Actualizado
Comentarios
Mazón denuncia el «portaç» de Sánchez a la majoria de les ajudes per a la recuperació.
Des de la Generalitat assenyalen que l'esforç que estan realitzant no sols és proporcionalment major al del Govern, sinó que es duu a terme amb una gran desigualtat de condicions.
El president del Govern, Pedro Sánchez. EFE/Moncloa/Fernando Calvo
Comentarios
Cinc mesos després que la Dana del 29 d’octubre arrasara diverses comarques de la província de València, la majoria de les propostes plantejades per la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón al Govern de Pedro Sánchez han sigut desestimades, total o parcialment, tal com insisteixen des del govern valencià.
Malgrat que es van crear diversos grups de treball entre ambdues administracions per a coordinar la reconstrucció i la recuperació dels municipis afectats, el balanç final no és positiu. De les 58 mesures presentades pel Consell en diferents àrees com sanitat, infraestructures, serveis socials, habitatge o suport a empreses, només 18 han sigut acceptades, la qual cosa representa un terç del total.
La Generalitat va impulsar aquests grups de treball amb la intenció d’agilitzar una resposta conjunta amb Sánchez i donar solucions a les famílies i negocis afectats per la Dana. No obstant això, la falta de compromís econòmic per part del Govern ha generat malestar en el si de Carlos Mazón.
Segons fonts autonòmiques, més enllà de les ajudes obligatòries per qüestions competencials, l’Executiu ha rebutjat gran part de les propostes relacionades amb noves inversions públiques per a la recuperació.
Entre les peticions tributàries denegades per l’Executiu central destaquen: 1.134 milions per a reparar i equipar centres educatius, 250 milions per a infraestructures sociosanitàries, com residències i centres de dia, 140 milions per a centres de salut i compra de material sanitari, 45 milions per a cobrir prestacions per dependència impagades en novembre i desembre, a més de dues mensualitats extraordinàries, i 2,6 milions per a un centre d’acollida temporal i 3 milions més per a rehabilitar habitatges públics.
A més, de les 1.050 habitatges de la Sareb sol·licitades per a realojar a afectats, només 92 han sigut posades a disposició. Respecte a les obres públiques, s’han posat 550 milions en marxa per part del Consell, en xarxes de transport, depuradores, ports i parcs naturals, i continuen sense suport estatal, llevat d’una única promesa de 100 milions per a depuradores.
Sánchez també ha dit no a la cofinançament de la targeta de transport gratuït “Recuperem València” i ha ajornat indefinidament les inversions en infraestructures crítiques per a prevenir inundacions.
En l’àmbit tributari, s’ha descartat l’exempció de l’IBI en 2025 per a immobles danyats, la reducció de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) a negocis afectats i la possibilitat de utilitzar fons europeus (MRR, FEDER i FSE) per a sufragar despeses d’emergència.
Finalment, 28 municipis valencians amb més de 80.000 habitants han sigut excloent del pla estatal d’ajudes per a infraestructures municipals, malgrat els danys soferts. Entre ells estan Carcaixent, Chelva, Tuéjar, Senyera, Villar del Arzobispo, Xeraco o Alberic, entre altres.
La falta de compromís amb les unitats de salut mental
Un dels compromisos més urgents després de la Dana va ser l’activació de unitats d’emergència de salut mental per a atendre a tots els afectats. Al febrer es va anunciar amb el desplegament de 14 equips, però només 8 s’han concertat a la Comunitat Valenciana. Quatre mesos després, cap està totalment operativa, i des del Ministeri de Sanitat tampoc s’han enviat reforços.
El Govern ha condicionat qualsevol injecció econòmica directa a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Això obliga al Consell a assumir la reconstrucció recorrent a un endeutament addicional de fins a 4.000 milions d’euros, segons estimacions internes.
El cert és que el Govern maneja un pressupost superior als 386.000 milions d’euros, i la Generalitat Valenciana compta amb a penes 32.300 milions i una capacitat limitada d’endeutament en comparació amb l’Executiu. Des de l’administració consideren que estan carregant amb el gruix de l’esforç econòmic per a reparar els danys provocats per la riuada del passat 29 d’octubre.
Un esforç desproporcionat i sense suport
Malgrat els compromisos públics de col·laboració, des del Consell creuen que Sánchez ha aportat poc o res a l’execució de les obres necessàries per a restaurar infraestructures, habitatges i serveis bàsics danyats per la catàstrofe natural.
Des de la Generalitat s’han vist obligats a activar recursos propis, en un context especialment delicat, tenint en compte que la Comunitat Valenciana és l’autonomia pitjor finançada d’Espanya, una situació que s’agreuja amb l’actual finançament territorial del Govern.
El Consell ha denunciat que el Govern no només ha eludit la seua responsabilitat en aquesta emergència, sinó que ha bloquejat mecanismes de màxima importància que permetrien alleujar la pressió sobre les comptes valencianes, com el rebuig a aprovar un FLA extraordinari, la falta d’actualització de les entregues a compte i la absència del fons de nivel·lació transitori.
Amb aquests obstacles sobre la taula, la Generalitat ha admès que es troba en una situació límit. El marge per a endeutar-se és mínim, la pressió social per a reconstruir i reparar els danys és creixent, i el suport de l’Estat, quasi inexistent.
