matèries primeres, pot disparar encara més els preus dels fertilitzants, insecticides, combustibles i altres insums a causa de les distorsions comercials que acabaran afectant les nostres butxaques.

De fet, ja està passant. El preu mitjà del gasoil agrícola i dels fertilitzants, sobretot els nitrogenats, ja ha pujat una barbaritat en aquests primers dies de confrontació. Si el Brent s’estabilitza en nivells propers als actuals, podria ser raonable una pujada de 8 a 10 cèntims per litre en les pròximes setmanes, amb un trasllat que pot tardar dies o fins a dues setmanes.

En el cas dels abonaments, que representen al voltant del 15% dels costos de producció, aquest encariment se suma a una tendència alcista del 12% en l’últim any, influïda pels aranzels addicionals de la UE als fertilitzants de Rússia i Bielorússia i pel Mecanisme d’Ajust a la Frontera per Carboni (CBAM), en vigor des de l’1 de gener per a productes intensius en emissions com els fertilitzants. Ara, amb un cop d’aquest calibre al comerç d’amoníac, urea, sofre i gas natural, components bàsics per a produir fertilitzants, la cosa pinta molt malament.

D’altra banda, si Donald Trump compleix les seues amenaces i dificulta d’alguna manera les exportacions espanyoles als Estats Units, alguns dels productes que més es veurien perjudicats serien els agroalimentaris com el vi i l’oli d’oliva. El que s’ha dit, estem acostumats que en qualsevol disputa geopolítica el sector agrari isca injustament esquitxat. Com en el veto rus, on vam perdre els mercats de Rússia, Bielorússia i després Ucraïna, i que altres països tercers han aprofitat per a substituir-nos.

Els productes que més es veurien perjudicats serien els agroalimentaris

A més de sacrificar-nos en cada conflicte i traïr-nos en cada acord comercial, com ara fa la Comissió amb el tractat de Mercosur, encara que siga per damunt de la voluntat democràtica del Parlament, la normativa europea, la més exigent del món, no fa sinó agreujar la nostra competitivitat i afegir sobrecostos per a dur endavant una collita i alimentar la població.

Ja és hora que Brussel·les rectifique les seues polítiques agràries i que el Govern espanyol, sabent que indirectament també pagarem els plats trencats, prenga mesures de suport al sector agrari. Tot això ha d’acabar com més prompte millor, si no, podria suposar una factura molt cara per al camp i, per tant, per a la sobirania alimentària i la preservació del territori.