La compra d’habitatge per part d’estrangers creix un 27% abans de les restriccions de Sánchez.

El sector immobiliari espanyol ha tancat el quart trimestre de 2024 amb un creixement del 27,24%, respecte al mateix període de l’exercici anterior, en les compres d’habitatge per part d’estrangers. Així respira el tensionat mercat immobiliari espanyol a l’espera de la mesura anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, quant a gravar la compra d’habitatges a estrangers extracomunitaris que no residixen a Espanya.

Tal com indica Sonneil, proptech especialitzada en la comercialització exclusiva d’obra nova i especialment en el mercat estranger, després d’analitzar les dades del Col·legi de Registradors, en l’últim trimestre de 2024 es van tancar 172.551 operacions de compravenda a Espanya, 24.985 de les quals van ser realitzades per estrangers.

Aquest volum suposa un augment del 6,40% interanual en la compra d’habitatge per part d’altres nacionalitats al llarg de tot 2024.

Una de les dades més cridaneres de l’últim trimestre és el fort creixement dels compradors polacs, amb un augment del 69,01% en l’adquisició de segones residències. Aquest creixement supera al de la resta de nacionalitats, situant a Polònia com un dels mercats emergents més destacats. Altres nacionalitats com França (9,66%) i Alemanya (9,08%) també han registrat augments significatius.

El mercat britànic continua sent el que més compres realitza en el nostre país. Malgrat la seua lleugera recuperació del 10,21% en l’últim trimestre de l’any, això sí, continua lluny dels nivells previs a la crisi financera i al Brexit. Cal recordar que en 2008 representaven el 38% del total de compradors estrangers, mentre que en el quart trimestre de 2024 el seu pes s’ha estabilitzat en un 8,57%.

A més, la tipologia d’habitatge que adquireixen ha canviat dràsticament: si en 2008 el 66% de les compres britàniques eren d’obra nova, en 2024 només representen el 13%.

“El creixement del mercat polac és un senyal clar de la diversificació del perfil dels compradors internacionals a Espanya. Estem veient un canvi en les tendències, on mercats tradicionals com el britànic continuen presents, però emergeixen amb força altres països amb gran interés en la nostra oferta residencial”, ha indicat Alfredo Millá, CEO de Sonneil.

En contrast, els compradors procedents dels països escandinaus (representats per Suècia) han registrat la major caiguda amb un descens del -11,76%, seguits de Bèlgica (-4,59%) i Rússia (-3,44%).

Alacant encapçala la llista dels destins més demandats pels estrangers

Entre els destins preferits, Alacant ha assolit el major nombre de vendes a estrangers des de la crisi de 2008, en un sol trimestre, amb 6.204 transaccions en el quart trimestre de 2024. La província es manté com el principal mercat immobiliari per a compradors internacionals, amb un 45,67% de les seues transaccions realitzades per estrangers, seguida per Balears (32,81%) i Màlaga (32,37%).

A nivell general, els mercats de costa continuen dominant la compra d’habitatge per estrangers, amb Màlaga i Alacant al capdavant, seguits per Balears i les Illes Canàries. L’evolució interanual en aquestes províncies reflectix una tendència positiva, amb Alacant experimentant un creixement del 27,53%, Màlaga del 25,97% i Balears del 15,53%.

Perspectives per a 2025

L’any 2024 s’ha caracteritzat per una evolució desigual. S’han donat descensos en els dos primers trimestres (-7,94% i -4,40%, respectivament), seguits d’una forta recuperació en la segona meitat de l’any (14,33% en el tercer trimestre i 27,24% en el quart).

El total de transaccions realitzades per estrangers en 2024 va assolir les 92.958, representant un increment anual del 6,40%, la qual cosa pot entendre’s com una aposta ferma per part dels mercats per invertir a Espanya.

De cara a 2025, Millá preveu que “la tendència de creixement es mantinga, impulsada per l’estabilitat econòmica i l’atractiu d’Espanya com a destí residencial”. “És possible que veiem una major diversificació de compradors i un increment en la demanda de propietats sostenibles i amb alts estàndards energètics, d’acord amb les noves preferències del mercat internacional”, ha conclòs.