Els grans projectes podran instal·lar-se a la Comunitat Valenciana en sis mesos, abans en anys.

• El Conseller d'Agricultura de la Comunitat Valenciana denuncia l'"Atac Frontal" d'una nova resolució del Govern Central a la flota pesquera.
• Rovira denuncia la falta de fons de l'Estat per a la reconstrucció després de la riuada.

El director general de Simplificació Administrativa de la Generalitat Valenciana, Fran Ortega, va arribar a l’Executiu valencià a finals de 2023. Darrere del nom d’aquest departament s’amaga una de les grans reclamacions de ciutadans i empreses: que la seua relació amb l’Administració no siga un continu mal de cap ple de burocràcia difícilment entenible i més complexament executable.

Un dels exemples d’aquesta agilitat guanyada passa perquè un gran projecte que vulga instal·lar-se a la Comunitat Valenciana podrà tindre els seus permisos en un període d’entre sis i nou mesos, quan fins ara podia tardar anys.

El Govern valencià va aprovar, seguint aquesta línia, el Pla Simplifica als pocs mesos, al maig de 2024, que consta de fins a nou línies: simplificació de procediments, simplificació de normes, el Canal Empresa, la Carpeta Ciutadana, Bretxa digital, gestió d’expedients, els portals web de la Generalitat i formació.

A escassos mesos del nomenament d’Ortega, el nou model de treball ja estava aprovat i es va posar en prova al setembre d’aquest mateix any. I al octubre va arribar la fatídica DANA que va arrasar gran part de la província de València, que va ser tot un repte en aquest sentit.

“Vam muntar un sistema d’ajudes de la DANA, que ha sigut molt important, perquè vam aconseguir arribar a pagar ajudes en hores. La més emblemàtica va ser la dels vehicles, per a la qual no presentaven cap paper, sinó que nosaltres recuperàvem tota la informació i parlàvem amb la DGT. No volíem cap document perquè podíem parlar entre administracions i aconseguíem pagar en 24 hores”, recorda orgullós el director general de Simplificació Administrativa en aquesta entrevista amb Economia Digital.

“En una situació d’excepcionalitat com la DANA, el que la gent necessitava era els diners ràpid”

A més de les ajudes als vehicles, s’ha aplicat en altres casos?

Després del 29 d’octubre, va eixir primer l’ajuda d’ensers, que eren 6.000 euros. Aquesta va eixir molt ràpid, i sí que és veritat que demanàvem papers, i allí vam aprendre a millorar això per a les següents. I després la dels vehicles, la del lloguer, la del material escolar… Tampoc es demanava absolutament cap paper, només volíem el número de compte bancari. En el cas del material escolar, nosaltres sabíem que un xiquet estava matriculat en un col·legi de la Generalitat en la zona afectada. S’han resolt d’una vegada 90.000 de les 100.000 sol·licituds que s’havien presentat.

En una situació d’excepcionalitat com la DANA, el que la gent necessitava era els diners ràpid. El que li feia falta era liquiditat. El que no podíem era plantejar-nos estar mesos o anys, fins i tot, pel que venim veient en el Consorci.

Aquesta agilitat pot anar en detriment de la seguretat? Pot haver-hi fraus?

Per exemple, en el cas de les ajudes pels vehicles, necessitàvem que el cotxe estiguera donat de baixa a data posterior al 29 d’octubre, que és la data de la DANA. Aquesta informació la té la DGT. I l’altra cosa que es verifica és que el compte bancari siga de titularitat del que demana l’ajuda, per a que no pagar ajudes a titulars que no corresponen.

Quins van ser els següents passos?

Durant eixe període vam aprovar la primera llei de Simplificació. En aquesta llei s’introduïen moltes modificacions en l’energia, principalment, per a intentar agilitzar. Hem passat d’estar a la cua de les comunitats autònomes a estar en els primers llocs. Des que es va aprovar aquesta llei, hem autoritzat més de 2.000 megavats d’energies renovables, que és molt important per a la independència energètica.

En aquesta primera llei també incloíem les mesures a nivell general de la simplificació, on parlàvem de les declaracions responsables, on posàvem en negre sobre blanc certes coses com la carpeta ciutadana o les entitats col·laboradores. I també posàvem un règim sancionador. La base de la llei és que jo no vaig a fer tanta pressió en el control ex ante, abans de concedir o resoldre. Allí també es regulava un règim sancionador bastant fort per als casos en els que l’interessat ens mentira de manera a propòsit per a fer les seues coses. I es contemplen multes de fins a un milió d’euros en certes situacions molt greus, el règim sancionador amb multes més elevades d’Espanya.

