El Casino d’Agricultura és observador de les reflexions de totes les edats que hi ha en la societat.

La Reial Societat Valenciana d’Agricultura i Esports va nàixer en 1859 i a la mateixa s’hi van unir, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, així com representants del món universitari per a l’“avanç” de l’Agricultura, les Indústries i les Arts. Rafael Aznar acaba d’assumir la presidència envoltant-se de referents empresarials i culturals tan potents com Agnès Noguera, Javier Gómez-Trénor, Lluís Trigo, Gràcia Burdeos, Feli Alcántara o Cristóbal Aguado, entre altres.

Quina és la seua relació amb el Casino d’Agricultura?

És una relació de llarga durada perquè en aquestes institucions és costum que, quan una família és sòcia, la generació següent també ho siga. Jo porte, i ho dic amb tota humilitat, cinc generacions ací. Sempre he vist aquesta casa amb gran respecte i enorme interès, perquè crec que sociològicament és molt important per a València.

Aquest és també un moment interessant en la meua vida, en la mesura que puc impulsar, òbviament juntament amb tots els membres de la Junta, allò que siga millor per a aquesta societat en un món diferent al que existia quan jo era jove, diferent al dels meus avis, al dels meus besavis i al de la pròpia fundació de l’entitat.

Quina és la missió del seu mandat?

Des del Casino d’Agricultura volem ser observadors de les reflexions que fa la Societat, a totes les edats. Veiem que tant en la joventut com en la generació mil·lenial o la zeta, es registra una necessitat de tornar a l’interior, i a la reflexió, fins i tot a l’artesania…, doncs l’extensió de la Intel·ligència Artificial i les noves tecnologies de manera constant ha provocat una reacció de trobar un lloc de reflexió, amistat, serenitat i poder gaudir de l’art, la cultura i el pensament amb alegria i tranquil·litat.

Aquesta és una energia que volem saber captar i atendre, i a més de donar una resposta humanista, pot suposar un actiu que atraurà nous socis.

Has reunit un selecte grup de la burgesia valenciana en la teua junta directiva.

Sí, aquesta era la meua intenció. He posat una mirada en el passat, sense nostàlgia, per a projectar el futur. La mirada al passat vol dir que les famílies de sempre, vinculades des de l’origen a què aquesta societat avançara com un instrument àgil i pràctic per a la societat valenciana en el seu conjunt, tornen a estar presents. Els he cridat i els he dit: els vostres avis, els vostres besavis o els vostres pares van estar ací. Crec que és un moment de tornar a la casa i empènyer.

Estem en una cruïlla en la qual hem d’impulsar en la bona direcció aquelles institucions, associacions, clubs o instruments que puguen fer alguna cosa positiva per a València.

On té el focus la seua junta?

Hi ha tres àrees: cultura, economia i història. En la cultura hi ha persones molt cultes, les famílies de les quals també han tingut una gran vinculació amb la cultura, i interessa que aquesta visió estiga ací present.

L’economia és un art necessari per a viure. No conec ningú en aquest món que no visca amb recursos econòmics. En una mesura o una altra, fins i tot per als objectius més socials o menys apegats al benefici, l’economia és necessària. Per tant, l’economia és un motor essencial.

I després està la història, l’art i totes aquestes qüestions que ens proporcionen informació sobre el que València ha sigut al llarg de les generacions. Tot això unit a llums llargues per a mirar el que està passant en aquest moment i el que pot passar a la ciutat i en la nostra terra.

Quan parla d’economia, quin és el paper que pot desenvolupar el Casino d’Agricultura?

No cal oblidar les arrels, per això sóc molt partidari de mantindre la tradició amb visió de modernitat o d’avantguarda. Si haguera un eslògan per a aquesta etapa seria “tradició i avantguarda”. Són conceptes simultanis i no estan renyits entre si. L’arrel d’aquesta societat és l’agricultura. L’agricultura com a mitjà de vida.

Els nostres avantpassats, fa quatre o cinc generacions, es reunien ací per a parlar precisament de tot això. El sector dominant en l’economia valenciana era l’agricultura. Per tant, tornar a l’arrel és interessant. L’agricultura no està passant els millors moments de la seua història. Qualsevol suport visible a l’agricultura és important.

