Juan Roig (Mercadona) s’implica en el menjar preparat: «Les nostres tataràvies no haurien cuinat amb la tecnologia d’avui»

• DIA també s'endinsa en el menjar preparat: «Si ho ha dit Juan Roig (Mercadona), sempre té raó, té molt de nas»
• Les últimes apostes de Juan Roig (Angels) amb model Mercadona: de coinversió amb Mango a proveïdor de Unilever i Samsung.

El president de Mercadona, Juan Roig, ha marcat com un dels objectius prioritaris del gegant de la distribució a Espanya créixer en la seua secció de ‘Llest per a menjar’, de menjar ja cuinat. “Ara hi ha moltíssima més tecnologia perquè ‘El Cap’ -com en Mercadona denominen al client- no cuine en sa casa. Si les nostres tataràvies hagueren tingut la tecnologia que hui tenim, tampoc haurien cuinat”, ha explicat.

A més de continuar amb el seu model de ‘Qualitat Total’ i de relació amb els seus 2.000 proveïdors, un altre dels grans fites als que mira Juan Roig és cap a continuar amb l’expansió de Mercadona a Portugal. “Als portuguesos no els tractem com es mereixen, Espanya no ha mirat a Portugal d’igual a igual”, ha lamentat l’empresari valencià.

Així ho ha exposat durant el Congrés de l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc) celebrat a València, en el Roig Arena, on Roig ha reivindicat la fortalesa d’aquesta associació: “No hi ha cap associació de fabricants i distribuïdors millor en el món que aquesta. Fora ens peguem, però ací hem generat moltes sinergies”.

A més, ha recordat alguns dels acords als quals han arribat els grans del sector que formen Aecoc, com la pròpia Mercadona, El Corte Inglés, Carrefour o Dia, entre altres, entre els quals ha destacat “fites” com el palet de 80×120, -“hem unificat quan al principi ens barallàvem”-, el codi de barres i la seua evolució o l’EDI (Intercanvi Electrònic de Dades). A més, ha reivindicat que l’associació és sostenible econòmicament, té “60 milions al banc” i sense subvencions.

“Este és el meu símbol, el boli BIC”

A continuació, Juan Roig ha posat sobre la taula alguns exemples de productes que han cobert necessitats dels necessitats com a exemple del que tracta de fer Mercadona. En primer lloc, s’ha referit al bolígraf: “Serveix per a escriure. Este és el meu símbol, el boli BIC (ha dit mentre se’l traïa de la butxaca de l’americana). També hi ha altres que serveixen per a demostrar que són rics”. Un altre cas és el del creador del Chupa Chups, que “va veure una necessitat que ningú havia vist i és un invent 100% espanyol”.

També s’ha referit a la “missió de l’empresa”. “Quan jo estudiava deien que era maximitzar beneficis, jo crec que una empresa ha de satisfer al treballador, capital, client, proveïdor i a la societat. Nosaltres tenim la nostra peculiaritat. Hi ha vegades que ens peguem tortades perquè anem contracorrent, però altres encertem. La missió de Mercadona com a empresa és primer el client, ‘El Cap’, segon el treballador, tercer el proveïdor, quart la societat i cinquè el capital”, ha recordat.

La ‘missió’ de Mercadona i el sou més comú

Així mateix, el president de Mercadona s’ha referit a la importància que per a la companyia té ‘El Cap’: “És el que té el poder sobre la vida o la mort d’una empresa. És el nostre far. El cap vol que li omplim la panxa, aquesta és la missió de Mercadona. A més, vol seguretat alimentària, qualitat, servei, assortiment i preu. Nosaltres no volem que el client triï el producte que agafar, sinó que encerte. Això es fa amb una gran qualitat i amb un assortiment molt eficaç. No es tracta de tenir tots els productes que hi ha en el mercat. Per a aconseguir-ho necessitem interproveïdors i han de ser de confiança”.

A continuació s’ha referit al treballador de Mercadona: “Hem de cuidar-lo molt bé. Ha d’estar satisfet i compromès amb l’empresa. Li donem valor a canvi de compromís. Les mans les pots comprar amb diners, però el cor i el cervell s’aconsegueix tenint-los satisfets”. En aquest punt ha assenyalat que un gerent A, que “és el 90% de l’empresa”, cobra 2.100 euros nets al mes.

“Trob ar-se un pèl en un pollastre no és acceptable”

“Sempre es parla de guerres en el sector, però per a nosaltres la guerra està en la qualitat”, ha continuat Roig, que ha comentat que “hi ha qui diu que un 0,5% d’error és acceptable”. “Pot trobar-se algú un pèl en un pollastre, és possible, però a qui li toca no li fa gràcia, i nosaltres volem que l’error siga zero“, ha afegit.

Seguidament, Roig ha reconegut que “en Mercadona tenim molts productes que no són de qualitat 10“. No obstant això, ha posat en valor el “orgullós” que està dels seus 2.000 proveïdors: “Tots guanyen diners. Si no guanyes diners, no li vengues a Mercadona”.

En aquest sentit, s’ha referit a altres dels punts clau del model de Mercadona, el capital. Ha afirmat que “els accionistes estan molt satisfets” i ha reivindicat “guanyar diners”: “És bo, necessari, obligatori i satisfactori”. En relació a això, ha apuntat que “pagar impostos és una cosa molt bona i molt sana”, encara que “una altra cosa és com es gestione”.

Ajudes directes de 108 milions a afectats per la DANA

Juan Roig també s’ha referit a la DANA que va assolar gran part de la província de València ara fa un any, el 29 d’octubre de 2024, sobre el que ha reiterat que “un milió d’espanyols ens sentim desemparats”. “Va ser una cosa de la naturalesa. Va ser una desgràcia molt molt gran. Van morir 229 persones, entre ells quatre amics meus. No se va saber dir o no sé quantes, però el pitjor és que després ens sentim desemparats”, ha assenyalat, mentre que per contra, per a ell, els voluntaris van ser “font d’inspiració, gent normal i corrent que sense cap ordre es va vindre a fer el que va poder”.

Així mateix, ha reivindicat que tant ell com la seua dona, les seues filles i els seus gendres es van posar en marxa per ajudar els afectats per la DANA: “Nosaltres vam posar en marxa el moviment Alcem-se i vam ajudar i a molts empresaris els vam donar un got d’aigua en el desert. A molts empresaris els vam donar 8.000 euros nets i l’única condició és que havien de reobrir el negoci”. Les ajudes del pla van sumar, en total, 108 milions d’euros a fons perdut.