Al febrer de 2025 presentàrem el Canal Empresa. La Generalitat tenia desenes i desenes de portals diferents que com a empresari podies haver de consultar per a obrir una activitat empresarial. I els vam unir tots dins d’un mateix canal. Ara estem preparant una tramitació guiada per a tot el que és creació d’empreses, emprenedors…

A futur també ens agradaria treballar amb els ajuntaments, que tenen molt d’impacte. Estem treballant en un conveni de col·laboració que eixirà en els pròxims mesos. Està ja definit, estan revisant-ho les diputacions i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i que pretén atacar també els procediments locals, que són els que més retarden la creació d’empreses.

És un clàssic sentir això de ‘Als Estats Units obrir una empresa et costa 15 minuts, a Espanya et costa mesos’…

Clar, el que ens agradaria és que el Canal Empresa fóra la finestreta única empresarial. L’objectiu a mitjà termini és que eixe canal empresa es convertisca en la finestreta única i no tingues que anar a l’Administració General de l’Estat per a una cosa, a l’Administració autonòmica per a una altra i a l’Administració local per a una altra.

“Estem treballant perquè es puga constituir una empresa en tres mesos”

I això en temps es pot traduir d’alguna manera?

Quan tinguem tot això llest, si aconseguim presentar tota la documentació, el nostre objectiu és que la pugues presentar en una única interacció. Una única interacció que puga suposar una hora. Després ja les diferents administracions tindran que resoldre. La idea és que el que depenga de nosaltres en una hora estiga resolt.

I després ja els temps de resolució de cada procediment són els que vénen dictats per la llei. Nosaltres estem treballant perquè per defecte siguen tres mesos, perquè venien sent sis.

La realitat és que com tenim una normativa tan àmplia, depén del que vulgues fer, requereix d’un temps o d’un altre. Si vols obrir-te un despatx d’advocats i tens una oficina que està bé, que no requereix ni obra ni res, doncs serà súper àgil. Si et vols obrir un abocador, doncs arma’t de paciència, perquè entrem en temes mediambientals que allarguen molt el procés.

“En energia hi havia pendents 10.000 expedients i ho hem resolt”

I amb els que sí que tenen impacte ambiental, com per exemple parcs fotovoltaics, parcs eòlics, tot el tema d’energia… Allí s’està agilitzant?

Tot el que té impacte ambiental requereix moltes garanties. Ací declaracions responsables no valen, ací cal agilitzar el procediment administratiu com tal, que s’ha de resoldre, que és una autorització de l’administració.

Al maig del 25 vam traure un contracte per a simplificar procediments, on hi havia dos lots, un de la part social i un altre d’empresa. En la part d’empresa incloíem tant temes d’energia com temes de l’autorització ambiental integrada, que és la qüestió més gran que tenim a la Generalitat a nivell ambiental.

En energia, per exemple, hi havia pendents 10.000 expedients, i això ho hem resolt. Abans tot entrava pel mateix carril, fora complex o senzill, i hem fet un carril per a les coses senzilles, que són el 90%, i en eixe carril de coses senzilles la idea és que les entitats col·laboradores certifiquen que eixe projecte està bé. I després l’autorització ambiental integrada, que és l’altre tema, estem treballant amb ells perquè les entitats col·laboradores també treballen amb ells.

Les entitats col·laboradores les hem pensat perquè intervenguen en eixe procés i perquè revisen eixos projectes i que quan eixe projecte entre en l’administració entre baix els criteris que el funcionari considere. Això és de caràcter voluntari, però el que s’aculla a això, quan el sistema estiga rodat, creiem que estaríem parlant de molts mesos d’estalvi.

Et vaig a nomenar sectors i vull que em digues breument una millora que hàgeu pogut aplicar en cadascun. Per exemple, en serveis socials?

Hem treballat molt la dependència, en la discapacitat, en família monoparental, família nombrosa, en l’obertura de l’autorització de residències… En dependència, per exemple, estem treballant molt en la millora de la informació, perquè a dia de hui la informació entra escrita a mà pel dependent.

Estem treballant en un formulari electrònic perquè, a gent vulnerable, tu no els pots demanar que interactuen amb l’administració de manera electrònica, però sí que podem tindre un formulari electrònic que el funcionari que rep al dependent, en comptes de agafar el paper i enviar-nos el paper, el digitalitze en eixe moment.

“Estem invertint molt de temps de funcionaris en corregir projectes, no en resoldre’ls”

Medi ambient.

En medi ambient no cap declaració responsable en molts casos perquè són temes que tenen molt d’impacte en el territori i això cal autoritzar-ho abans de deixar que ocorra, perquè després no es pot fer la regressió. Estem treballant per a veure com podem, mitjançant entitats col·laboradores de certificació, almenys assegurar-nos que el que entra en la Generalitat és correcte, perquè estem invertint una quantitat molt elevada de temps de funcionaris en corregir projectes, no en resoldre’ls. Ací la col·laboració públic-privada és molt important i pot tindre un benefici a nivell d’activitat econòmica de la comunitat.

Energia.

L’Estat ens dicta les lleis bàsiques,