Florentino Pérez dirigeix al Madrid com una empresa; Fernando Roig, amb gestió local i proximitat.

Jorge Coll és el fundador i CEO de la European Sport Business School (ESBS), una escola de negocis especialitzada en gestió esportiva amb seu a València i campus a Madrid.

L’ESBS és una escola de negocis especialitzada únicament en gestió esportiva i empreses de l’esport. Va ser fundada en 2009 a València, Espanya, amb la missió de “convertir la passió per l’esport en professió” i en 2021 es va integrar en el grup educatiu ACE Education, la qual cosa ha permès ampliar la seua presència europea.

En aquesta entrevista amb Economia Digital, Coll relata la història de l’ESBS, la seua connexió amb la indústria esportiva, les tendències que estan marcant el futur del negoci esportiu i defineix diferents lideratges que estan marcant el sector i, en concret, el món del futbol, com el de Javier Tebas, Florentino Pérez, Peter Lim o Fernando Roig.

“La nostra història va començar de la mà del València CF“

Què distingeix a European Sport Business School d’altres escoles de negoci especialitzades en esport?

1. ESBS és un projecte educatiu nascut en 2009 des del cor de la indústria de l’esport, amb l’ambició d’impulsar el seu ecosistema global i l’objectiu de connectar clubs, organitzacions, empreses i federacions esportives amb estudiants de tot el món.

La nostra història va començar de la mà del València CF, el primer gran soci que va confiar en el nostre projecte i amb qui seguim col·laborant estretament fins avui. A partir d’aquesta aliança inicial, vam anar construint una xarxa cada vegada més sòlida dins de la indústria esportiva i incorporant a professionals en actiu com a part del nostre cos docent.

Hui, aquest ecosistema s’ha ampliat molt més enllà del València CF i compta amb professionals que treballen en organitzacions com la FIA, La Vuelta a Espanya, el circuit Ricardo Tormo de València, el circuit de Silverstone o la Ferrero Tennis Academy (l’acadèmia on entrena Carlos Alcaraz) entre moltes altres.

El nostre enfocament learning by doing (aprendre fent) reuneix a professionals de l’esport de diferents disciplines; futbol, tennis, bàsquet, motor, golf… creant un model virtuós que permet a les empreses captar talent dels cinc continents, i als nostres estudiants assolir altes taxes d’ocupabilitat.

En 2025 vam obtenir 5 estrelles QS en ocupabilitat, i el rànquing britànic Sports Business ens posiciona en 2024 amb una taxa d’ocupabilitat superior al 90%.

A més, des de 2021, gràcies a la nostra integració en el grup ACE Education, hem aprofundit encara més en el nostre model, oferint programes de bachelor i màster multisede a través de 34 campus a tota Europa.

Quin perfil d’estudiant sol atraure ESBS?

2. Des dels nostres inicis, i gràcies al nostre enfocament global, ESBS ha atret estudiants de tot el món. Aquest any, en els nostres campus de Madrid i València, comptem amb 62 nacionalitats diferents, la qual cosa enriqueix enormement l’entorn d’aprenentatge per a alumnes, docents i organitzacions/empreses.

Els nostres estudiants es preparen per a desenvolupar-se professionalment en àrees com la direcció estratègica, comercial, màrqueting i finances aplicades al sector esportiu. A més, adquireixen competències i habilitats clau que els permeten afrontar els reptes actuals de la indústria.

Com es connecta l’aprenentatge acadèmic amb la pràctica professional en el sector esportiu?

3. Aquesta és precisament la clau del nostre model educatiu. En ESBS no només connectem amb la indústria: som part d’ella. Els nostres professors són directius i professionals en actiu que viuen el dia a dia dins de les organitzacions esportives, la qual cosa permet als estudiants estar en contacte amb la realitat professional des del primer dia. Les assignatures es desenvolupen amb un enfocament pràctic, a través del mètode del cas, que col·loca als alumnes en el rol de responsables dins d’una organització esportiva, tant en els programes de màster com en els de grau.

El nostre model educatiu industry-linked està estretament vinculat amb la indústria i l’entorn laboral, i compta amb més de 1.500 empreses i organitzacions col·laboradores dins del grup ACE Education. Gràcies a aquesta connexió, els estudiants participen en visites acadèmiques, desenvolupen projectes in-company, és a dir, projectes reals dins de clubs o organitzacions, treballant directament amb les empreses col·laboradores i accedint a oportunitats reals d’inserció professional.

