Silvia Blasco (Aptur Cv): «Alacant ha tingut cancel·lacions perquè es pensava que estava la DANA»

• Acciona s’imposa a Bertolín i AyDO en la subhasta per les obres de sanejament després de la DANA a La Torre (València)
• València deixa arrere l'impacte de la DANA i millora 10 punts respecte a 2024.

En el marc de les conseqüències derivades de la recent DANA i els desafiaments que enfronta el sector turístic a la Comunitat Valenciana, este diari ha conversat amb Silvia Blasco, una figura clau en la indústria de l’allotjament turístic. Blasco, presidenta de l’Associació de Vivendes d’Ús Turístic de València (Viutur), va ser elegida per unanimitat com a presidenta de Aptur-Cv, la patronal autonòmica de vivendes turístiques, durant una reunió de la seua junta celebrada a Benidorm.

Amb una sòlida trajectòria en el sector, Blasco relleva a Miguel Ángel Sotillos, qui va liderar l’entitat durant les dues últimes legislatures. A més del seu càrrec en Aptur-Cv, Blasco és CEO de Maison Design i del grup MD Rentals, especialitzat en la gestió de vivendes turístiques a València i localitats costaneres de la regió. La seua experiència en interiorisme i en la gestió d’allotjaments l’ha posicionat com una de les veus més autoritzades en l’àmbit del turisme residencial.

Aptur-Cv, que engloba 26.400 vivendes turístiques amb 105.000 places allotjatives, té entre les seues prioritats consolidar la professionalització del sector i combatre l’intrusisme. L’entitat forma part d’organitzacions clau com el Consell de Turisme de la Comunitat i la Federació Espanyola de Vivendes Turístiques (Fevitur), des d’on defensa una regulació equilibrada front a les crítiques que afecten al sector. Durant la xarrada, Silvia Blasco ha compartit la seua visió sobre com el sector pot ser un motor per a la recuperació després de la DANA i critica que no se’ls haja inclòs en el decret d’ajudes.

Pot explicar la situació actual del sector de les vivendes turístiques a la Comunitat Valenciana?

La situació actual és bastant diversa i amb diferents desafiaments. Estem regulats sota la Llei 15/2018, que va establir un marc legal important per a la nostra activitat, però recentment el Decret Llei 9/2024 ha afegit complicacions. Este decret canvia la dinàmica al transferir la càrrega de la prova del compliment normatiu als administrats, és a dir, als propietaris i gestors de les vivendes. Això significa que ara som nosaltres qui hem de demostrar que complim amb la normativa, una cosa que abans era responsabilitat de l’Administració.

Aquesta mesura ha generat una major càrrega administrativa i ha afegit incertesa per a moltes empreses i propietaris individuals que han posat molt de diners com a inversió. Aleshores, sí que és veritat que este decret portarà menys inversions, portarà menys desenvolupaments en este sentit, depenent dels municipis turístics. Al final, les vivendes turístiques (VUT) representen el 60% de tota l’oferta allotjativa a la Comunitat Valenciana.

Quines xifres maneja la patronal?

En xifres, actualment comptem amb 105.413 vivendes registrades, encara que este número fluctua constantment a causa de les altes i baixes que es produeixen en el registre. És important destacar que este sector no solament representa una forma d’allotjament, sinó que té un impacte directe en quasi 8.000 milions d’euros del Producte Industrial Brut de la Comunitat Valenciana. Això inclou beneficis que s’estenen a altres sectors com l’hostaleria, el comerç local i els serveis. Això és especialment rellevant en una regió com la nostra, que és la segona potència mundial a nivell turístic.

No obstant això, estem enfrontant problemes seriosos en ciutats com València, on les moratòries urbanístiques i les restriccions han limitat enormement la nostra activitat. Això no solament afecta els propietaris de vivendes turístiques, sinó també a tota l’economia local, ja que aquestes limitacions frenen la inversió i restringeixen el creixement d’un model que ha demostrat ser clau per a la desestacionalització del turisme. A més, hem de combatre una percepció pública negativa que, en molts casos, veu a les vivendes turístiques com un problema en lloc d’una solució.

L’impacte, si vols comparar-lo amb quanta vivenda residencial hi ha, el resultat és cap. És a dir, que estiguen ubicades en el barri de La Roqueta a Dénia no té cap rellevància des del punt de vista de la congestió de València, de la congestió d’Alacant o de la congestió de Castelló. El gruix de les vivendes turístiques està a la Costa Blanca, estan en poblacions en les quals la gent les utilitza com a segona residència o que li trau rendiment a la seua segona residència.

Com ha afectat la recent DANA al sector?

La DANA ha tingut un impacte brutal, especialment parlant de la ciutat de València, que és la locomotora de la Comunitat Valenciana. Encara que entràvem en temporada baixa, encara hi havia esdeveniments importants programats, com el MotoGP i el Marató de València, que solen generar pics d’activitat en termes de reserves. No obstant això, a causa de les inundacions, les pèrdues han sigut enormes. Només ho ha reflotat una mica el Marató.

Per exemple, només durant el MotoGP, una empresa gestora amb 100 vivendes pot generar ingressos propers als 100.000 euros. Este tipus d’activitat s’ha perdut completament a causa de la DANA, la qual cosa no solament ens representa una pèrdua directa d’ingressos, sinó també un cop a la confiança dels turistes en la nostra regió, molts de capital estranger.