He incorporat una persona rellevant dins del sector, que és el president d’AVA, Cristóbal Aguado, que a més de ser amic és una gran persona, a la qual considere enormement, i que ens aporta tota la informació possible del sector. Donarem suport a l’agricultura tal com ens ho demane el propi sector. Economia és agricultura, però també és indústria, iniciativa empresarial, atracció d’inversions, logística i moltes altres coses.

Hem d’estar amb els ulls ben oberts i donar suport a tot allò que resulte interessant per al progrés de la nostra terra. Crec que aquesta institució pot ser un fòrum de trobada, de debat i fins i tot de reivindicació de determinats assumptes que puguen ser importants per al progrés de la societat.

Us heu plantejat alguna gran línia d’actuació o alguna causa concreta que vulgueu impulsar especialment?

Estem oberts a qualsevol assumpte, per això la Junta té un espectre tan ampli. Hi ha persones vinculades a les tres branques més importants de la nostra activitat. Qualsevol proposta serà analitzada i donada suport en la mesura que la considerem important i essencial. No venim amb una fulla de ruta preestablida. Serà allò que vaja aflorant en les discussions i debats que tinguem en el si de la Junta Directiva. Aquesta societat ha d’estar oberta a la societat actual i permetre que tothom opine.

Qui està cridat a opinar?

L’economia en general i tots els seus agents. Inversors, professionals i persones que tenen el pols de la vida social. Tots ells estan cridats a participar i ho farem a través de diferents convocatòries.

Parlant d’agricultura, com veu qüestions com Mercosur, la relació amb el Marroc i Egipte o la política agrària europea? Els agricultors senten que han deixat de ser al centre de les decisions.

Crec que qualsevol inquietud cal atendre-la. Si el sector està inquiet, segurament amb molta raó, caldrà atendre aquesta inquietud. Si és un bastió de la nostra terra, no l’hem de perdre. Lògicament, res no ha d’eclipsar el conjunt de la societat i res no ha de protagonitzar en excés els debats.

Una paraula que s’ha repetit tota la vida a la Comunitat Valenciana és reindustrialització. També la necessitat de guanyar grandària empresarial. Imagine que seran qüestions que també estaran presents en el Casino.

Considero important aclarir una qüestió. Nosaltres no venim a substituir res ni ningú. Hi ha multitud d’associacions, agrupacions i federacions que estan treballant específicament en cadascun d’aquests assumptes, inclosa l’agricultura. No venim a substituir ningú. Una altra cosa és que venguem a donar suport. La Confederació Empresarial Valenciana és importantíssima. La Cambra de Comerç és importantíssima. Cada institució ha de complir la seua funció en la societat. Aquesta és una societat de lliure adscripció, una societat privada amb una llarga trajectòria en defensa del que és valencià que volem reforçar en aquest moment però no venim a ser l’avantguarda de res. Cadascú ha de complir la seua vocació i el seu paper.

No sols no volem excloure ningú, sinó que volem concitar voluntats i convertir-nos en un punt de trobada. Però insisteixo: cadascú ha de complir la seua funció. No venim a substituir ningú ni a pressionar ningú. Venim a ajudar.

Quan parla d’ajudar i de donar suport a determinades idees, un dels problemes històrics de València ha sigut la falta d’unitat per a reclamar qüestions importants, com el finançament o les infraestructures. Voleu ser un factor que contribuïsca a aquesta unió?

La meua trajectòria professional m’ha permès observar aquest assumpte des de perspectives molt diferents. La meua experiència en el Port de València em va permetre veure el món amb una visió global i comprendre que convé evitar posicions excessivament localistes. També recorde amb molt d’interès la meua etapa en la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats i, per tant, en els Premis Rei Jaume I. Allí vam tindre l’oportunitat de contrastar idees amb grans cervells mundials, inclosos premis Nobel, sobre qüestions enormement interessants.

