Ecologistes radicals abans i després de la DANA

• El pàrquing de Bonaire torna a obrir després de ser protagonista del bulo més viral de la DANA
• Ruiz-Tagle (Iberdrola) compromet 100 milions per al pla Endavant post-DANA de Mazón

Parla més qui ha de callar. No ixisc del meu astorament des que vaig llegir a un “expert” de la Fundació Institut d’Agricultura Ecològica i Sostenible, José Moratal, assegurant en una jornada de la Universitat de València que l’ús d’herbicides va convertir els camps en “una màquina de fer mal als pobles de més avall” en la DANA. És difícil posar tanta irresponsabilitat i demagògia en tan poques paraules. I a continuació explicaré per què.

Les persones que coneixem la realitat del territori sabem que la major part de l’aigua que va als barrancs i llits és la que plou a les muntanyes. Aquestes poden estar cremades o no, cas en què agreuja la velocitat i virulència de les riades. Moltes estan efectivament cremades perquè, per culpa de les denúncies i les pressions dels ecologistes radicals davant l’Administració, la superfície forestal no es neteja, al contrari del que argumenta el Col·legi d’Enginyers Forestals, que defensa una major gestió de la vegetació per evitar els grans incendis que ens assolen cada estiu.

En quant a la superfície agrícola de les parts altes, és una barbaritat apuntar als herbicides, entre altres coses pels dos supòsits següents: Dins de la Política Agrícola Comuna (PAC) hi ha un ecoregímen de cobertes vegetals (sembrades o espontànies) o cobertes inertes de restes de poda que obliga als agricultors que s’acullen a aquesta mesura a disposar de coberta vegetal durant tot l’any. I en els camps que no la tenien, més que per haver usat herbicides que tenen un alt cost, la majoria dels agricultors treballen les terres, sobretot al secà, que és el característic de zones a dalt, per a favorir una major capacitat de retenció de l’aigua de pluja. Per no parlar de la prohibició general d’emprar herbicides i altres fitosanitaris a menys de cinc metres de llits.

Però no acaba ací la irresponsabilitat. També és culpa dels ecologistes radicals que els llits no estigueren suficientment nets quan va irrompre la DANA. Tota la vegetació salvatge i incontrolada que hi havia dins dels barrancs i rius (canyes, pins, de tot) va ser arrossegada aigües avall de tal forma que, quan va tapar i fins i tot va rompre ponts i altres infraestructures, va provocar ones i desbordaments que van causar una tragedia humana, econòmica i mediambiental.

També és culpa dels ecologistes radicals que els llits no estigueren suficientment nets quan va irrompre la DANA

En aquest mateix sentit, és culpa seua de que no estigueren fetes les infraestructures hidràuliques que els enginyers havien previst. Encara més amb la dichosa Llei de l’Horta, que l’únic que ha aconseguit és arruinar més als agricultors per intentar mantenir un paisatge on puguen passejar els urbanites, però que va impedir alçar infraestructures de retenció d’aigua i interconnexió de llits que, a més de minimitzar les riades, al mateix temps ens servirien per a afrontar futures sequeres, tal com defensa el comissari d’Agricultura Christophe Hansen. Si ho sap un de Luxemburg, com ací hi ha gent que no! O si que ho saben i per a amagar la seua responsabilitat apunten a altres col·lectius. També hi havia -i hi ha- un treball pendent en arreglar els llits i reajustar la capacitat hídrica al llarg dels trams, sobretot al travessar nuclis de població, a les necessitats reals.

En fi, els ecologistes radicals, que tenen la culpa de que les muntanyes estiguen tan cremades, els llits tan atestats de vegetació i les infraestructures hidràuliques necessàries per fer, després de la DANA encara tenen la desfeta de acusar als agricultors de “màquina de fer mal” pels herbicides. Si són incapaços de reconèixer els seus errors quan les conseqüències han resultat tan evidents -i dramàtiques-, almenys que els polítics que fins ara els feien cas sí rectifiquen i es posen a treballar juntament amb els enginyers perquè açò no torne a ocórrer. Com ja he dit diverses vegades respecte als efectes de la DANA, l’ecologisme radical mata, sí, i mata de veritat.