El conflicte d’Iran afecta el 2,7 % del trànsit del port de València i encareix les rutes des d’Àsia
Es preveu la reordenació del trànsit marítim entre Àsia i Europa, una cosa especialment perjudicial pel fet que la Xina és el primer soci comercial del port valencià.
Instal·lacions d’APM Terminals en el Port de València
Comentarios
El conflicte desfermat aquest cap de setmana entre Estats Units, Israel i l’Iran ja té un impacte mesurable en les dades comercials i logístiques vinculades a la Comunitat Valenciana. Encara que l’impacte directe sobre el port de València és limitat, informes econòmics consultats per Economia Digital amplien l’abast cap a l’energia, la logística i l’activitat empresarial.
Segons el Butlletí Estadístic de gener de 2026 de l’Autoritat Portuària de València (APV), l’àrea geogràfica del Golf Àrab va representar 156.057 tones sobre un total de 5.726.789, cosa que equival aproximadament al 2,7% del trànsit total de Valenciaport en aqueix mes.
En el desglossament per països, Aràbia Saudita va registrar 124.125 tones de trànsit total amb el port valencià, mentre que Emirats Àrabs Units va assolir 49.489 tones en el mateix període.
El pes d’Orient Mitjà en el comerç valencià
L’informe ‘Impacte del conflicte armat amb l’Iran‘, elaborat per Cambra València i consultat per aquest diari, situa l’impacte comercial sobre la Comunitat Valenciana. Segons les dades recollides, Orient Mitjà va representar en 2025 el 3,21% de les exportacions totals valencianes i el 0,99% de les importacions.
El document inclou el detall per països: Israel (310,8 milions d’euros en exportacions), Aràbia Saudita (308,8 milions), Emirats Àrabs Units (240,1 milions), Bahreïn (76 milions), Líban (70,8 milions), Jordània (47,7 milions), Iraq (43,9 milions), Qatar (32,4 milions), Kuwait (31,1 milions), Síria (16,4 milions), Oman (16,1 milions), Iran (6,3 milions) i Iemen (4,4 milions). El total d’exportacions a Orient Mitjà va ascendir a 1.206 milions d’euros, front a 368,6 milions en importacions.
L’informe de Cambra València identifica com a efectes econòmics immediats l’augment dels preus del petroli i del gas natural, recordant que la zona d’Orient Mitjà produeix i exporta el 25% del petroli mundial i el 23% del gas natural liquat, utilitzant l’Estret d’Ormuz com a via marítima.
Així mateix, recull l’apreciació del dòlar com a moneda refugi, la qual cosa “afavorirà de forma immediata les exportacions valencianes en els mercats denominats en dòlar”, i assenyala un repunt de matèries primeres refugi com l’or i la plata.
El document afegeix que la incertesa sobre l’evolució i durada del conflicte és el factor que més incidirà en el comportament futur dels preus energètics i que l’augment dels costos energètics es traslladarà a mig termini a la cadena de valor productiva.
Entre els efectes assenyalats per Cambra figura la reordenació del trànsit marítim entre Àsia i Europa, amb redisseny de rutes lluny de la zona de conflicte, major durada de trajectes i augment de costos logístics i d’assegurances. Això és especialment perjudicial pel fet que Xina és el primer soci comercial del port de València.
L’informe apunta que l’empresa valenciana s’enfronta a un escenari amb una dosi d’incertesa a l’alça que afectarà les decisions de negoci en els mercats exteriors i a la cadena de subministrament, on “la seguretat es prioritzarà encara més davant l’eficiència i la rendibilitat”.
El perfil econòmic de l’Iran
D’altra banda, l’Informe País Iran de Cambra València descriu l’Iran com la segona economia més important de l’àrea d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica després d’Aràbia Saudita. El document recull que el sector industrial aporta el 36% del PIB, amb la indústria d’hidrocarburs representant el 13,5%. També indica que el país ocupa posicions destacades en producció de gas natural i petroli i que les seues reserves de cru representen aproximadament el 10% de les reserves globals.
El sector serveis representa el 55% del PIB i ocupa el 50% de la població, mentre que el sector primari manté un pes rellevant en productes agrícoles com el blat, l’arròs i els pistatxos.
En l’apartat de situació econòmica, l’informe recull que l’economia iraniana ha estat marcada per sancions internacionals, inflació “al voltant del 40%” i depreciació de la seua moneda, factors que condicionen el comerç i la inversió.
Connexió valenciana-iraniana
De gener a octubre de 2025, la Comunitat Valenciana va exportar a l’Iran 5,88 milions d’euros i va importar 40,47 milions, mentre que la província de València va exportar 2,52 milions i va importar 26,44 milions.
Les exportacions valencianes es concentren en productes de la indústria química, mentre que les importacions inclouen principalment safrà, pistatxos i polímers, a més de manufactures de ferro i acer i vidre.
L’informe país recull que en 2024 hi va haver 45 empreses exportadores de la Comunitat Valenciana a l’Iran (sobre un total nacional de 320), front a 54 en 2023 i 69 en 2022. Pel que fa a importadores, en 2024 es van comptabilitzar 89 empreses valencianes (sobre 355 a Espanya).
En matèria d’inversió, el document inclou dades d’inversió d’Espanya a l’Iran i recull que en 2025 (gener-setembre) la inversió espanyola va ascendir a 1.053 milers d’euros, amb 26 milers procedents de la Comunitat Valenciana.
L’informe també identifica sectors d’oportunitat a l’Iran com l’agroalimentari, moda, electrònica, infraestructures, aigua i agricultura, assenyalant que la complexitat del mercat i les sancions internacionals dificulten les relacions comercials.
Les dades oficials permeten situar l’impacte directe sobre Valenciaport al voltant del 2,7% del trànsit mensual associat a l’àrea del Golf Àrab. Al mateix temps, els informes de Cambra València recullen efectes addicionals vinculats a energia, logística, divisa i decisions empresarials, en un escenari la evolució del qual dependrà de la durada del conflicte i del seu abast geogràfic.
