El sistema amb el qual Mercadona et retorna diners per reciclar i que hauria d’arribar a Espanya abans de novembre
El Sistema de Dipòsit, Retorn i Reintegrament (SDDR) és una fórmula que cerca fomentar el reciclatge mitjançant un xicotet incentiu econòmic.
Un home recicla una botella en una màquina expenedora inversa a Polònia. Pexels
Comentarios
Mercadona va activar enguany un nou sistema que canvia la manera en què els consumidors es relacionen amb els envasos. La cadena valenciana ja retorna diners als seus clients a Portugal per reciclar llaunes i ampolles buides. Una mesura que, encara que de moment es limita al país veí, té data marcada per implantar-se també a Espanya.
La iniciativa respon a la posada en marxa del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), una fórmula que cerca fomentar el reciclatge mitjançant un petit incentiu econòmic. El seu funcionament consisteix que el client paga un dipòsit addicional en comprar determinats envasos i el recupera en tornar-los en bon estat en màquines habilitades als supermercats.
La companyia espanyola presidida per Juan Roig va començar a aplicar aquest sistema el passat 10 d’abril en una de les seues botigues a Caldas da Rainha, a Portugal, i ja l’ha estès a la totalitat dels seus establiments al país. Allà, la companyia compta amb més de 70 supermercats i un negoci en creixement que va superar els 2.000 milions d’euros de facturació en 2025. La implantació no és casual, sinó conseqüència d’una normativa mediambiental portuguesa que obliga els comerços a adoptar aquest model. L’incentiu econòmic fixat a Portugal és de 10 cèntims per envàs retornat, una quantitat que actua com a estímul perquè els consumidors participen activament en el reciclatge. Les màquines instal·lades a les botigues permeten introduir llaunes i ampolles de plàstic d’un sol ús, sempre que es troben en condicions adequades, i generen un val o reemborsament equivalent.
La implantació del SDDR a Espanya, una mica més complicada
Ara li toca a Espanya. La legislació nacional contemplava la possibilitat d’implantar aquest sistema si no s’aconseguien determinats objectius de reciclatge i aquest escenari ja s’ha produït. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, el país es va quedar molt lluny de la meta del 70% de recollida d’envasos en 2023, amb una taxa que només va superar el 40%. Aquest incompliment va activar l’obligació de posar en marxa el SDDR en un termini de dos anys.
Les previsions situen la seua arribada entre finals de 2026 i 2027, encara que el calendari definitiu encara no està tancat. El que sí sembla clar és que grans cadenes com Mercadona replicaran el model que ja estan provant a Portugal tan prompte com la normativa espanyola ho exigisca. De fet, la companyia ja ha confirmat que està preparada per adaptar-se en el moment que la mesura entre en vigor.
L’objectiu d’aquest sistema és ambiciós: aconseguir nivells de reciclatge superiors al 90% en els pròxims anys, en línia amb les exigències europees. No es tracta només d’una qüestió mediambiental, sinó també econòmica. El model busca reduir el malbaratament de materials, fomentar l’economia circular i disminuir l’impacte dels residus en l’entorn.
El SDDR afectarà envasos d’ús quotidià com ampolles de plàstic de fins a tres litres, llaunes i alguns brics. La seua implantació obligarà a canvis tant en l’operativa dels supermercats com en els hàbits dels consumidors. A canvi, aquests últims rebran una compensació econòmica directa per participar en el procés.
Prop d’una vintena de països europeus tenen sistemes similars
Espanya no serà una excepció en aquest moviment. De fet, ja són prop d’una vintena els països europeus que han adoptat sistemes similars, consolidant-los com una eina clau en la gestió de residus. L’experiència a Portugal servirà com a banc de proves per ajustar el model abans de la seua arribada a territori espanyol, cosa que no és tan senzilla.
Representants de les empreses espanyoles implicades ja han assegurat que el termini no es complirà, malgrat que l’experiència de països com Alemanya, Noruega, Dinamarca o Eslovàquia és positiva i demostra que aquests sistemes poden aconseguir taxes de retorn superiors al 90%. No obstant això, els experts coincideixen que Espanya haurà de desenvolupar un model adaptat a les seues particularitats.
“El nostre SDDR serà el més complex que s’ha muntat mai. Això és així perquè afectarà 18.000 milions d’envasos cada any, un volum molt important. Però també perquè aquest és un país amb 94 milions de turistes que consumeixen moltes begudes i que arriben a un mercat que no coneixen. Perquè tenim una presència de l’hostaleria enorme, amb consum de begudes en més de 500.000 punts. I perquè tenim 8.000 municipis, dels quals, en un 60% compten amb menys de 1.000 habitants”, assegurava l’any passat a El País el president de l’Associació SDDR per a Espanya, l’organització creada per representants de la distribució i fabricants de begudes.
