El Port de València perd trànsit mentre augmenta capacitat amb MSC
El recinte valencià redueix un 1,38 % els seus contenidors fins a juliol, front a l’augment del sistema portuari espanyol, mentre avança la construcció de la nova terminal nord, amb capacitat per a prop de cinc milions de TEU anuals.
Port de València (Foto: APV)
Comentarios
El Port de València afronta la major ampliació de capacitat de la seua història en un moment de pèrdua de trànsit.
El recinte de la capital valenciana va tancar els set primers mesos de 2026 amb 3,24 milions de TEU —unitat equivalent a un contenidor estàndard de 20 peus—, un 1,38% menys que en el mateix període de l’any passat, mentre que el trànsit total de mercaderies es va reduir un 3,86%, fins a 41,88 milions de tones.
L’evolució contrasta amb la registrada pel conjunt del sistema portuari espanyol. Els ports d’interès general van moure fins a juliol 325,4 milions de tones, un 0,4% més, i van superar els 11 milions de TEU, amb un increment del 1,2%.
Ports de l’Estat atribueix aquesta última pujada a l’impuls del trànsit d’importació i exportació, que creix un 1,9%.
També el Port de Barcelona, un dels principals competidors mediterranis de València, presenta una evolució positiva. Fins a juliol ha incrementat un 2% el trànsit de mercaderies, fins a 41,7 milions de tones, i un 1,5% el de contenidors, fins a al voltant de 2,2 milions de TEU.
Les dades difoses habitualment per l’Autoritat Portuària de València (APV) sota la marca Valenciaport, que engloba també els recintes de Sagunt i Gandia, ofereixen una fotografia similar. El conjunt dels tres ports acumula 3.279.119 TEU fins a juliol, un 1,34% menys, després que només durant l’últim mes el trànsit s’enfonsara un 9,84%, amb 459.517 TEU.
La caiguda de juliol trenca a més la resistència que havia mostrat el trànsit de contenidors durant bona part de l’exercici.
Després de retrocedir al gener i febrer, el moviment va repuntar un 11,68% al març; va tornar a caure un 2,57% a l’abril i un 0,19% al maig; i va aconseguir créixer lleugerament, un 0,35%, al juny.
Juliol ha suposat, per tant, la major baixada mensual de contenidors registrada fins ara en 2026.
El transbord, principal lastre
Darrere del descens apareix especialment la pèrdua de trànsit de trànsit, una activitat especialment rellevant per a València per la seua condició de gran ‘hub’ mediterrani. Al Port de València pròpiament dit, els contenidors plens en trànsit es redueixen un 10,16%, des d’1,35 fins a 1,21 milions de TEU entre gener i juliol. En tones, el trànsit marítim cau un 10,38%, fins a 17 milions.
El comportament és diferent en les mercaderies que entren o ixen de l’economia espanyola. Els contenidors plens descarregats a València augmenten un 10,27%, fins a 653.779 TEU, mentre que els carregats retrocedeixen un 1,67%, fins a 509.499. El resultat és que la càrrega i descàrrega de mercaderies creix en conjunt un 1,11%, malgrat l’enfonsament del transbord.
La mateixa tendència s’observa en el conjunt de Valenciaport. El trànsit de trànsit acumula una caiguda del 9,52%, mentre que la càrrega de contenidors creix un 5,80% i la descàrrega un 5,72%. Entre els contenidors plens, les importacions avancen un 10,33% i les exportacions disminueixen un 1,34%.
El contrast amb la resta d’Espanya resulta especialment significatiu en el transbord.
Mentre que el recinte capitanejat per Mar Chao perd prop d’un 10% dels seus contenidors en trànsit, el conjunt del sistema portuari espanyol manté el trànsit de TEU en positiu. Ports de l’Estat xifra el creixement total fins a juliol en un 1,2%, encara que reconeix que s’ha moderat respecte a mesos anteriors.
Una nova terminal per a prop de cinc milions de TEU
El retrocés coincideix amb la construcció de la nova terminal nord de contenidors, la infraestructura amb la qual el Port de València farà el seu major salt de capacitat. Terminal Investment Limited (TIL), filial portuària del grup MSC, compta amb una concessió de 50 anys per a construir i explotar les instal·lacions.
La terminal assolirà en el seu desenvolupament complet 136 hectàrees de superfície, 1.970 metres de línia d’atracada i una capacitat de 4,792 milions de TEU a l’any, pràcticament cinc milions de contenidors equivalents de 20 peus anuals.
L’actuació representa, a més, una de les majors inversions portuàries realitzades a Espanya.
L’última concessió atorgada per l’APV recull una inversió privada de TIL de 1.098 milions d’euros, destinada a la posada en funcionament, explotació i manteniment de la terminal, a la qual s’hi suma la inversió pública en la infraestructura bàsica.
Valenciaport situa el conjunt de la inversió públic-privada per damunt dels 1.600 milions d’euros.
Les obres del moll van començar en l’últim trimestre de 2024 i la pròpia APV contempla la seua finalització durant el primer semestre de 2029. La infraestructura inclou un moll de caixes de quasi dos quilòmetres de longitud i 19 metres de calat, a més del farcit i consolidació de la nova superfície.
La fulla de ruta de MSC ha manejat, no obstant això, la possibilitat d’
El Port de València evita valorar la caiguda
Preguntada per Economia Digital pel descens dels trànsits i la seua lectura en un moment en què el recinte prepara un important increment de capacitat amb la nova terminal nord, l’entitat presidida per Mar Chao ha evitat fer una valoració de les dades i ha defensat que cal analitzar-les des d’una perspectiva més àmplia.
“Les dades de conjuntura del port cal prendre-les com a tals, dades puntuals, no dades consolidades. El més interessant és l’evolució”, han assenyalat des de l’APV, que recorda que Valenciaport és “una gran infraestructura al servei del comerç exterior espanyol i d’altres països de la Mediterrània, d’Àsia i d’Amèrica”.
L’autoritat portuària ha subratllat que el port constitueix “el punt d’enclavament d’entrada i eixida de més del 40% de tot allò que Espanya, l’economia espanyola, importa i exporta” i considera que les seues fluctuacions reflecteixen també l’evolució del comerç exterior. “Qualsevol dada puntual d’un mes no significa un comportament o tendència consolidada. Cal avaluar les evolucions”, sosté.
L’APV rebutja, no obstant això, interpretar les xifres que ella mateixa publica: “El port no opina sobre aquells dades conjunturals. Informa de les dades perquè els experts donen les seues opinions i valoracions”.