“La indústria de l’esport representa prop del 3% del PIB”

Com ha canviat la indústria de l’esport en els últims anys i quins desafiaments planteja als professionals?

4. Com ocorre en qualsevol indústria de gran rellevància econòmica (la de l’esport representa prop del 3% del PIB a Espanya, segons el Govern Espanyol, i al voltant del 2% a Europa, segons la Comissió Europea), es tracta d’un sector altament dinàmic i en constant evolució. Per això, resulta essencial formar als nostres estudiants en habilitats analítiques, presa de decisions i capacitat d’adaptació. La transformació digital, l’aparició de la intel·ligència artificial i els canvis en els valors socials estan generant un gran impacte. Nosaltres evolucionem juntament amb la indústria: des de 2018 som socis educatius de GSIC, el centre d’innovació esportiva impulsat per Microsoft.

El principal desafiament per als professionals és analitzar l’entorn i estar preparats per al canvi. Per això, en ESBS formem als nostres alumnes en pensament crític, anàlisi estratègic i presa de decisions.

Quines tendències estan marcant el futur del negoci esportiu (tecnologia, sostenibilitat, eSports, fan engagement…)?

5. La indústria esportiva està en constant transformació. En l’àrea de tecnologia i anàlisi de dades, en ESBS impulsem programes específics que inclouen anàlisi de rendiment, plataformes de dades per a fan engagement i estratègies de monetització de contingut. Tot això, a més, es complementa amb la IA, que està entrant en molts àmbits de la gestió esportiva i on som pioners en implementar ensenyament pràctic amb professorat especialitzat.

Quant a sostenibilitat, des de la nostra fundació hem incorporat programes que integren les seues tres dimensions -ambiental, social i econòmica- en la indústria. Sota la direcció d’Ana Acosta, desenvolupem el programa de sostenibilitat del València CF, així com altres projectes de gestió esportiva sostenible i desenvolupament social a través de l’esport. Aquest és un dels nostres valors fonamentals, encara que reconeixem que en els últims anys el terme s’ha banalitzat en molts contextos.

Respecte als eSports i el fenomen ‘phygital’, observem un desenvolupament creixent, amb integracions cada vegada més freqüents entre esdeveniments presencials i digitals.

“Col·laborem amb el València CF, La Vuelta, GSIC o FIA”

Teniu col·laboracions amb lligues o clubs?

Sí. Com a part activa de la indústria, col·laborem amb més de 1.500 socis en tots els esports, incloent al València CF, La Vuelta, GSIC o FIA, entre molts altres. Cada vegada es busca més talent en un sector creixent en tots els països i la nostra projecció internacional ens permet oferir-lo en qualsevol àmbit.

6. Defineix aquests lideratges en l’àmbit esportiu:

7. ¿Javier Tebas? És un perfil executiu i gestor en un entorn molt complex, amb especial èmfasi en els drets televisius.

¿Florentino Pérez? Un empresari que dirigeix un club com si fos una empresa, amb gran èxit.

¿Joan Laporta? Lideratge basat en la gestió política i emocional.

¿Peter Lim? A més de propietari d’un club, un exemple de la complexitat que implica la gestió a distància i les diferències culturals.

¿Fernando Roig? És un empresari familiar que té un estil de gestió local i de proximitat.

¿LaLiga està donant passos enrere respecte a altres competicions, com la Premier? ¿El Fair Play Financer ha sigut una bona mesura o està restant competitivitat?

8. La existència de mecanismes de control per a garantir la sostenibilitat econòmica dels clubs és positiva. No obstant això, la competitivitat d’una lliga depèn de molts factors, inclosos aspectes històrics, culturals i els mercats estratègics de cada competició.

El Fair Play Financer fomenta una cultura de disciplina econòmica que considere beneficiosa, ja que ajuda a evitar dèficits insostenibles i protegeix la viabilitat a llarg termini en un club. No obstant això, és fonamental que les regulacions s’apliquen per igual a tots els actors del sector perquè la competició siga justa, i que existeixi un sistema de control i sancions creïble.

En la meua opinió, el Fair Play Financer ha contribuït a sanejar les finances i crear una cultura financera sòlida. Encara que podem debatre sobre la seua implementació pràctica, l’objectiu principal; “mantenir la sostenibilitat del sistema”, s’ha complert.