Llei d’espais verds productius

Els agricultors i ramaders tenim molt a dir amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. Perquè som les persones que mantenim tots els dies de l’any el mantell verd que no es crema, el paisatge viu que absorbeix diòxid de carboni i allibera oxigen a l’atmosfera, el sòl que no s’erosiona i frena el desert, la terra sobre la qual produïm aliments sans i saludables.

No conec cap agricultor o ramader que no vullga que els seus camps estiguen ben cuidats i siguen respectuosos amb el medi ambient. Naturalment, volem preservar la terra que heretarem dels nostres pares i que, si Déu vol, gaudiran els nostres fills. Si usem un fitosanitari, per exemple, no és perquè ens agrade malgastar diners, sinó perquè és necessari per combatre una plaga o una malaltia que afecta la plantació.

Volem preservar la terra que heretarem dels nostres pares i que, si Déu vol, gaudiran els nostres fills

Les lleis europees tenen la lloable intenció d’aconseguir un camp més sostenible, però si únicament es limiten a prohibir i prohibir sense donar alternatives eficaces, el que provoquen és just el contrari: multiplicar el malbaratament, arruïnar als productors i accelerar l’abandonament de camps, amb la conseqüent degradació mediambiental. No pot haver-hi camp verd amb números rojos.

El sector agrari europeu està fent un tremend esforç per adaptar-se a les rigoroses i incoherents exigències de Brussel·les: cada vegada usem menys herbicides, menys insecticides, menys adobs, menys antibiòtics, menys aigua de reg… Però després, a l’hora de vendre al mercat, no rep una millor i justa compensació.

Al contrari, la pròpia UE ens deixa als peus dels cavalls en fomentar importacions de països tercers que no compleixen els mateixos estàndards fitosanitaris i mediambientals. Si una substància es suprimeix a Europa pel seu risc sobre el mediambient, per què es permet als de fora? No és el mateix mediambient?

Per això des de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) i la Fundació Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana (FUVAMA), a més de reciprocitat en els acords comercials i una cadena alimentària europea que impedisca la venda amb pèrdues, proposem la posada en marxa d’una Llei d’espais verds productius que reconega socialment i compense econòmicament els serveis agroambientals que realitzen els agricultors i ramaders.

Seria els diners millor gastats per evitar superar el punt de no retorn, amb un envelliment rècord de la població agrària i una falta absoluta de relleu generacional.

Finalment, m’agradaria subratllar que aquest any, després de la catastròfica DANA, els agricultors i ramaders valencians vàrem donar una lliçó de solidaritat traient els nostres tractors per rescatar a veïns, retirar fang i aportar esperança enmig de la desolació. Set mesos després encara tenim moltes ajudes per rebre (alguns no rebran res) i molts camps per arreglar.

Recuperar el potencial productiu de la nostra agricultura és un pas imprescindible si volem cuidar el nostre medi ambient. I construir les infraestructures hidràuliques pendents és un pas necessari si volem evitar que futures DANAs ocasionen tants danys humans, materials i mediambientals.