Caixabank alerta sobre les polítiques de Trump: «El repunt de la incertesa econòmica és brutal»
Un informe de l'entitat financera indica que l'aranzel mitjà dels Estats Units està al voltant del 14%, mentre que a finals de l'any passat se situava al voltant del 2%.
Façana de la seu de Caixabank. Foto: David Zorraquino / Europa Press.
Comentarios
Caixabank no veu amb bons ulls les polítiques econòmiques i aranzelàries que estan caracteritzant este segon mandat de Donald Trump al capdavant dels Estats Units. L’entitat financera considera que “el repunt de la incertesa econòmica és brutal” i “ni tan sols en l’època del covid arribàrem als nivells actuals”.
Així ho ha manifestat Isabela Lara White, economista de Caixabank Research, durant la presentació de l’informe ‘Radiografia de l’economia dels EUA: tendències i escenaris‘, en la qual ha estat acompanyada per Pablo García Macías, director executiu d’oficines de representació de l’entitat financera, durant el Fòrum Empresarial Espanya–EUA, celebrat a Cambra València.
Lara White ha explicat que “la primera etapa de Trump ja va tindre una política comercial restrictiva, però va estar molt enfocada en Xina”. No obstant això, ha matisat que la situació actual és més greu: “Ara la magnitud és major i s’ha implementat de manera erràtica, que ha generat un elevat nivell d’incertesa. El repunt de la incertesa econòmica és brutal, ni tan sols en l’època del covid arribàrem als nivells actuals”.
Eixe clima d’inestabilitat “s’ha traslladat a inversió, consum i també a nivell financer”, ha assenyalat l’economista, que ha subratllat que els efectes ja són visibles sobre l’activitat econòmica global.
Encara que en les últimes setmanes s’han tancat diversos acords comercials, l’escenari segueix lluny d’aclarir-se. Segons Lara White, “ara el panorama està un poc més clar a causa dels acords que s’han anat tancant, encara que queden per resoldre l’acord amb Mèxic i Canadà, l’acord amb Xina, que és temporal i té moltes coses per aclarir, i la legalitat dels aranzels, que estan sent debatuts pel Tribunal Suprem”.
L’augment dels aranzels reflectix el brusc gir de la política comercial estatunidenca, segons esta economista de BBVA Research. “L’aranzel mitjà està al voltant del 14%. A finals de l’any passat l’aranzel mitjà estava al voltant del 2%”, ha detallat. L’exposició varia segons països i sectors: “De les grans economies, Alemanya i França són de les més exposades i Espanya de les menys. La indústria farmacèutica és la més afectada”.
Lara White també ha destacat que estos aranzels no responen únicament a una lògica econòmica: “Han sigut utilitzats no solament com una eina econòmica, sinó com una eina de pressió i negociació internacional”.
L’impacte fiscal també és notable: “La recaptació per aranzels dels EUA era marginal, estava en el 0,2% del PIB. En el que portem d’any ja s’ha recaptat més del doble que en tot l’any anterior. Per a final d’any pot arribar a l’1%, però això no és suficient per a cobrir el dèficit fiscal que té els Estats Units”, ha conclòs.
L’impacte dels aranzels sobre Espanya
Segons este informe de Caixabank, a Espanya, les exportacions de béns cap als EUA representaren un 1,14% del PIB en 2024. Els sectors amb major exposició a l’increment dels aranzels són: els productes químics, béns de capital (maquinària, motors, equips elèctrics), olis i materials de construcció.
Una altra mesura rellevant és el valor afegit a Espanya a qualsevol producte que acaba venent-se als EUA: 1,3% del total de valor afegit per l’economia espanyola.
Un augment de 15 punts dels aranzels té un impacte per la via del canal comercial de 0,2% en el PIB, incloent tant l’exposició directa pel que exportem als EUA com la indirecta a través del contingut dels nostres productes en les exportacions de tercers.
Encara que finalment els aranzels se situaran per damunt del que estimava Caixabank en el seu escenari central, no revisaran per això la previsió de creixement, ja que l’economia espanyola “està presentant una notable inèrcia i l’assoliment d’un acord dissipa la incertesa i poden aflorar decisions d’inversió que s’havien contingut davant el risc d’una guerra aranzelària”.
