Carlos Baño: «No m’he enriquit amb el bo comerç»

El president de Facpyme explica que "sense ànim de lucre" no significa "sense activitat econòmica"

Carlos Baño. Foto: ROBERTO PLAZA / EUROPA PRESS

Carlos Baño. Foto: ROBERTO PLAZA / EUROPA PRESS

Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant i de Facpyme, va comparéixer ahir a la comissió d’investigació de la Diputació d’Alacant sobre la gestió dels bons comerços en la qual va enviar sis missatges: “Que una associació preste serveis no és delicte, que una associació obtinga una compensació per aqueixos serveis no és delicte, que una associació cree una societat filial per a gestionar millor una activitat complexa no és delicte, que existisquen relacions internes entre Facpyme i Nexo no és delicte, que s’emeten factures per treballs efectivament realitzats no és delicte i que una persona siga investigada no la converteix en culpable.

Fidel al seu estil, va assegurar que “no comparec per a fer política, no sóc polític, ni ho pretenc. Sóc empresari i em sent orgullós de ser-ho“. El dirigent empresarial va iniciar la seua compareixença incidint que ha dedicat una part molt important de la seua vida a defensar el xicotet comerç d’Alacant, a escoltar els seus problemes, a traslladar les seues necessitats i “a intentar que les administracions públiques entengueren una cosa molt senzilla: que darrere de cada comerç hi ha una família, hi ha empleats, hi ha autònoms, hi ha proveïdors, hi ha barris vius i hi ha pobles que no es poden permetre baixar la persiana”.

El president de Facpyme va manifestar que dita patronal no va nàixer per al bo comerç ni per a gestionar fons públics ja que “Facpyme existia molt abans d’aquest assumpte, per a ser exactes va nàixer en 1984 i la seua raó de ser sempre ha sigut la mateixa: representar i defensar el xicotet i mitjà comerç de la província d’Alacant”.

Carlos Baño va qualificar el bo comerç d’una “necessitat real” i ha defensat que “no va ser una operació oculta, ni una ocurrència, ni una maniobra dissenyada per a beneficiar ningú. Va ser una eina perquè la gent comprara en els comerços de proximitat, perquè els diners circulassen en els nostres municipis i perquè milers d’establiments pogueren respirar en moments tan difícils com els viscuts en la pandèmia”.

I va sentenciar: “Els bons es van utilitzar. Els consumidors van comprar. Els comerços van vendre. La Diputació va consignar i articular els fons a través dels Ajuntaments que van participar. Les campanyes es van executar. L’activitat econòmica es va reactivar. Aquesta és la realitat que no es pot esborrar”.

El president de Facpyme va contestar també a les crítiques. “No és fàcil escoltar insinuacions sobre enriquiment personal, sobre desviament de fons o sobre falsedat quan un sap que no s’ha portat al seu butxaca ni un sol euro de diners públics. Per això vull dir-ho de manera clara, senzilla i directa: no m’he enriquit personalment amb el Bo Comerç. Ni jo, ni la meua família, ni els meus companys de la Junta Directiva de Facpyme.”

Al contrari, Baño va afirmar: “El que sí que hi ha hagut és treball. Molt treball. Organització, gestió, plataformes, atenció a comerços, coordinació amb ajuntaments, documentació, campanyes, incidències, justificacions i seguiment. Qui haja gestionat una campanya d’aquestes característiques sap que no consisteix simplement a moure diners d’un lloc a un altre. Consisteix a fer que un programa públic funcione en la realitat, en el carrer, en els comerços i davant de milers d’usuaris”.

Entre els arguments que va deixar en la comissió d’investigació, Baño va contar l’obvietat que “una associació sense ànim de lucre sí que pot desenvolupar activitats econòmiques. La llei no ho prohibix. El que la llei prohibix és que els beneficis es repartisquen entre els associats o es destinen a fins aliens a l’associació”. I va matisar: “Sense ànim de lucre” no significa “sense activitat econòmica”.

En aquest sentit, va defensar que Facpyme “podria i pot prestar serveis relacionats amb els seus fins. Podria i pot col·laborar en programes de suport al comerç. Podria i pot rebre una compensació per aqueixa gestió. I podria i pot destinar els recursos obtinguts al compliment dels seus fins associatius. Aquesta és una actuació jurídicament possible, socialment útil i, des de després, no és delictiva“.

Un altre aspecte que va aclarir és que la patronal no va ser beneficiària de subvenció. “Facpyme no era el comerciant que rebia l’impuls econòmic final, ni el consumidor que gaudia del bo, ni una entitat que rebia fons per a si mateixa sense contraprestació. Facpyme actuava com a entitat col·laboradora o gestora dins d’un programa públic promogut per les administracions corresponents”, va explicar.

Baño també va aclarir que Nexo és una societat al 100% de Facpyme mentre va menysprear que s’haguera presentat aquesta societat “com si la seua mera creació fora ja una prova d’alguna cosa irregular. No ho és“.

