El missatge als catalans d’Agnès Noguera, que recorda que València era la capital de la Corona d’Aragó.

Agnés Noguera ha recordat la història del segle XV per a situar l’origen de les joies arquitectòniques que té la ciutat de València distribuïdes en formes de palaus en el cèntric carrer Cavallers. Una de les dades històriques que ressalta és que València era fins a cinc vegades més important que Barcelona, la qual cosa la convertí en el veritable centre econòmic de la Corona d’Aragó, que va respectar la bonança que tenia el Regne de València i de la qual careixien altres regions de la Corona, com era el comtat de Barcelona.

L’anàlisi contrasta radicalment amb el relat que tenen els independentistes catalans sobre la formació d’Espanya, que no respecta el mapa de la Corona d’Aragó, que va tenir al Regne de València i al comtat de Barcelona entre altres terres. Més encara contrasta amb el del debat polític actual, on Catalunya ha arrancat un concert fiscal diferenciat que li atorga uns privilegis considerats lesius tant per governs autonòmics del PP com del PSOE (que no pel PSPV, dirigit per la ministra Diana Morant).

La actual consellera de Libertas 7, Agnés Noguera, pertany a una de les sagas empresarials amb major arrelament en la ciutat de València. L’origen de la seua companyia immobiliària es remunta a 1946, quan el seu avi Antonio Noguera Bonora va comprar el Palau de Malferit en el carrer Cavallers. Prèviament ja havia sigut la família impulsora decisiva del Banc de València, aquell bastió financer valencià en el qual Agnés Noguera va estar fins que l’entitat va ser arrossegada a la seua desaparició per la falta de suport de Bancaixa. Això va ocórrer quan la caixa valenciana, principal accionista del Banc de València, va estar immersa en aquell SIP amb Caja Madrid que va donar lloc a la creació de la Bankia de Rodrigo Rato i José Luis Olivas que va acabar nacionalitzada.

Amb aquest bagatge familiar i personal i la situació actual de crispació pel concert fiscal que té Catalunya i que ha permès a Salvador Illa ser president autonòmic després de pactar amb ERC, la empresària, que és també vicepresidenta d’AVE, el lobby de Juan Roig i Vicente Boluda, recorda la història.

Comença apuntant que “entre el segle XIV i el descobriment d’Amèrica, el Regne de València coneix el període denominat el segle d’Or que correspon essencialment al XV”, quan Ferran I d’Aragó, membre de la casa Trastàmara va ser elegit rei. “Els Trastàmara es distingeixen per la seua vinculació a la burgesia, limitant el poder dels nobles, principalment aragonesos, que pretenien, en aquell moment, dominar el Regne de València, eliminant els privilegis concedits en el seu dia per Jaume I“.

No obstant això, com recorda Agnés Noguera, Alfons V d’Aragó, denominat el Magnànim, va propiciar que el territori valencià aconseguira el seu màxim esplendor. “S’inicia un període militarment expansiu pel Mediterrani que portarà a la Corona d’Aragó a dominar durant diversos segles Nàpols i Sicília“.

“El Magnànim va ser un protector de les arts i els intel·lectuals, un veritable príncep renaixentista. La literatura valenciana i en valencià coneix un període àlgid amb Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o Isabel de Villena”, destaca la empresària valenciana.

“València, en l’època era una “gran ciutat” que comptava amb uns 75.000 habitants, mentre que Barcelona entrava en franco declivi i no tenia més que 14.000. Fou la capital indubtable de la Corona d’Aragó, el seu centre econòmic, social i cultural”, sentencia Agnés Noguera.

La consellera delegada de Libertas 7 tanca la seua reflexió compartida en LinkedIn apuntant que “desgraciadament, amb la Inquisició i l’expulsió de moriscos i jueus acaba aquest període d’esplendor en el qual, per cert, es van construir la majoria de palaus del carrer Cavallers, com el de la Generalitat Valenciana, seu actual de l’autogovern dels valencians”.