Recordem i preparem-nos per a futures riuades.
La tragèdia de la DANA evidencia la urgència d'invertir en infraestructures hidràuliques i una gestió més eficaç dels llits fluvials per a evitar que es repetisca un desastre similar.
Recordemos y preparémonos para futuras riadas
Comentarios
En aquest trist aniversari de la DANA, no podem sinó recordar a les persones que van perdre la vida i a aquelles que encara, un any després, continuen patint les seues dramàtiques conseqüències, entre elles milers d’agricultors i ramaders. Mirant cap enrere, a eixe fatídic 29 d’octubre de 2024, queda clar que ningú podia imaginar eixa riuada de dimensions tan catastròfiques —malgrat els sistemes oficials de vigilància i alerta— i que va deixar descol·locades a totes les administracions, des del Govern d’Espanya fins a la Generalitat Valenciana i els ajuntaments. Una riuada que, a més, es va veure agreujada per la falsa sensació de seguretat que hi havia a la zona on hi va haver més morts per la senzilla raó que no plovia.
És moment de recordar, però també de preparar-se per a futures riuades —que les hi haurà—, perquè millorar la prevenció suposaria el millor homenatge que podem retre a les víctimes. En aquest punt, és evident que urgeix la reparació, modernització i construcció d’infraestructures hidràuliques pendents des de fa dècades que, si hagueren estat fetes el dia de la DANA, haurien reduït dràsticament el nombre de morts, haurien minimitzat els danys materials i haurien estalviat molt de diners que ara hem de gastar, per multiplicat, en la reconstrucció.
Em referisc sobretot a preses que retinguen més aigües cap avall (la que hi havia, la presa de Forata, va aguantar de miracle i va ser clau per a evitar un desastre encara major); a obres de laminació en la rambla del Poyo (haurien permès retenir part de l’avinguda i donar més temps per a salvar vides); a una connexió amb el Pla Sud de València (hauria reduït el cabal dels barrancs desbordats); i a l’ampliació i reforç d’encaixaments (adaptaria la seua capacitat a les necessitats reals), entre altres actuacions que els enginyers i experts en matèria hídrica coincideixen en reclamar.
El fang sempre serà marró. La gent està farta d’escoltar excuses; vol solucions i les vol ja
Una altra lliçó que no han d’ignorar els nostres governants és la gestió dels llits i la neteja de canyissars per a afavorir la circulació de cabals sobtats i evitar desbordaments. Hi ha gravacions que testimonien les llances de canyes que van formar dics, juntament amb arbres i estris arrencats, trencant ponts i inundant pobles sencers i milers de camps, on ara han germinat a milers i és molt difícil eradicar-les. La canya és una espècie invasora que les institucions públiques haurien d’aplicar-se en eliminar, ja que, per altra banda, els ponts no es van construir perquè es taporessin i col·lapsaren en una riuada. Tant les infraestructures hidràuliques com la neteja de llits són reptes inajornables que han d’abordar-se ràpidament des d’un punt de vista científic i amb voluntat política.
Encara que algunes administracions hagen tingut més gràcia que altres per a escórrer el bulto, la recuperació d’aquesta riuada i la prevenció d’altres en el futur és responsabilitat de totes, siguen del color que siguen, perquè el fang sempre serà marró. La gent està farta d’escoltar excuses i culpes alienes; vol solucions i les vol ja. Així que menys parlar d’interessos partidistes, que a totes les administracions aquesta barrancada les va agafar en mantilles, i més treballar perquè no tornem a lamentar tantes pèrdues humanes, econòmiques i mediambientals per un fenomen climàtic recurrent en la conca mediterrània, i que si ocorreguera demà, tornaria a succeir. El menys que es pot fer de les grans tragèdies, és aprendre.
