Carlos Baño: «No m’he enriquit amb el bo comerç»
El president de Facpyme explica que "sense ànim de lucre" no significa "sense activitat econòmica"
Carlos Baño. Foto: ROBERTO PLAZA / EUROPA PRESS
Comentarios
Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant i de Facpyme, va comparéixer ahir a la comissió d’investigació de la Diputació d’Alacant sobre la gestió dels bons comerços en la qual va enviar sis missatges: “Que una associació preste serveis no és delicte, que una associació obtinga una compensació per aqueixos serveis no és delicte, que una associació cree una societat filial per a gestionar millor una activitat complexa no és delicte, que existisquen relacions internes entre Facpyme i Nexo no és delicte, que s’emeten factures per treballs efectivament realitzats no és delicte i que una persona siga investigada no la converteix en culpable.
Fidel al seu estil, va assegurar que “no comparec per a fer política, no sóc polític, ni ho pretenc. Sóc empresari i em sent orgullós de ser-ho“. El dirigent empresarial va iniciar la seua compareixença incidint que ha dedicat una part molt important de la seua vida a defensar el xicotet comerç d’Alacant, a escoltar els seus problemes, a traslladar les seues necessitats i “a intentar que les administracions públiques entengueren una cosa molt senzilla: que darrere de cada comerç hi ha una família, hi ha empleats, hi ha autònoms, hi ha proveïdors, hi ha barris vius i hi ha pobles que no es poden permetre baixar la persiana”.
El president de Facpyme va manifestar que dita patronal no va nàixer per al bo comerç ni per a gestionar fons públics ja que “Facpyme existia molt abans d’aquest assumpte, per a ser exactes va nàixer en 1984 i la seua raó de ser sempre ha sigut la mateixa: representar i defensar el xicotet i mitjà comerç de la província d’Alacant”.
Carlos Baño va qualificar el bo comerç d’una “necessitat real” i ha defensat que “no va ser una operació oculta, ni una ocurrència, ni una maniobra dissenyada per a beneficiar ningú. Va ser una eina perquè la gent comprara en els comerços de proximitat, perquè els diners circulassen en els nostres municipis i perquè milers d’establiments pogueren respirar en moments tan difícils com els viscuts en la pandèmia”.
I va sentenciar: “Els bons es van utilitzar. Els consumidors van comprar. Els comerços van vendre. La Diputació va consignar i articular els fons a través dels Ajuntaments que van participar. Les campanyes es van executar. L’activitat econòmica es va reactivar. Aquesta és la realitat que no es pot esborrar”.
El president de Facpyme va contestar també a les crítiques. “No és fàcil escoltar insinuacions sobre enriquiment personal, sobre desviament de fons o sobre falsedat quan un sap que no s’ha portat al seu butxaca ni un sol euro de diners públics. Per això vull dir-ho de manera clara, senzilla i directa: no m’he enriquit personalment amb el Bo Comerç. Ni jo, ni la meua família, ni els meus companys de la Junta Directiva de Facpyme.”
Al contrari, Baño va afirmar: “El que sí que hi ha hagut és treball. Molt treball. Organització, gestió, plataformes, atenció a comerços, coordinació amb ajuntaments, documentació, campanyes, incidències, justificacions i seguiment. Qui haja gestionat una campanya d’aquestes característiques sap que no consisteix simplement a moure diners d’un lloc a un altre. Consisteix a fer que un programa públic funcione en la realitat, en el carrer, en els comerços i davant de milers d’usuaris”.
Entre els arguments que va deixar en la comissió d’investigació, Baño va contar l’obvietat que “una associació sense ànim de lucre sí que pot desenvolupar activitats econòmiques. La llei no ho prohibix. El que la llei prohibix és que els beneficis es repartisquen entre els associats o es destinen a fins aliens a l’associació”. I va matisar: “Sense ànim de lucre” no significa “sense activitat econòmica”.
En aquest sentit, va defensar que Facpyme “podria i pot prestar serveis relacionats amb els seus fins. Podria i pot col·laborar en programes de suport al comerç. Podria i pot rebre una compensació per aqueixa gestió. I podria i pot destinar els recursos obtinguts al compliment dels seus fins associatius. Aquesta és una actuació jurídicament possible, socialment útil i, des de després, no és delictiva“.
Un altre aspecte que va aclarir és que la patronal no va ser beneficiària de subvenció. “Facpyme no era el comerciant que rebia l’impuls econòmic final, ni el consumidor que gaudia del bo, ni una entitat que rebia fons per a si mateixa sense contraprestació. Facpyme actuava com a entitat col·laboradora o gestora dins d’un programa públic promogut per les administracions corresponents”, va explicar.
Baño també va aclarir que Nexo és una societat al 100% de Facpyme mentre va menysprear que s’haguera presentat aquesta societat “com si la seua mera creació fora ja una prova d’alguna cosa irregular. No ho és“.
Després d’una ferma defensa del treball de Facpyme, Baño va assegurar: “S’ha intentat també qüestionar la meua legitimitat personal, la meua autoritat moral i la meua permanència en càrrecs representatius. Comprenc que en política es formulen preguntes dures, però en política com en la vida no val tot. I vull recordar una cosa bàsica: en democràcia, una persona investigada no és una persona culpable. La presumpció d’innocència no és una frase bonica. És una garantia constitucional. Protegeix a tots, fins i tot quan l’acusació és incòmoda, fins i tot quan hi ha soroll mediàtic, fins i tot quan alguns preferirien una condemna anticipada“.
Per a concloure, Baño va dir “Jo no demane privilegis. No demane un tracte diferent. No demane que no s’investigue. El que demane és una cosa molt més senzilla: que es respecten els meus drets, que es respecte el procediment judicial i que no es done per provat el que encara està sent investigat. Tinc la consciència molt tranquil·la“.
