Castelló capta patronals: Hosbec i Femeval entren en la província dominada per Ascer.
El rajol té una previsió de creixement pla, malgrat tindre líder com Pamesa amb forts creixements, mentre metall i hotels preveuen avançar en la província de Castelló.
Andrés Martínez, alcalde de Peníscola, Fede Fuster, president de Hosbec, Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat, Marián Cano, consellera d’Indústria i Javier Gallego, vicepresident de Hosbec.
Castelló està sent més que ceràmica. Ara capta l’interés de patronals que no havien apostat per la província. Les apostes de Hosbec i Femeval per la província de València demostren que hi ha més al marge del monocultiu rajoler i denota que el domini del sector empresarial tan lligat en els seus orígens a la taronja està perdent brillantor.
La província de València té a Ford com a empresa de referència però és el seu efecte capital el que la fa seu d’empreses com Mercadona, CaixaBank, única empresa de l’Ibex-35 a la Comunitat Valenciana, Power Electronics, PowerCo, Consum, Anecoop… i una gran quantitat d’empreses de diversos sectors. El mateix ocorre amb la província d’Alacant, rica empresarialment amb diversitat sectorial organitzats de clústers a la Vega Baixa, Elx, Alacant, Alcoi, Benidorm, Dénia… Això no ocorre a Castelló, que fonamentalment és ceràmica sense un altre sector industrial o de serveis com a referent.
Aquesta situació es produeix perquè Castelló s’ha identificat com el fabricant de ceràmica espanyol perquè concentra pràcticament tota la producció del país: Pamesa, Porcelanosa, STN… Ha creat clúster i, amb això, una patronal potent i reconeguda: Ascer. Hi ha més empreses importants a la província que són rellevants, des de la refinera de BP a empreses constructores com Becsa, o corporacions que tenen el seu origen en l’aigua com Nealis o Fucsa, a més de tarongers com Martinavarro, però cap d’elles encapçala una patronal que faça ombra a Ascer.
Aquesta hegemonia s’ha començat a trencar amb l’auge del turisme de Castelló, que convertint en útil l’antaix denostat aeroport, ha començat a crear una nova pota econòmica. El desembarcament de Magic Hotels en el que va ser Marina d’Or ha sigut un revulsiu que s’ha unit a cadenes consolidades com ZT Hotels o productes singulars com Palasiet o el turisme d’interior de la província amb productes com Montanejos.
La prova que l’expansió de Hosbec fins a la província de Castelló és un èxit va tindre una senyal la setmana passada. A la terra del rajol i la taronja, la primera visita del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va ser per un acte de turisme. En concret, la copa de Nadal dels hotelers que fins fa molt poc només se celebrava a Benidorm i que, en el que va ser tota una declaració d’intencions, en aquesta edició es va fixar a Castelló.
Arribada de Femeval
L’altra patronal que ha aparegut a Castelló, amb la visió de “reforçar i complementar el treball que ja desenvolupen les entitats empresarials i professionals de la província“, és Femeval. La patronal sectorial del metall valencià ha obert la «Oficina Acelera Pyme Femeval Castelló». Haver guanyat el concurs per portar aquesta oficina implica, lògicament, que és una patronal amb recursos millor valorats per a la prestació del servei.
Entre les seues funcions s’inclouen l’assessorament individualitzat, formació en competències digitals, impuls de l’ús d’eines tecnològiques i orientació en programes d’ajudes públiques. Des de 2021, l’oficina amb les mateixes funcions que Femeval té a València ha acompanyat en el seu procés de digitalització a més de 4.500 pimes i persones autònomes.
En aquest període s’han desenvolupat 275 activitats col·lectives amb més de 5.500 assistents, s’han generat més de 19.000 visualitzacions en línia, atès prop de 1.170 assessoraments tècnics especialitzats i realitzat més de 100 diagnòstics digitals.
Mentrestant Hosbec creix a Castelló al aglutinar ja més de 10.000 places hoteleres i Femeval inicia el desenvolupament de serveis a Castelló, la patronal Ascer viu una progressiva pèrdua de factor clúster ja que cada vegada té més menys empreses amb líders més grans.
En l’assemblea d’Ascer celebrada aquest dijous es preveu que la producció del sector es mantinga estable o creixca un 3% i que les vendes sumen un tímid 1%. Fins i tot es preveuen caigudes en les exportacions. Aquestes previsions realitzades a final d’any contrasten amb les que previsions de Porcelanosa, que de cara a 2025, les previsions confirmen aquesta tendència positiva: Espanya creix un 10%, Portugal un 30% i Mèxic un 17% en el que va d’any. Pamesa i STN també van confirmar a Cersaie el creixement de les seues vendes durant l’exercici 2025. L’única forma que un sector en el seu conjunt estiga pla mentre els seus principals líders creixen és amb la reducció d’empreses o amb caigudes molt acusades de les vendes en les empreses menudes.
Dit d’una altra forma, encara que la ceràmica té cada vegada empreses més potents, la hegemonia de que “totes” les empreses de Castelló són rajoleres o viuen del sector s’està diluint. S’està generant a la província altres activitats empresarials que diversifiquen l’economia de una província amb líders ceràmics cada vegada més grans.