El pla de Cambra València perquè l’habitatge passe de 300.000 euros a 125.000: crear ciutats.
La clau de la nova construcció d'habitatges és l'accés al transport públic eficaç.

Vivienda de Protección Pública en Comunidad Valenciana (VPP)
La Cambra de Comerç de València va presentar ahir un pla per a solucionar el problema de l’habitatge a la província. Es basa en generar sòl per a poder abaratir el preu. Asseguren que les vivendes que ara costen 300.000 euros podrien passar a valer 125.000 euros.
José Vicente Morata, president de la Cambra València, va descartar que fixar els preus, que és l’estratègia del govern de Pedro Sánchez, tinga efectes positius ja que l’experiència demostra que es redueix l’oferta i s’augmenta l’exclusió habitacional.
La fórmula, descrita per Alejandro Escribano, que va ser el responsable del Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat de València, requereix acceptar diverses característiques geogràfiques insalvables. La primera és que només queda sòl per a 8.000 habitatges a València, per la qual cosa tenint en compte que per als pròxims cinc anys es preveu una necessitat habitacional de més de 130.000 pisos és clarament insuficient l’estoc necessari.
El creixement per el sud està compromès per l’Albufera i per la zona afectada per la DANA, on les condicions d’inundabilitat comprometen els projectes. Malgrat que va apuntar ahir durant la presentació de l’informe de l’habitatge realitzat per Cambra de Comerç de València que s’havien de buscar alternatives en aquesta zona, les grans actuacions es van projectar per a la zona nord-est de València.
L’avantatge d’aquesta zona, van explicar, és que hi ha grans quantitats de sòl sense valor ecològic que poden ser reconvertits en habitatge. La idea per a que siga rendible la seua construcció i interessant viure allí és que cada actuació tinga, almenys, 10.000 vivendes. És a dir, es planteja crear ciutats.
El primer requisit imprescindible és que aquestes noves ciutats han d’estar hiperconnectades. “Cada estació de metro costa de mitjana 40 milions d’euros”, es va plantejar ahir. Per a que connexions d’aquest tipus siguen rendibles, els arquitectes consideren que cal garantir un volum de població propera que puga fer un ús intensiu del transport públic.
Segons els càlculs expressats, alçar edificis d’entre 16 i 20 altures no són òptims per l’espai que ocupen ascensors i escales (no es va citar el risc d’incendis, com es va viure a Campanar) per a poder moure als habitants. En una actuació urbanística, van apuntar, es poden crear elements singulars de més altures però l’estàndard seria de entre 6 i 10 altures.
D’aquesta manera, es considera que es poden crear els serveis ciutadans adequats repercutint a el comprador uns despeses d’urbanització que es situen en 6.000 euros. El cost de fabricació per una vivenda de 85 metres quadrats es va xifrar en 115.000 euros. La resta del preu és sòl.
Els plans d’Escribano situen el cost del sòl usant sòl agrícola en 3.000 euros per vivenda, la qual cosa permetria que el preu final de les vivendes en aquestes noves ciutats se situara en 125.000 euros. La diferència fins als 300.000 euros és el cost del sòl.