Cambra València assenyala que les grans cadenes augmenten 16 vegades més les vendes que el xicotet comerç
Confercomerç pressiona Llorca per a rebre més pressupostos després que el PP al Senat reconega el paper vertebrador del comerç
Un transportista porta mercaderia a un comerç. EFE/Luis Tejido
Les grans cadenes del comerç han experimentat un repunt de les seues vendes del 6,4% en taxa interanual mentre que l’avanç de les empreses unilocalitzades és del 0,4%, és a dir, 16 vegades menor, segons un informe de Cambra València al qual ha tingut accés Economia Digital.
Mentre tant, les vendes de comerç electrònic creixen un 2,2%, una dada que suposa un avanç més de cinc vegades superior al que tenen els petits comerços però també un terç del que avancen les grans companyies.
El mercat laboral de la Comunitat Valenciana creix en quasi 81.500 afiliats a la Seguretat Social en els últims 12 mesos fins a un total de 2.245.587 afiliacions. Es tracta d’un increment del 3,8% interanual. Pel que fa a les característiques dels ocupats, la proporció de treballadors autònoms continua sent significativa entre les empreses minoristes, representant un de cada quatre afiliats (23,5%). En l’hostaleria aquesta proporció és del 21,5% i en serveis personals (perruqueries, salons de bellesa, etc.) és del 55,5%.
Aquesta evolució es produeix mentre Confecomerç, patronal de comerç, crida el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a incrementar el pressupost que es destina al petit comerç perquè reba fons atenent a la proporció de l’economia que representa. La preocupació en els cercles patronals sobre el pressupost autonòmic està en augment.
El president de Confecomerç, Rafael Torres, ha assenyalat que “el comerç mereix que els governs li atorguen el lloc que li correspon, en un exercici de corresponsabilitat, que atenga la contribució real del sector a l’economia i al conjunt de la societat”.
Aquestes declaracions arriben després que la Comissió d’Economia, Comerç i Empresa del Senat aprovà una moció presentada pel PP “que situa el comerç en el debat polític, i reconeix el seu paper com a principal impulsor de l’ocupació, de vertebració territorial, i peça clau de l’economia i de cohesió social”.
Des de Confecomerç asseguren que el comerç representa el 13 % del PIB a nivell nacional, agrupa més de 760.000 empreses, amb una inversió de 11.000 milions d’euros, i dóna ocupació a 3 milions de persones. No obstant això, malgrat aquesta magnitud, el sector no rep el tractament en els pressupostos i en les línies d’actuació pública que li correspondrien donat el seu pes real i la seua contribució a l’economia.
Rafael Torres ha demanat que Les Corts arrepleguen el relleu del Senat i ajusten els pressupostos destinats al comerç a la veritable rellevància que el sector té en la Comunitat Valenciana, on genera el 18,9 % de l’ocupació total i es consolida com la primera activitat empresarial en creació de llocs de treball.
A més, ha recordat que el comerç actua com a sector tractor, impulsant milers d’empreses proveïdores, activant cadenes de subministrament que sostenen el conjunt del teixit productiu. L’objectiu és avançar en els tres eixos recollits en la moció: augmentar la visibilitat del sector, reforçar el seu reconeixement i garantir un major suport institucional a través d’iniciatives com impulsar campanyes de sensibilització i comunicació que posen en valor el paper econòmic, social i territorial del comerç, destacant la seua aportació a la generació d’ocupació, l’activitat local, la qualitat de vida de la ciutadania i el caràcter estratègic del sector.
També demanen promoure programes informatius i de difusió professional en centres educatius, serveis públics d’ocupació i plataformes juvenils per donar a conéixer les oportunitats laborals, els itineraris formatius i les especialitzacions disponibles en el sector del comerç, elaborar programes educatius de Formació Professional especialitzats en comerç, especialment en comerç d’alimentació i productes frescos, on la manipulació i el tractament requereixen un alt grau d’especialització i tenen un impacte directe i positiu en la qualitat i la producció d’aliments, i reforçar la visibilitat pública del comerç de proximitat, mitjançant accions de reconeixement institucional, campanyes de suport i accions orientades a destacar la seua funció en la vertebració de barris, municipis i zones rurals.
Rafael Torres ha subratllat la necessitat que Les Corts obrisquen un debat amb la implicació de tots els grups polítics per desplegar polítiques de suport —estatals, autonòmiques i municipals— que reconeguen la contribució real del comerç, reforcen la seua competitivitat i faciliten el relleu generacional i l’emprenedoria.
“El comerç és un pilar de la vida quotidiana: sosté ciutats i barris, genera ocupació estable i de proximitat, dinamitza la vida social i contribueix al benestar de la ciutadania, per la qual cosa és imprescindible fer un pas endavant amb iniciatives que posen en valor les seues fortaleses, especialment entre els joves, amb la finalitat de visibilitzar les oportunitats de desenvolupament professional, emprenedoria i accés a ocupació qualificada que ofereix el sector”, ha assegurat Torres.