Ford elimina el risc de tancament d’Almussafes que va valorar en 2025
La fàbrica d'Almussafes confia que el Bronco impulse una producció plena d'incertesa
El president de Ford Espanya, Jesús Alonso, en una imatge d’arxiu. Gustavo Valiente / Europa Press
Comentarios
Ford ha eliminat el risc del tancament de la fàbrica d’Almussafes en els comptes que acaba de dipositar en el registre mercantil. En els que va formular l’any passat sí que va deixar clar que hi havia risc de “tancament de plantes” mentre que en els de fa dos anys va advertir de acomiadaments, mesura que va executar durant l’exercici.
La amenaça de tancament de la fàbrica, per tant, ha durat un any. En els comptes de 2024 publicats en 2025 es va advertir del risc de “una reducció de les instal·lacions (per exemple, tancaments de plantes o operacions més petites en plantes existents o plantes que encara no estan en línia), operar les nostres plantes a menys de la capacitat total (per exemple, reduir torns) o cancel·lar productes o programes”.
Aquesta advertència no es troba en els comptes de 2023, publicats en 2024, i on sí que es posava de relleu el risc que hi haguera acomiadaments, com així va ocórrer en juliol de 2024 amb 626 acomiadaments.
En els comptes de 2025, Ford fa una projecció en la qual no es limita a analitzar l’exercici fins al 31 de desembre. En l’apartat de “fets posteriors al tancament” canvia completament la seua projecció en incorporar “Amb data 18 de maig de 2026 s’ha confirmat oficialment el desenvolupament del nou vehicle multienergia destinat a la planta d’Almussafes (València) – el projecte preliminar del qual s’havia anunciat en març de 2024 -. En aquesta mateixa data del 18 de maig de 2026, s’ha anunciat formalment que aquest nou model confirmat s’integrarà com un membre de la família Bronco. Està previst que la producció en sèrie d’aquest vehicle comence durant el primer trimestre de 2028”.
Aquesta és la part més optimista de Ford en els seus comptes anuals de 2025, en els quals també detalla una sèrie de riscos. El primer al qual fa referència és al “risc de mercat i de demanda” sobre el qual adverteix que “depén en gran mesura de factors macroeconòmics aliens al seu control, com ara l’evolució del producte interior brut, la inflació, el nivell de confiança de consumidors i empreses, els tipus d’interès, el cost de finançament, el preu de l’energia i l’accés al crèdit”.
El segon factor és el “risc competitiu i de posicionament comercial”. Al respecte, apunta que “la capacitat de Ford Espanya per a mantindre o incrementar la seua quota de mercat depén, en bona mesura, de l’acceptació dels seus productes per part dels clients, de la percepció de qualitat i fiabilitat de la marca, de l’eficàcia de la seua xarxa de distribució i postvenda, així com de l’agilitat en l’adaptació de l’oferta als canvis tecnològics i regulatoris”.
En aquest sentit cal assenyalar que l’aposta per ara coneguda de Ford a Almussafes és fabricar un model de la família del Bronco i que en 2025 va aconseguir vendre a Espanya un total de 80 unitats del Bronco, és a dir, el 0,24% del total de les seues vendes. Del Kuga va vendre 10.643, el 32,53% del total de les seues vendes nacionals.
El tercer risc, denominat “risc industrial i de continuïtat de la producció”, es diferencia molt del risc de tancament del qual es parlava en els comptes un any abans. Adverteix: “L’activitat pot veure’s afectada per vagues, conflictes laborals, indisponibilitat de personal, accidents, incidents de seguretat industrial, avaries de subministraments essencials o qualsevol altra circumstància que comprometa la continuïtat del procés productiu”.
També es plantegen “risc de la cadena de subministrament i d’aprovisionament”, que “pot intensificar-se per causes com tensions geopolítiques, restriccions comercials, aranzels, problemes de transport, tancaments d’instal·lacions de proveïdors, insolvència de tercers, escassetat de matèries primeres o concentració del subministrament en un nombre limitat de proveïdors”.
Ford visualitza un “risc regulatori i transició energètica” en la mesura que “un desajust entre les exigències regulatòries i la demanda efectiva dels clients pot obligar la Societat a adaptar els seus plans industrials, comercials i d’inversió, amb impacte en costos i rendibilitat”.
Entre els riscos també es tem el “risc de qualitat, garantia i responsabilitat per producte“, el “risc tecnològic i de ciberseguretat”, el “risc de costos, inflació i tipus de canvi”, el “risc laboral i d’atracció de talent” i el “risc reputacional i de compliment normatiu”. També es valoren riscos relacionats amb el crèdit, la liquiditat, els mercats financers, la fiscalitat i les operacions vinculades.
