Català mou 60 milions en habitatge i les empreses responen amb 300 milions: Metrovacesa i Atitlán, al capdavant.
L'Ajuntament de València mou amb col·laboració pública-privada l'activació de 17 desenvolupaments urbanístics (PAIs) amb 13.000 habitatges.
Maria José Catalá, alcaldessa de València
Comentarios
L’Ajuntament de València ha consolidat un canvi de paradigma en la seua política d’habitatge mitjançant l’activació de 17 desenvolupaments urbanístics (PAIs). Sota un model de gestió que prioritza la seguretat jurídica i la col·laboració amb el sector privat, la ciutat projecta un potencial de 13.000 noves vivendes, de les quals 2.853 comptaran amb algun règim de protecció pública (VPP).
Aquest dinamisme ha permès que les sol·licituds de llicències d’obra es multipliquen, passant de les 24 registrades en el primer semestre de 2023 a les 457 en el mateix període de 2024.
Durant el mandat de Maria José Catalá s’han definit dos projectes estratègics com els eixos vertebradors de l’expansió urbana, on la iniciativa privada desempenya un paper executor fonamental, i que presenta com a vaixells insignia els PAIs de Benimaclet i el Grau.
En el cas del PAI de Benimaclet, promogut per la immobiliària Metrovacesa, contempla 1.345 vivendes (un 30% protegides) i 95.000 metres quadrats de zones verdes.
Després de superar anys de bloqueig administratiu, l’obtenció de l’informe d’Avaluació Ambiental en 2024 va permetre avançar cap a l’aprovació definitiva. La solvència tècnica de la promotora ha estat clau per integrar un pulmó verd de 30.000 metres quadrats que actuarà com a centre neuràlgic del barri que, a més, planteja un enfocament de desenvolupament de cicle complet: des de la gestió del sòl fins a l’entrega de claus.
Quant al PAI del Grau, ubicat en els antics terrenys del circuit de Fórmula 1, preveu la construcció de fins a 3.200 vivendes. Els propietaris majoritaris del sòl, la firma d’inversió Atitlan, de Roberto Centeno i Aritza Rodero, i el fons britànic Hayfin Capital, lideren una inversió superior als 150 milions d’euros.
El projecte suma actors com el Grup Àtica, de Vicente Llácer, i Rover. Inclou una infraestructura verda de 160.000 metres quadrats dissenyada per connectar la façana marítima.
Atitlan opera en aquesta zona per transformar els antics terrenys de la Fórmula 1 en un “hub” residencial i tecnològic. També se’ls caracteritza per apostar pel sòl terciari per atraure empreses d’innovació, connectant l’urbanisme amb el desenvolupament econòmic de La Marina.
Seguretat jurídica com a reclam d’inversió
En conversa amb Economia Digital, Juan Giner, regidor d’Habitatge, assegura que el sector privat ha trobat a València un entorn de certesa que ha reactivat inversions per valor de 300 milions d’euros.
Aquest flux de capital no solament es limita als grans PAIs, sinó que s’estén a zones com Malilla,- l’adjudicació de les obres recau en l’empresa Torrescámara per un import de 5 milions d’euros. D’altra banda, quant a la direcció d’obres, es van presentar tres ofertes i, finalment, la proposta d’adjudicació és per a Oficina Tècnica Tes-. També el PAI de Moncayo -impulsat per l’agent urbanitzador Iturbi-Moncayo Desenvolupament S.L.-, o el de Sant Marcel·lí – en el qual les empreses que hi ha darrere d’aquest projecte són principalment les promotors immobiliàries LandCo i Urbem-.
Des de l’ajuntament expliquen que el model de gestió pública directa anterior va resultar ser “molt lent”, la qual cosa ha motivat la transició cap a un model mixt. En aquest sentit, l’agilització de llicències i la comunicació fluida amb els agents socials i econòmics han estat determinants perquè els inversors perceben la ciutat com un territori d’oportunitat i rigor tècnic.
El Pla de xoc habitatge des de la inversió municipal
L’estratègia habitatge de l’ajuntament valencià no solament descansa en el desbloqueig de grans sectors urbanístics, sinó en una política d’adquisició directa d’actius, que ha mobilitzat 60.341.826 euros.
Aquesta xifra, que multiplica per deu l’executat en el període 2015-2023, quan va governar l’Ajuntament Joan Ribó, de Compromís, en coalició amb el PSOE.
L’aposta de Maria José Catalá (PP) s’articula a través de tres eixos principals: l’exercici de drets d’adquisició preferent, la compra directa a entitats bancàries i l’avanç de l’obra pública municipal.
Entre altres coses, l’actual equip de govern ha utilitzat el dret de tanteig i retracte —una prerrogativa legal que permet a l’administració igualar l’oferta d’un comprador privat— en dues ocasions per consolidar el parc públic.
Sota aquesta fórmula s’han executat operacions com la de l’edifici en La Torre per 9.004.690,10 euros. L’immoble, que pertanyia a Inmo Criteria Arrendament SLU, anava a ser traspassat a la Socimi Ktesios Real Estate. L’ajuntament va activar el dret de tanteig després de la cessió de competències per part de la Generalitat, incorporant així 134 vivendes, 76 places de garatge i 60 trasters al patrimoni municipal. Segons informes tècnics, el cost d’adquisició (uns 67.000 euros per vivenda) es va situar substancialment per sota del valor de mercat.
L’altre cas en què es va utilitzar el sistema de tanteig i retracte, va ser el de l’edifici en Safranar. Amb una inversió de 20,8 milions d’euros, l’Ajuntament va adquirir a la promotora Via Célere aquest bloc de nova construcció que disposa de 131 vivendes, 83 garatges i 131 places de bicicleta.
Aquest actiu va resultar crític durant la crisi habitatge provocada per l’incendi de Campanar, permetent el reallotjament immediat de les famílies afectades, i actualment es gestiona sota el règim de lloguer assequible.
Per a complementar aquestes compres en bloc, el Servei d’Habitatge ha formalitzat l’adquisició directa de vuit vivendes a la Sareb, que s’han destinat específicament a reduir la llista d’espera del registre de demandants.
No obstant això, més enllà de la compra d’immobles acabats, la inversió de 60 milions inclou les certificacions d’obra en curs gestionades per l’empresa pública AUMSA. Destaca l’edifici de l’Avinguda dels Tarongers, la construcció del qual es va reprendre després de problemes tècnics previs i que albergarà 75 vivendes de protecció pública en règim de lloguer. Amb un pressupost de 8,5 milions, es preveu que les obres finalitzin en el primer trimestre de 2026.
Operacions i gestions que han permès que, a mitjan mandat, l’Ajuntament ja tinga 900 vivendes en fase de construcció o adjudicació, de les quals un terç (304 unitats) ja han estat entregades, superant la producció habitatge acumulada en els huit anys anteriors.