Però és que el pitjor, en el nostre cas, és que el dany no es limita a València. A Alacant, que no va patir danys directes, també hem tingut cancel·lacions. Per què? Perquè els turistes internacionals, en escoltar el terme “València” en les notícies, van assumir que tota la Comunitat Valenciana estava afectada. Al meu judici, les campanyes són insuficients, perquè han tret massa cel i molt poc sòl. El més important és treure el sòl de València i dir que està net i està bé. Menys mal que el Marató ha fet molt bon impacte en eixe sentit.

Per tant, en el compte de resultats, el nostre balanç és negatiu. L’hotel pot haver cobert els seus costos, però nosaltres no hem arribat i per això demanem que se’ns incloga en el decret d’ajudes.

Durant la DANA, quina va ser la contribució de la patronal per a ajudar en la crisi?

Des d’Aptur-Cv vam actuar de forma ràpida i coordinada per a aportar el nostre granet de sorra en esta crisi. Vam posar a disposició de la Conselleria de Turisme un número significatiu de vivendes turístiques per a allotjar a les famílies afectades, així com als equips d’emergència que van treballar incansablement en la zona. Estes vivendes es van utilitzar, per exemple, per a allotjar a bombers forestals del Sgise i personal essencial que va vindre de fora per a ajudar en les tasques de rescat i reconstrucció.

Este esforç no es va limitar a oferir allotjament gratuït. Empreses col·laboradores, com bugaderies i serveis de neteja, també van contribuir de manera desinteressada per a garantir que les vivendes estigueren en perfectes condicions per a qui les necessitara. Personalment, en la meua empresa vam assumir despeses significatives, incloent els 25.000 euros mensuals en nòmines i seguretat social, sense ingressos directes durant eixe període. Això no hi ha cap empresa que ho resista i el nostre horitzó temporal no està més enllà de sis mesos. No podem més.

No obstant això, malgrat este esforç col·lectiu, no hem rebut cap tipus de reconeixement o suport del Govern Central. Això és especialment frustrant perquè el sector de les vivendes turístiques ha demostrat des de la pandèmia que és resilient i compromés amb la comunitat, però sembla que les nostres contribucions no són valorades com haurien. El Govern Central no ha fet res respecte a la vivenda d’ús turístic. Al contrari, ha vingut el nou reglament de viatgers i això ho ha acabat de rematar. Ningú et va a dir totes les dades que demanen i ja hi ha destinacions que estan aprofitant esta circumstància desfavorable, com Malta o Dubai.

Quines mesures es necessiten per a recuperar el sector després de la DANA?

La recuperació del sector passa per diverses accions clau. En primer lloc, necessitem una campanya de comunicació efectiva que mostre al món que la Comunitat Valenciana està preparada per a rebre turistes. Les imatges que s’han difós en els mitjans no reflecteixen la realitat actual, i això ha danyat la nostra reputació com a destinació. És crucial contrarestar esta narrativa amb contingut positiu dirigit als nostres principals mercats emissors, com Regne Unit, França i Alemanya. En el vídeo de ‘Ens alegra veure’t’ hem vist imatges repetitives de coses que ja hem vist anteriorment i ara mateix hi ha material suficient per a mostrar que tot està millor.

En segon lloc, és imprescindible que el sector siga inclòs en els decrets d’emergència. Actualment, estem exclosos dels mecanismes financers que s’han implementat, la qual cosa ens deixa sense accés a crèdits flexibles que podrien ser vitals per a moltes empreses en este període de recuperació. No estem demanant ajudes directes, però sí condicions que ens permeten sobreviure i adaptar-nos a esta nova realitat.

Finalment, necessitem una major seguretat jurídica. Les vivendes que ja estan registrades i operen legalment han de tindre garanties clares per a poder planificar a llarg termini. La incertesa legal no solament afecta els propietaris actuals, sinó també als inversors que podrien estar interessats en el nostre sector.

Què li demanen a la nova consellera d’Innovació, Comerç i Turisme, Marián Cano?

El més important és que defenga la inclusió del sector en els decrets d’emergència. Esta exclusió ens deixa en una posició de vulnerabilitat extrema, ja que no podem accedir als recursos financers que necessitem per a afrontar esta crisi. A més, li demanem que treballe en la normalització del sector de l’allotjament en el seu conjunt.

També és fonamental que la consellera impulse campanyes que destaquen el paper positiu de les vivendes turístiques en l’economia i la societat valenciana. És un sector que s’està professionalitzant i com més fàcil siga ubicar-nos dins del sector dels allotjaments, més fàcil serà la comunicació per a poder, per exemple, combatre la il·legalitat. Jo crec que és un interés de tots i, a més, cada vegada que es parla mal de la vivenda turística es parla mal del turisme, perquè s’estableix una distinció entre la gent que pot vindre i la que no.

Quin missatge li agradaria enviar a les institucions i a la ciutadania?

A les institucions els demane que ens escolten i que treballen amb nosaltres. Este sector no és solament una font d’ingressos per als propietaris; és un motor econòmic que beneficia a milers de famílies i negocis a la Comunitat Valenciana. És hora de reconéixer el nostre valor i d’incloure’ns en les estratègies de recuperació i