El voltor del camp alacantí

Novament, el sector agrícola de la província d’Alacant es desperta amb l’estrèpit d’una guerra llunyana que es sent, amb una crueltat immediata, en la butxaca dels nostres agricultors. L’esclat del conflicte bèl·lic a l’Iran no ha trigat ni 24 hores a mostrar la seua cara més amarga en els nostres camps: un tall directe del 20% en el preu del gasoil en un sol dia. Per a un agricultor que necessita 2.000 litres de combustible per a continuar treballant les seues terres, això no és una estadística macroeconòmica; és una sentència de mort per a la seua rendibilitat.

Estem vivint una situació d’autèntic despropòsit. La incertesa s’ha convertit en l’excusa perfecta perquè apareguen les aus carroñeres que aprofiten el pànic per a fer negoci a base del sacrifici aliè. Del sacrifici injust. Em trobe amb proveïdors de fertilitzants que ja no serveixen producte perquè a ells tampoc se’ls dóna, bloquejant una cadena que hauria d’estar protegida. En aquestes crisis, sempre hi ha qui busca lucrar-se amb la desgràcia dels altres mentre l’agricultor es queda desabastit en mig de la campanya.

És necessari fer memòria. Durant la pandèmia, en aquells dies de confinament tan durs per a la societat, no va faltar ni un sol aliment en cap llar. A diferència del que va ocórrer en altres sectors com el dels subministraments sanitaris, el camp va mantindre el tipus sense incrementar preus de manera oportunista. El camp no especula. Per això no volem que especulen amb nosaltres davant la crisi derivada de la guerra contra l’Iran, que no se’ns tracte com a moneda de canvi per als qui volen fer caixa amb el petroli.

Venim d’una ferida mal tancada per la guerra d’Ucraïna, que va ser un cop dur per als agricultors. Per això, li demanem al ministre Luis Planas i al comissari d’agricultura que no tornen a arribar tard. Les ajudes que s’han donat fins ara no han estat més que un mínim pegat davant els danys estructurals que patim. És necessari que les administracions facen un exercici d’introspecció: no basta amb tirar la culpa fora, cal tindre la valentia d’amortir l’efecte d’aquests conflictes en l’enllaç més feble de la cadena: l’agricultor.

Cal tindre la valentia d’amortir l’efecte d’aquests conflictes en l’enllaç més feble de la cadena: l’agricultor

Exigim responsabilitat a tota la cadena de subministraments. No es pot permetre que l’oportunisme campi al seu aire mentre l’agricultor es queda sense adobs i sense gasoil. Ajudar i protegir el sector primari davant aquest nou escenari bèl·lic és protegir la societat en el seu conjunt.

No volem més “voltors” que s’alimenten de la incertesa. És l’hora de la responsabilitat i de les solucions reals, abans que el motor dels nostres tractors s’apague definitivament per culpa d’una avarícia que no coneix fronteres.