CEV, UGT i CC OO demanen per carta a Arcadi Espanya que autoritze el préstec d’1.300 milions per la DANA
La financiació que demana Lafuente (CEV), Calero (UGT-PV), García (CC OO-PV) és per a infraestructures de reconstrucció d’àmbit autonòmic i municipal i per a l’impuls de l’activitat econòmica.
Vicent Lafuente en la reunió de l’Observatori de la Indústria i dels Sectors Econòmics Valencians
Comentarios
La patronal CEV i els sindicats UGT i Comissions Obreres han creat un “front social comú” perquè el Govern d’Espanya autoritze la Generalitat Valenciana un endeutament addicional d’1.300 milions d’euros per a inversions i ajudes a la zona que va afectar la DANA d’octubre de 2024.
Vicent Lafuente, president de la CEV, Tino Calero, secretari general d’UGT-PV, i Ana García, secretària general de CC OO-PV, han remés una carta al Ministeri d’Hisenda mostrant un objectiu comú d’empresaris i treballadors que passa per traslladar recursos extraordinaris a la zona de la DANA.
L’estratègia és abordar la reconstrucció com un tema social en què patronal i sindicats van units amb un mateix discurs tant per a reunir-se amb el Govern d’Espanya (PSOE) com amb la Generalitat Valenciana (PP). El pacte es va tancar el 9 d’abril, abans que els màxims responsables de CEV, UGT-PV i CC OO-PV entraren al Palau de la Generalitat.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va eixir d’aquella cita celebrant que hi havia unitat amb empresaris i sindicats. Acabada la reunió, els agents socials van aprofundir en aquesta unió buscant suport també a nivell estatal. I d’ací es va desenvolupar la idea d’escriure la carta al nou ministre.
L’arribada del valencià Arcadi España al Ministeri d’Hisenda es contempla des dels actors socials com una oportunitat per a la Comunitat Valenciana. Es compta que hauria de tindre una especial sensibilitat amb la zona arrasada per la DANA. Malgrat la guerra en el tauler polític, es considera que existeix una finestra d’oportunitat perquè es propose l’aprovació de finançament addicional i específic relacionat amb el dany que va causar l’aigua d’octubre de 2024 als valencians.
Encara que la principal reivindicació de la patronal i els sindicats és la reforma del sistema de finançament, l’èmfasi es posa ara sobre aquest crèdit perquè és el que pot activar de manera immediata (és a dir, aquest 2026) inversions a la província de València.
El marc pressupostari del crèdit permet activar polítiques tant d’inversió d’obres públiques com d’impuls de sectors econòmics, que abastarien plans de suport al comerç, com el que va demanar Rafa Torres, president de Confecomerç, en el II Fòrum sobre la Reconstrucció organitzat per Economia Digital, com tot tipus d’obres públiques.
En aquest apartat, la petició per a endeutar-se per valor d’1.300 milions d’euros per part de la Generalitat contempla des d’infraestructures hídrices i viàries estructurals de competència autonòmica fins a la possibilitat d’assumir obres municipals que les administracions locals tenen problemes per a executar.
L’habitatge també ocupa un paper rellevant en les actuacions que, tant patronal com sindicats, consideren crítiques per a la reconstrucció després de la DANA i que, per tant, serien la destinació dels fons que arribarien a la Comunitat Valenciana.
Seguir el model de l’ampliació del Port de València
Des que en 2023 es va produir el canvi polític a la Comunitat Valenciana, la tensió entre les administracions estatal i valenciana de signe diferent ha estat especialment tensa. La major pressió es va viure des de la DANA fins a la dimissió de Carlos Mazón però prèviament hi va haver acords en temes que, igual que la reconstrucció, tenen el consens de patronal i sindicats.
El més rellevant és el que va portar el ministre de Transports, Óscar Puente, a brindar amb l’anterior president de la Generalitat, Carlos Mazón, quan ambdós van celebrar l’aprovació definitiva de l’ampliació nord del Port de València. L’execució del nou moll tenia també el consens d’empresaris i treballadors i l’inici de la legislatura es va convertir en el moment ideal per a signar pactes d’aquest tipus.
Després del cicle d’eleccions autonòmiques a Extremadura i Aragó i a falta (com a mínim) de les andaluses, no hi ha opció de calmar la pugna política però sí que està Arcadi España encara en la seua “lluna de mel” com a ministre. Quan va agafar la cartera d’Hisenda va dir que els “no” rotunds que María Jesús Montero li va recomanar aprendre a usar els convertiria en “de entrada, no, però ho veurem amb carinyo”. L’esperança és que, encara que siga només per estar en el període de gràcia, l’excepció en dir “sí” siga per a un tema valencià amb tant de calat social com donar suport a la reconstrucció després de la DANA que li demana la patronal i els sindicats.
