El Rei adverteix en els Jaume I de la conjuntura geopolítica «poc procliu a l’intercanvi i la cooperació científica»

El Rei Felip VI ha advertit durant l’entrega dels Premis Jaume I de l’existència d’una conjuntura geopolítica “poc procliu a l’intercanvi i la cooperació científica internacional”, la qual cosa “aguditza la incertesa i pot desincentivar vocacions o descoratjar els suports”, i davant aquesta situació ha apel·lat a la cooperació, les sinergies i el treball en equip, així com a la “suma d’esforços” per armar un sistema de ciència i tecnologia “potent i productiu” que “redueix vulnerabilitats”.

Així ho ha expressat durant l’acte d’entrega dels guardons, celebrat aquest dimarts a la Llotja de València i al qual han assistit la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, l’alcaldessa de València, María José Catalá, i en representació del Consell la vicepresidenta Susana Camarero, ja que aquest any no ha assistit el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón. També ha comptat amb una àmplia representació del món institucional i empresarial.

El monarca ha començat el seu discurs amb un record als afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024, als “molts valencians i valencianes que conviuen encara amb els efectes materials i emocionals de la devastació” que va produir la riuada, ha assenyalat.

“No lluny d’on ens trobem, la reconstrucció avança, encara que mai suficientment ràpid; i la normalitat torna, paulatina, a la vida de les zones afectades. Però la vida ací no serà igual per molt que es reconstruïsca i recupere. Hi ha pèrdues que són irreparables, irrecuperables”, ha sostingut.

A més, ha afirmat que cada vegada que ha tornat a València des d’aleshores -“i per fortuna no són poques”- ha volgut recordar que els damnificats “estan molt presents” i fer èmfasi en que “encara hi ha molt per fer”. “Compteu amb l’afecte i el suport de tots els espanyols i, des de llavors, el de la Corona”, ha expressat.

Reconeixement, reivindicació i impuls

Dit això, Felip VI ha lloat al professor Santiago Grisolía, creador d’aquests premis fa 36 anys, a qui se li deu la frase de ‘sense ciència no hi ha futur’, i ha assegurat que a ell “li agradaria veure que, any rere any, segueixen complint aquesta missió de reconeixement, de reivindicació i d’impuls tant de la investigació com de la divulgació del coneixement i la cultura científica”.

El monarca ha valorat que els Jaume I “conviden i obliguen fins i tot a reflexionar sobre tant que devem a qui obren nous horitzons al coneixement, al creixement i al benestar”, alhora que envien a la societat “un potent missatge d’optimisme i d’esperança” en un moment “en què tant se necessita”.

El rei ha subratllat que a la “sempre complexa realitat de l’investigador”, amb una “formació llarga, finançament difícil i resultats mai assegurats”, se suma en els últims temps “una conjuntura geopolítica poc procliu a l’intercanvi i la cooperació científica internacional”. En aquest sentit, ha advertit que aquesta combinació de factors “aguditza la incertesa i pot desincentivar vocacions o descoratjar els suports”.

No obstant això, ha reconegut que “no està en la nostra única mà, com a país, revertir aquesta deriva internacional, però sí insistir en l’evidència que, com va dir Mario Draghi en el seu agraïment pel Premi Princesa d’Astúries de Cooperació internacional, construïm la nostra prosperitat sobre l’obertura i el multilateralisme”.

Precisament, ha emfatitzat que aquesta “ensenyament polític i social val també per a la ciència”, ja que “els grans resultats científics parteixen de la cooperació, de les sinergies, del treball en equip”, ha ressaltat, i ha considerat que no “sembla casual que els premis Nobel científics s’atorguen, cada vegada amb més freqüència, a col·laboracions i a equips”.

“Tancar la bretxa de la innovació” amb Xina i EE.UU.

Per això mateix, ha assenyalat que és “precisament ara quan més sentit té insistir en les xarxes i en la mobilitat entre els centres d’I+D+i i les empreses” i ha recalcat que la “suma d’esforços” resulta “imprescindible quan es vol armar un sistema de ciència i tecnologia potent i productiu, que redueix vulnerabilitats i atrau l’interès dels socis comercials”.

Per aconseguir aquest objectiu, ha sostingut el Rei, “la dimensió europea és fonamental” ja que, en un món “de grans blocs”, la Unió Europea “ens permet competir millor”: “Com el propi Draghi ens recordava en el seu valorat informe de setembre de l’any passat 2024, necessitem una Unió que s’esforce per tancar la bretxa de la innovació de la UE respecte a Xina i Estats Units“.

Els Jaume I de 2025

D’altra banda, la premiada Jaume I en Noves Tecnologies 2025, María Jesús Vicent Docón, ha reclamat aquest dimarts la necessitat de realitzar entre tots “una aposta valenta per la ciència i el coneixement” perquè “no és un luxe, és una necessitat” i ha reivindicat així mateix que cal abordar “els grans desafiaments del nostre temps” des d'”un diàleg entre disciplines”: “Cal construir des de les connexions”.

Vicent Docón ha realitzat aquesta petició, en nom dels set guardonats en la cerimònia d’entrega de la 37a edició dels Premis Jaume I. Aquest any, han resultat a més guardonats José Luis Mascareñas Cid, premi en la categoria d’Investigació Bàsica; Jan Eeckhout, en Economia; Nuria López-Bigas, en Investigació Biomèdica; Victoria Reyes García, en Protecció del Medi Ambient; María Jesús Vicent Docón, en Noves Tecnologies; Damià Tormo Carulla, en Revelació Empresarial; i Silvia de Sanjosé Llongueras, en Investigació Clínica i Salut Pública.