Defensa alerta sobre la “dependència estratègica” que genera la xinesa Cosco en el port de València

El Ministeri de Defensa ha posat el focus en el control d’infraestructures portuàries espanyoles per part d’empreses estrangeres i assenyala expressament la presència de la naviliera estatal xinesa Cosco en el Port de València. L’organisme adverteix de la dependència que pot generar la participació d’empreses de tercers països en instal·lacions considerades crítiques per a la seguretat nacional.

L’advertència apareix en el Quadern d’Estratègia 234, Ports de l’Estat i la defensa nacional, editat al març d’enguany pel Ministeri de Defensa a través de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE). El document analitza la importància econòmica, logística i militar dels ports espanyols, a més dels riscos derivats de les inversions estrangeres, els ciberatacs i les tensions geopolítiques.

L’assenyalament a Cosco a València figura en el capítol dedicat a la inversió estrangera i l’autonomia estratègica. L’informe constata que l’empresa xinesa controla les principals terminals de contenidors de València i Bilbao. També menciona el control de Hutchison, empresa amb seu a Hong Kong, sobre la terminal BEST del Port de Barcelona.

El contingut de l’informe sobre Cosco i el Port de València coincideix amb el debat obert per la futura planta de l’automobilística xinesa SAIC Motor a Ferrol. Segons les informacions publicades aquest dilluns, el Ministeri de Defensa i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) han examinat els riscos per a la seguretat derivats de la ubicació triada per SAIC, propietària de la marca MG, per a construir la seua primera fàbrica d’automòbils a la Unió Europea.

La planta s’instal·laria en una part del port exterior de Ferrol, aproximadament a cinc quilòmetres en línia recta de l’arsenal de l’Armada. A la zona també es troben els astillers de Navantia, on es construeixen i modernitzen vaixells militars que incorporen sistemes tecnològics d’origen nord-americà.

L’advertència està inclosa en el capítol signat per Alberto Camarero Orive, professor titular de la Universitat Politècnica de Madrid i docent dels cursos de Defensa Nacional del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (Ceseden). El grup de treball encarregat d’elaborar el quadern va estar presidit per Álvaro Rodríguez Dapena, subdirector d’Estratègia i Desenvolupament de Negoci de Ports de l’Estat. La coordinació va correspondre a Abel Romero Junquera, capità de navili de l’Armada i analista principal de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics.

Què diu Defensa sobre Cosco al Port de València

L’informe explica que la creixent participació d’empreses xineses i d’Orient Mitjà en la gestió dels ports espanyols ha obert un debat sobre la capacitat d’Espanya per a conservar la seua autonomia en infraestructures estratègiques.

Defensa reconeix que aquestes inversions internacionals han permés millorar l’eficiència i la competitivitat dels ports. Tanmateix, el document també recull els dubtes que generen sobre la sobirania econòmica quan empreses estrangeres controlen instal·lacions essencials per al funcionament de les cadenes logístiques.

L’estudi adverteix de la possibilitat que determinades decisions estratègiques responguen a interessos aliens a Espanya i sosté que aquesta situació podria repercutir en la seguretat nacional. Després d’identificar el control de Cosco sobre terminals de València i Bilbao, el document assenyala que existeix un “factor clar de dependència estratègica”.

El Govern espanyol i la Unió Europea han implantat mecanismes de supervisió per a analitzar les inversions estrangeres en infraestructures crítiques. El seu objectiu és comprovar si una operació pot afectar l’ordre públic, la seguretat o l’autonomia estratègica. Malgrat aquests instruments, l’informe admet que persisteix una “dependència difícil d’avaluar”.

El document no planteja que la inversió estrangera siga negativa per si mateixa. El risc que recull està relacionat amb la capacitat dels operadors per a participar en la gestió d’infraestructures essencials i amb la possibilitat que les seues decisions responguen a interessos diferents dels espanyols o europeus.

El Port de València, infraestructura crítica per a la seguretat nacional

L’estudi recorda que Espanya disposa de 46 ports de titularitat estatal, gestionats per 28 autoritats portuàries sota la coordinació de Ports de l’Estat. Entre ells destaca els de València, Algesires i Barcelona, que figuren entre els principals enclavaments europeus per trànsit total i moviment de contenidors.

Els ports espanyols exerceixen una funció comercial com a punts de connexió entre les rutes d’Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. També tenen una dimensió vinculada a la seguretat i la defensa, ja que poden ser utilitzats per a operacions logístiques i desplegaments de l’OTAN i la Unió Europea.

L’informe recorda que les infraestructures portuàries d’interés general han d’integrar-se en el sistema nacional de recursos de seguretat. Aquesta consideració implica que autoritats portuàries, operadors i administracions han de coordinar-se en situacions de crisi, emergències o amenaces contra instal·lacions crítiques.

La preocupació no es limita al control físic de les terminals. La gestió de contenidors, les operacions d’atracament, la facturació i la traçabilitat de les mercaderies depenen de sistemes informàtics connectats. El document inclou els ciberatacs entre els escenaris capaços de paralitzar durant setmanes l’activitat d’un port espanyol i afectar altres nodes logístics.

Evitar el control d’inversions crítiques

En les seues recomanacions per a Espanya, l’informe de Defensa proposa modernitzar els principals ports mitjançant inversions en “digitalització segura”, energies netes i interconnexió ferroviària. També reclama reforçar la ciberseguretat i la coordinació entre les autoritats portuàries, les administracions i els organismes responsables de la seguretat nacional.

El document planteja impulsar l’autonomia estratègica europea i garantir que les inversions crítiques no romanguen sota el control de “potències rivals”. En abordar la importància dels ports per a Espanya, el capítol conclou: “La seua seguretat no és una opció, sinó una necessitat existencial”.