UGT i el Govern menyspreen la investigació d’antifrau al PSOE pel congrés del sindicat en 2021

Pepe Álvarez, secretari general d’UGT, i Pilar Bernabé, delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, es van reunir ahir en la setmana en què s’ha conegut la investigació d’Antifrau per les ajudes que el PSOE des de la Generalitat i l’Ajuntament de València van donar al sindicat per a un congrés en 2021. Tots dos han menyspreat la investigació normalitzant les acusacions que Antifrau aboca sobre ells. 

L’excusa de Pepe Álvarez per a utilitzar recursos públics de manera gratuïta per al seu esdeveniment va ser que en 2021 estaven en postCovid i pràcticament no hi havia congressos. Preguntat per la seua valoració sobre la investigació d’Antifrau que va desvetlar Las Provincias, Pepe Álvarez va contestar: “La veritat és que no tinc cap valoració a fer perquè nosaltres el coneixement que tenim l’hem tingut a través dels mitjans de comunicació, nosaltres vam celebrar ací el Congrés després d’una altra catàstrofe que havia ocorregut al país que era la COVID. No s’havia fet cap acte públic de les característiques del que vam fer nosaltres. Vam portar a València un entorn de 2.500 persones, un acte per cert únic en aquell moment que es feia sense cap possibilitat de competir amb ningú més”. 

Cuestionada Pilar Bernabé, delegada del govern, per si va participar en la cessió del Palau de Congressos a UGT de manera gratuïta, la seua resposta va ser: “Jo li puc dir que no estava dins de les meues competències la gestió i no li puc donar detall, perquè no gestionava el Palau de Congressos”.

Segons la cronologia que es pot comprovar en la web de l’Ajuntament de València, Pilar Bernabé era en 2021 regidora del consistori i membre del consell d’administració del Palau de Congressos, càrrec que va començar a ostentar el 6 de setembre de 2019. El 27 de juny de 2022 va presentar la seua renúncia com a regidora i el 29 de juny de 2022 es van aprovar els comptes de 2021 sent encara Pilar Bernabé membre del consell d’administració del Palau de Congressos.

En el ple del 30 de juny de 2022 es va prendre coneixement de la renúncia de Pilar Bernabé com a regidora i en la junta de govern del 29 de juliol de 2022 es va nomenar Borja Sanjuán com a membre del consell del Palau de Congressos “en substitució de Maria Pilar Bernabé García”.

Després de recordar-li ahir a Bernabé que formava part dels òrgans de govern de l’Ajuntament de València quan es va decidir cedir el Palau de Congressos de manera gratuïta a UGT, qüestió que investiga Antifrau, la delegada del Govern va intentar rentar-se les mans.

“Per tant, jo el que sí que crec que li puc dir és que els comptes de l’Ajuntament de València, els comptes de la Generalitat i de les Administracions estan auditats i en les auditories, i, per descomptat, el del Palau de Congressos està auditada, com tots els anys en què jo, com a regidora, he participat en les aprovacions de les diferents auditories, les auditories van passar i van passar a la perfecció”, és el que diu Pilar Bernabé.

Els apartaments en baixos turístics

Dins de la seua carrera per optar a l’alcaldia de l’Ajuntament de València, Pilar Bernabé va aprofitar la visita al sindicat la mateixa setmana en què s’ha conegut que Antifrau investiga subvencions del govern de Ximo Puig a UGT i la cessió del Palau del Congrés per l’Ajuntament de València que governava Compromís amb el suport del PSPV per a carregar contra Maria José Catalá.

La seua valoració sobre el debat de l’estat de la Ciutat que es va celebrar dijous va consistir a assegurar que Maria José Catalá no havia aprofitat la cita per a “mostrar quin és el model de ciutat que té l’alcaldessa de València, davant d’una ciutat que s’està buidant de contingut en els seus barris, que desapareixen els comerços perquè els baixos comercials s’estan convertint en apartaments turístics“.

Després de recordar-li que va ser el govern en què ella va formar part entre 2015 i 2022 el que va obrir la porta perquè els baixos s’utilitzaren com a apartaments turístics i preguntar-li si s’arrepentia d’això, Bernabé va contestar: “No, mire, el govern anterior a l’Ajuntament de València va fer un treball de regulació en un fenomen dels apartaments turístics que sorgia en aquell moment, i el primer que va fer el govern de l’Ajuntament de València de progrés en l’any 2015, va ser posar les bases per a buscar solucions a un fenomen que sorgia dels apartaments turístics”.

A què va afegir: “Jo crec que hi ha una gran diferència entre posar límit, entre començar a regular i entre deixar que entren al mercat, en aquest cas, especialment els fons voltors que es van anar de Barcelona, d’aquelles ciutats on han estat expulsats, ací els hem obert les portes de bat a bat perquè puguen fer ací negoci”.

Després de la intervenció, fonts socialistes van afegir: “Mai es va aprovar cap mesura per a autoritzar els apartaments en els baixos comercials amb l’anterior govern. Les sentències que es van produir van considerar que era una activitat terciària i es va prohibir, per tant, aquesta activitat en els pisos d’habitatges. Però aquestes mateixes sentències van obrir la possibilitat dels baixos perquè estan qualificats com a terciaris. El que es va aprovar va ser l’obligació que, si s’instal·laven, tingueren accessos independents per a no molestar els veïns amb accessos en el portal”.

En el ple del 25 d’octubre de 2018 es va aprovar amb els vots a favor de PSOE i Compromís, l’abstenció de Ciutadans i l’oposició del PP una “Modificació Puntual de les NNUU del PGOU relatives a la regulació de l’ús THO.1 en plantes no residencials” en les quals es passava a “introduir una major flexibilitat en l’estratificació d’usos en un edifici d’ús mixt, permetent coexistir en una mateixa planta els usos Tho.1-hoteleros amb la resta d’usos no residencials”, és a dir, “introduir una major flexibilitat en l’estratificació d’usos en un edifici d’ús mixt, permetent coexistir en una mateixa planta els usos Tho.1-hoteleros amb la resta d’usos no residencials”.

En aquella cita, el regidor de Ciutadans Narciso Estellés va alertar que s’estava permetent que “una escola d’idiomes, una perruqueria i uns apartaments turístics puguen estar junts en la mateixa planta”. Alfonso Novo (PP) va incidir que s’estaven augmentant les opcions per a instal·lar apartaments turístics. La versió del PSOE, expressada per Vicente Sarrià, va ser que era “perfectament assumible que en una mateixa planta convisquen diferents usos terciaris” en relació al que havia advertit prèviament Estellés sobre l’autorització que s’obria perquè els apartaments turístics es situarien en els baixos comercials.