Les empreses valencianes passen l'alerta roja sense saber el cost del "permís climàtic"

Les empreses valencianes van passar ahir l’alerta roja amb la respiració continguda davant el que finalment no es va produir. El record de 11 mesos arrere amb la DANA del 29 d’octubre segueix com a factor determinant en la presa de decisions, que ara s’adopten sense saber el cost que tenen per a les comptes de les empreses. No hi ha dades per a mesurar què ha ocorregut mentre el que congratula és que finalment no haja ocorregut, aparentment, res.

La jornada de dilluns en els polígons semblava la d’un dissabte. La no assistència al lloc de treball va ser ahir una decisió àmpliament adoptada. La cancel·lació de les jornades escolars i universitàries i de l’assistència al seu lloc d’una gran part de funcionaris va rebaixar l’activitat.

Amb aquesta base, les decisions d’empreses com Telefònica d’optar pel teletreball desvirtuen la percepció de quanta gent va treballar ahir, una qüestió tan difícil de mesurar com ho és la càrrega de treball addicional que s’haurà d’assumir a partir d’ara per a realitzar les reunions i feines que el dia de pluges amb alerta roja es van ajornar.

Ni la CEV, ni UGT, ni Comissions Obreres ni l’Autoritat Laboral poden concretar quants valencians ahir es van refugiar en el “permís climàtic” que es va obrir amb el Reial Decret-llei 8/2024, impulsat per la ministra de Treball, Yolanda Díaz. El fet és que la decisió personal de l’empleat de no acudir al lloc de treball amparant-se en la llei que li otorga un permís retribuït en cas d’alerta roja suposa un cost per a les empreses que cap de les fonts empresarials i sindicals consultades per Economia Digital saben mesurar.

Encara que totes les fonts empresarials consultades van apuntar que encara és molt prompte per a conéixer l’impacte que té el “permís climàtic” en les empreses, el que comença a posar-se damunt de la taula és la necessitat d’invertir en sistemes de predicció més eficaços que garantisquen tant la seguretat dels treballadors com l’activitat econòmica.

Hàbitat València, el indicador de la capacitat de reactivar-se

Dins dels passadissos de Fira València s’espera la tornada del negoci com si res haguera passat. Ací les pèrdues sofertes per perdre un dia de fira són més que evidents encara que l’objectiu ara serà recuperar el temps perdut i maximitzar la rendibilitat de l’esdeveniment.

El certamen Hàbitat València, que tenia unes molt positives previsions, ha sigut el gran damnificat per la gestió d’aquesta alerta roja. El sector industrial del moble porta anys acumulant una trajectòria ascendent generant expectatives cada vegada majors.

La cancel·lació de la seua primera jornada és un colp per al sector que no ha tingut altra opció que tancar les portes quan es complien 11 mesos de la DANA del 29 d’octubre. L’esperança és que en totes les fires el primer i l’últim dia són els més fluixos mentre que les relacions comercials més importants es produeixen en les jornades del dimarts i el dimecres.

Els certàmens Fira Hàbitat València i Textilhogar se celebraran des del dimarts fins al dijous i l’horari serà de nou del matí a huit de la vesprada el dimarts i el dimecres, i de nou del matí a sis de la vesprada el dijous.

Fira Hàbitat València, consolidada per mèrits propis com la gran fira espanyola d’interiorisme i disseny per a la llar i el canal contract i un dels referents, de nou, en el panorama europeu, juntament amb Textilhogar reuniran una oferta que supera el miler de firmes i marques procedents de 21 països i ocuparan una superfície expositiva de 96.000 metres quadrats, els equivalents als huit pavellons dels nivells 2 i 3 de Fira València.

Possueix 1.046 firmes i marques representades (896 Hàbitat i 150 Textilhogar) i 584 expositors directes (stands) que suposa un creixement del 20% de 21 països: Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Estats Units, França, Grècia, Hongria, Iran, Itàlia, Lituània, Mèxic, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Rússia, Turquia i Ucraïna.