Crec que de tot això es poden extraure ensenyaments. Insisteixo: no per a substituir ningú, sinó per a donar suport. Podem ser un focus d’anàlisi i intentar aportar vectors de reflexió que permeten il·luminar o projectar solucions el més completes possible dins de la complexitat que té el món actual.

Dins d’aquesta visió global, durant la teua etapa en l’Autoritat Portuària vas defensar el concepte de València com a hub logístic. Com veus hui aquesta capacitat de València per a actuar com a pol econòmic i logístic?

Crec que això ja és una realitat indiscutible. Afortunadament, en el seu moment calgué persuadir i actuar en conseqüència, però hui és un èxit consolidat. La societat ja compta amb aquest hub de distribució que projecta els nostres productes al món i ens permet atraure elements molt valuosos dins de les cadenes de subministrament.

Ara podem parlar d’un altre tipus de hub. Podem parlar del Casino d’Agricultura com un hub social. El que és econòmic, en termes generals, està encarrilat i ara la responsabilitat per a la qual m’han triat consisteix a intentar desenvolupar aquesta altra dimensió.

No es tracta de reproduir models anteriors. Cada àmbit té la seua especialitat i la seua història però és veritat que la mentalitat influeix. I la meua mentalitat sempre ha sigut contemplar València integrada en un conjunt més ampli: Espanya, el Mediterrani, Europa i el món. No som una realitat aïllada. Som una societat que manté relacions constants amb l’exterior.

Com definiries llavors el repte de la teua presidència al capdavant del Casino?

El primer que vull dir és que és un repte seré i tranquil. Cal vindre amb aigües tranquil·les. La transició entre la junta anterior i l’actual ha sigut magnífica. Jo era vicepresident de l’etapa anterior i el relleu s’ha produït amb absoluta normalitat.

La gestió anterior ha sigut molt bona. Els recursos estan estabilitzats. Per tant, ara l’objectiu és créixer en grandària. Si volem fer més coses necessitem més recursos. I aquests recursos provenen fonamentalment de les quotes dels associats. Per això necessitem més associats per a augmentar els ingressos i per a incrementar el nostre impacte social.

En parlar de la dimensió internacional, incidix en la importància de les correspondències amb altres clubs. En què consisteix aquesta faceta del Casino? 

El Casino ja ha realitzat una bona labor en els últims anys incorporant aliances i correspondències amb altres clubs d’Espanya i de l’exterior. La Reial Societat Valenciana d’Agricultura i Esports té accés VIP a 71 clubs a Espanya (Cercle Ecuestre de Barcelona, Reial Casino de Madrid, Reial Cercle de Llauradors i Propietaris de Sevilla o la Societat Bilbaïna) i 62 a l’estranger. Fora d’Espanya, parlem d’Europa: Koninklijke Industrieele Groote Club (Amsterdam), The National Liberal Club (Londres), Grémio Literário (Lisboa) o Circolo Unione Firenze (Florència), però també d’Amèrica: Metropolitan Club (San Francisco), Casino Español de Mèxic (Mèxic), Club Centenario d’Asunción (Paraguai) o Metropolitan Club de Bogotà (Colòmbia).

Parlàvem abans de sectors econòmics. N’hi ha un que cada vegada té més pes a València: el turisme. Com valora la importància que està adquirint?

Ho veig molt positivament. No sols perquè millora la nostra balança econòmica, sinó perquè atrau recursos que generen inversions indirectes a la ciutat.

Si els hotels funcionen bé és gràcies al turisme. Si la gastronomia funciona bé, també. Si el comerç xicotet funciona bé, també. Per tant, el turisme produeix un efecte molt interessant sobre el desenvolupament econòmic, la generació de benestar i la creació d’ocupació. Això ho veig clarament en positiu.

És veritat que algunes opinions no ho contemplen amb el mateix entusiasme perquè l’increment de la demanda obliga els residents a adaptar-se. Si els restaurants estan plens, caldrà reservar amb més temps. Si determinats comerços tenen una demanda elevada, passarà alguna cosa semblant però això és conseqüència del progrés i del creixement. Això succeeix des de fa molt de temps en les grans ciutats del món i han sabut conviure amb això. No veig per què nosaltres no serem capaços de fer-ho.