Senadors francesos acusen a MSC de dumping en el transport de viatgers pel Mediterrani.

Una vintena de senadors i diputats francesos de diferent ideologia (esquerra, dreta i regionalistes) han signat un document contra el que denominen “dumping social” de MSC en el transport de passatgers en la Mediterrània. L’objecte de la seua crítica és GNV, filial de MSC, que competeix amb les navilieres locals franceses en el tràfic de passatgers a la Mediterrània, tant en la seua connexió amb les illes Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília com en la connexió amb el nord d’Àfrica.

Tal com ha difós Laurent Lhardit, diputat socialista per Boques del Roine i regidor de Marsella, la situació que posen sobre la taula és que existeix “una guerra silenciosa” que es llibra a la Mediterrània. “Enfronta no sols als vaixells, sinó també a dues visions del comerç: d’una banda, la dels operadors marítims preocupats per la rendibilitat, l’equitat social i la sobirania nacional. D’altra banda, la d’un actor recolzat per un gegant financer que, línia a línia, està alterant l’equilibri dels negocis naturalment sostenibles”, asseguren.

La dada que ofereixen per argumentar esta lluita desigual és la següent: “Aquest actor és GNV (Grandi navi veloci), filial del grup MSC. En tres anys, GNV ha perdut més de 500 milions d’euros, inclosos 257 milions en 2024, sense frenar en cap moment la seua expansió. Per què? Perquè s’ho pot permetre: MSC està injeccant una gran quantitat de capital (290 milions en 2024), cobrint les enormes pèrdues sense exigir rendibilitat a curt termini. Aquest comportament, completament aliè a les normes econòmiques habituals, té un nom: dumping predatori”.

Aquesta pràctica no és la primera vegada que es denuncia. Fa any i mig, en la presentació de resultats de Baleària, Adolfo Utor va dir que existia un «exés d’oferta» en referència a MSC i Grimaldi, on «estem llibrant una dura batalla comercial on, hui per hui, tenim marges i els competidors arretenyen o intenten arretenyer» quota de mercat. El president de Baleària va assegurar que «tant Grimaldi com MSC són molt grans i amb una gran capacitat de perdre diners», a lo que va afegir: «mantindre pèrdues durant tres anys consecutius és per fer-se-ho mirar».

Els senadors i diputats francesos van en la mateixa línia. Asseguren: “Des del servei a Marroc i Algèria des de Sète (port francés) fins al servei a les Illes Balears, GNV aplica la mateixa fórmula: una agressivitat comercial única, una flota abundant i zero obligacions socials locals. En un mercat competitiu normal, açò portaria a la fallida. En el cas de GNV, li permet guanyar quota de mercat, encara que això implique la desaparició de competidors que respecten les normes fiscals, socials i comercials”.

Els polítics galos, tots dels departaments banyats per la Mediterrània, afirmen: “En França, les empreses franceses, defensores d’ocupar mariners francesos i d’enarbolar la bandera francesa, estan sofrint aquesta situació de forma brutal. França perd terreny, la bandera nacional està en declivi, en benefici d’una empresa que opera sota bandera italiana, amb mariners amb contractes de baix cost i totalment recolzada per un accionista amb seu a Suïssa”.

I recorden “l’actitud de P&O fa tres anys en el Canal de la Manxa. Aquesta empresa, filial de DP World, va ser notícia en despatxar immediatament a 800 mariners britànics amb el pretext de la rendibilitat”.

La denúncia francesa, segons els seus signants, no aixeca interés entre les autoritats europees. Recorden que a Roma, l’Autoritat Italiana de Competència va iniciar una investigació sobre els vincles entre GNV, MSC i Moby, sobre el qual diuen que és “un altre actor debilitat al qual MSC recolza en una transacció considerada tèrbola per la mateixa autoritat”. Després d’això, afirmen: “es van aixecar sospites de col·lusió, monopoli encobert i un circuit financer opac. MSC va haver de cedir davant possibles sancions econòmiques”.

La conclusió és que “GNV està sentant un perillós precedent on les pèrdues econòmiques es converteixen en una arma comercial, possible només gràcies a la solidesa financera de MSC” i que “en un context de tensions geopolítiques creixents, la presència d’armadors francesos sota bandera nacional no és una opció: és un imperatiu estratègic”.

Per açò, sol·liciten: “Exigim una reflexió regulatòria i estratègica, tant a França com a tota Europa. És urgent: condicionar l’accés als ports francesos a compromisos socials, fiscals i ambientals clars; acabar amb la ingenuïtat comercial davant les estratègies depredadores impulsades per conglomerats ultracapitalitzats; i protegir els interessos nacionals amb les eines de sobirania que la llei autoritza. La Mediterrània no pot convertir-se en un camp de joc per al capitalisme sense una brúixola. És un espai per a la vida, per al servei públic, per a la sobirania. És hora de defensar-lo”.

Els signants del document han estat: Jérémy Bacchi, senador per Boques del Roine (PCF); Laurent Lhardit, diputat per Boques del Roine (PS); Guy Benarroche, senador per Boques del Roine (EELV); Denis Bouard, senador per Gard (PS); Hussein Bourgi, senador per Hérault (PS); Marie-Arlette Carlotti, senadora per Boques del Roine (PS); Michel Castellani, diputat per Còrsega (LIOT); François-Xavier Ceccoli, diputat per Còrsega (LR); Paul-André Colombani, diputat per Còrsega (LIOT); Brigitte Devésa, senadora per Boques-del-Roine (Unió de Centre); Hendrik Davi, diputat per Boques-del-Roine (Ecologista i Grup Social); Fanny Dombre-Coste, diputada per Hérault (PS); Xavier Lacombe, diputat per Còrsega (Horitzons); Mireille Jouve, senadora per Boques del Roine (RDSE); Stéphane Le Rudulier, senador per Boques del Roine (LR); Jean-Jacques Panunzi, senador per Còrsega (LR); Paul-Toussaint Parigi, Senador per Còrsega (Unió de Centre); Marc Pena, diputat per Boques del Roine (PS).