Després d’una ferma defensa del treball de Facpyme, Baño va assegurar: “S’ha intentat també qüestionar la meua legitimitat personal, la meua autoritat moral i la meua permanència en càrrecs representatius. Comprenc que en política es formulen preguntes dures, però en política com en la vida no val tot. I vull recordar una cosa bàsica: en democràcia, una persona investigada no és una persona culpable. La presumpció d’innocència no és una frase bonica. És una garantia constitucional. Protegeix a tots, fins i tot quan l’acusació és incòmoda, fins i tot quan hi ha soroll mediàtic, fins i tot quan alguns preferirien una condemna anticipada“.

Per a concloure, Baño va dir “Jo no demane privilegis. No demane un tracte diferent. No demane que no s’investigue. El que demane és una cosa molt més senzilla: que es respecten els meus drets, que es respecte el procediment judicial i que no es done per provat el que encara està sent investigat. Tinc la consciència molt tranquil·la“.

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

El grup gastronòmic de La Pappardella i Al Pomodoro es llança al sector hoteler: primera obertura a la Patacona

Aquesta obertura marca l'inici d'una nova línia estratègica per a Vicios Food, que ja contempla futures aventures hoteleres en els pròxims anys.

L’Hotel La Chipirona, a la Patacona.

El grup gastronòmic Vicios Food celebra el seu 30é aniversari fent el salt al sector hoteler amb l’obertura al juliol del seu primer hotel boutique, La Chipirona Hotel, situat a tan sols 30 metres del mar, al passeig marítim de la platja de la Patacona.

El grup, conegut a València per restaurants com ‘La Pappardella’, ‘Al Pomodoro’, ‘La Chipirona Cocina de Mar’ i ‘Líndala Restobar’, compta amb sis negocis i un centenar d’empleats.

En aquesta línia, el nou projecte de Vicios Food es caracteritzarà per combinar tres ingredients: història, gastronomia i ambient mediterrani. I és que el grup gastronòmic ha assentat el seu hotel a La Torreta, una antiga torre de protecció militar que es troba al Passeig marítim de la Patacona.

Cal destacar que l’hotel té just a sota l’arròsseria La Chipirona Cocina de Mar, una proposta centrada en cuina mediterrània i en arrossos. A més, aquest hotel compta amb sis habitacions que es caracteritzen perquè cadascuna d’elles porta el nom d’un habitant del mar: Estrella, Tortuga, Cavallet, Coral, Peix Lluna i Erinç.

De l’hostaleria a l’hoteleria

La història de Vicios Food comença amb la passió per la menja de Vincenzo Cancilleri, Laura Motolese, Paola De Vero i Paul Doyen. Aquests quatre amics italians es van conéixer amb 25 anys a Londres i van decidir emprendre junts a València després d’anys d’experiència i estudis en el camp de la restauració. Tots coincideixen que València va ser i continua sent el lloc ideal per als seus projectes.

Habitació de La Chipirona Hotel, a la Patacona.

En 1996, Vicios Food va obrir el seu primer local a Na Jordana: ‘La Bottega dell’Ozio’, una osteria italiana que va marcar l’inici del grup. Després de l’èxit obtingut, van inaugurar el seu segon restaurant, ‘La Pappardella’, amb el qual es van consolidar a la ciutat del Túria gràcies a una nova proposta d’autèntica cuina italiana.

Després d’aquest restaurant, el grup va obrir la pizzeria ‘Al Pomodoro’ i altres projectes amb gastronomia mediterrània com ‘La Chipirona Cocina de Mar’ i ‘Líndala Restobar’. Al llarg d’aquestes tres dècades, els socis de Vicios Food han sabut adaptar-se als reptes econòmics i socials com la crisi de 2007 o la pandèmia de 2020.

Una nova etapa

En paraules de Laura Motolese, responsable de màrqueting de Vicios Food, “en moments difícils, com durant la pandèmia, els socis no vam dubtar a posar-nos a treballar en primera línia perquè la plantilla no es veiés afectada”.

En aquest sentit, ha afegit que “trenta anys en aquesta ciutat ens han regalat innombrables històries d’èxits i també d’algun fracàs dels quals sempre hem après. Hui, tot aquest camí recorregut ens impulsa cap a un nou repte, l’obertura del nostre primer hotel”.

La Chipirona Hotel, expliquen des del grup, naix amb la mateixa filosofia que ha guiat l’evolució gastronòmica del grup: atenció al detall, qualitat en cada element i una relació propera amb el client. Amb aquest projecte, Vicios Food busca crear un espai amb ànima mediterrània pensat perquè els seus hostes “desconnecten, respiren i visquen sense pressa”.

A més, aquesta obertura marca l’inici d’una nova línia estratègica per a Vicios Food, que ja contempla futures aventures hoteleres en els pròxims anys.

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada

La consultora mexicana Mayorazgo WM desembarca a Espanya amb una filial a Castelló

SUSCRÍBETE A ECONOMÍA DIGITAL

Regístrate con tu email y recibe de forma totalmente gratuita las mejores informaciones de ECONOMÍA DIGITAL antes que el resto

También en nuestro canal de Whatsapp