La banca espanyola descarta adoptar bitcoin malgrat la postura procripto del govern de Trump i Musk.

La gran banca espanyola descarta rotundament l’adopció de bitcoin com a reserva de valor o en qualsevol de les seues possibles utilitats malgrat la postura obertament favorable a les criptomonedes del govern entrant als Estats Units, comandat per Donald Trump i el magnat Elon Musk, propietari de Tesla, SpaceX i Neuralink. Preguntats al respecte representants de BBVA, Sabadell i Santander, han respost un contundent i uníson “no” i s’han rigut d’esta possibilitat.

Així ho han manifestat este dijous a València Jorge Sicilia, economista cap del Grup BBVA i director de BBVA Research; Tomás Riestra, director del Servei d’Estudis a càrrec del Sistema Financer del Banc Santander, i Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola de CaixaBank, en una xarrada que ha dirigit Joaquín Maudos, director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), durant la seua intervenció en la XII Jornada del Sector Bancari Espanyol, organitzada sota el títol ‘Oportunitats i reptes als quals s’enfronta el Sector Bancari Espanyol’.

Ha sigut en el moment de les preguntes del públic assistent quan ha sorgit esta qüestió. En concret, la pregunta es referia a l’arribada de Trump i Musk, obertament defensors del món de les criptomonedes i particularment de bitcoin, a la Casa Blanca, a la seua promesa d’adoptar esta moneda digital com a reserva de valor dels Estats Units i a l’aprovació de ETF de bitcoin en el país nord-americà i a si tot açò havia fet a la banca espanyola adoptar esta tecnologia. La resposta ha sigut un “no” unànime entre rialles dels participants en la taula redona.

De bitcoin a l’euro digital

Sí s’ha abordat amb una mica més de desenvolupament l’euro digital que planeja introduir el Banc Central Europeu (BCE). Al respecte, Jorge Sicilia ha destacat que, llevat de Xina, el BCE és “l’únic que està dissenyant una moneda digital”.

“La raó per la qual crec que Europa té un interés major és l’autonomia estratègica. Europa percep que li falta autonomia estratègica de pagaments. Creu que hi ha altres alternatives millors. L’euro digital és una solució en busca d’un problema. El rellevant és el disseny, que serà clau per a vore quin impacte positiu i negatiu tindrà. Moltes coses no seran positives pensant en les operacions bancàries”, ha desenvolupat l’economista cap del Grup BBVA i director de BBVA Research.

Quant a la competència no bancària, el shadow banking, les fintech i les bigtech, el representant de BBVA ha assegurat que “la competència és bona”. “Estes entitats ho han fet fenomenal i han aplicat tecnologia a coses que els bancs no estàvem fent”, ha argumentat, encara que també ha matissat que “existeix una absència d’un marc regulador comú”.

També s’ha abordat en esta taula redona una de les majors preocupacions d’entitats bancàries, companyies de diversa índole i entitats governamentals: la ciberseguretat.

El director del Servei d’Estudis a càrrec del Sistema Financer del Banc Santander ha assenyalat que es tracta de “un risc molt important i creixent, que està ací per a quedar-se”.

Entre les amenaces que contempla el sistema bancari, “el ciberrisc està en un dels llocs més alts”, ha afegit Riestra, que ha apuntat que amb la guerra d’Ucraïna han augmentat les amenaces a la ciberseguretat.

“Entre 2017 i 2023, els ciberatacs s’han quintuplicat. Les entitats financeres estan invertint molt per a assegurar la ciberseguretat”, ha continuat Riestra, que ha afegit a més que l’arribada de la IA ha fet que “els ciberatacs siguen cada vegada més sofisticats”.